Philip-Lorca diCorcia
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1951  (72/73 anys)Hartford (Connecticut) |
| Formació | Yale School of Art |
| Activitat | |
| Camp de treball | Fotografia |
| Lloc de treball | Nova York |
| Ocupació | fotògraf |
| Ocupador | Universitat Yale |
| Representat per | Galeria David Zwirner |
| Premis | |
Philip-Lorca DiCorcia, nascut el 1951 i d'arrels italianes, és un fotògraf americà. Va estudiar a l'Escola del Museu de Belles Arts de Boston, graduant-se el 1975, i, després, va entrar a la Universitat Yale, on va treure's el títol de Mestre de Belles Arts en Fotografia el 1979. Avui en dia, diCorcia viu i treballa a Nova York i ensenya a la Universitat Yale de New Haven, a Connecticut.[1]
Obra
[modifica]Les fotografies de DiCorcia s'alternen; algunes son més informals, esontànies, i d'altres son composicions completament escenificades que esdevenen icòniques i que sovint prenen un toc de teatralitat barroca.[2]
En aquestes últimes, amb cura excepcional, el fotògraf agafa els esdeveniments del dia a dia i els tracta amb un reialme de banalitat, intentant inspirar en aquells que miren cada fotografia la consciència i realització de la psicologia i l'emoció continguda en les situacions de la vida real.[3] Aquesta porció de la seva obra podria ser descrita com a fotografia documental barrejada amb el mon de ficció del cinema i la publicitat, que lliga realitat, fantasia i desig.[2]
A finals dels 70s, als inicis de la seva carrera, diCorcia sovint situava els seus amics i familiars en escenaris d'interior i els feia fotografies. Aquestes feien creure a l'espectador que eren espontànies, quan la veritat era que havien estat completament escenificades i planejades.[3][4] La feina que va fer en aquest periode és associada amb l'Escola de fotografia de Boston.[5]
Més tard, començaria a fotografiar persones en espais urbans d'arreu del món. A Berlín, Calcutta, Hollywood, Nova York, Roma i Tòquio, amagava llums al paviment, les quals il·luminaven els subjectes d'una manera especial, sovint aïllant-los dels vianants que circulaven al seu voltant.[6]
Les seves fotografies agafarien llavors un dramatisme accentuat pels passejants i les seves postures accidentals, moviments no intencionats i expressions facials insignificants.[7] I, quan el subjecte principal sembla estar completament aïllat del món que l'envolta, diCorcia sol utilitzar el nom de la ciutat com a títol de la fotografia, eliminant el sentit d'individualitat dels subjectes i tonrant-los a l'anonimat de la ciutat .
Les seves fotografies tenen sempre un punt d'humor negre, i han estat descrites com "Rorschachesques", fent referència al test psicològic de Roschach, ja que poden tenir una interpretació diferent depenent del context, l'edat i els sentiments de l'espectador.[8] En ser planejades, diCorcia sovint hi inclou denuncies al màrqueting de la realitat, a la mercantilització d'identitat, art, i moralitat.[9]
El 1989, finançat per una beca de 45,000$ dels National Endowment for the Arts, DiCorcia va començar el projecte “Hustlers”. Va fer cinc viatges a Los Angeles per fotografiar treballadors sexuals masculins de Hollywood. Per fer-ho, va utilitzar una Linhof 6-per-9, en un principi fotografiant els subjectes només dins habitacions de motel. Més tard va moure el seu projecte als carrers. El 1993 el Museu d'Art Modern va exhibir 25 de les fotografies sota el títol “Strangers,” cadascuna d'elles titulades amb el nom de l'home que hi apareixia, el seu poble/ciutat d'origen, la seva edat, i la quantitat de diners que cobrava.[10]
El 1999, DiCorcia va col·locar la seva càmera damunt un trípode al centre de Times Square, va col·locar llums de neó a l'altre costat de la plaça i va fotografiar els vianants que hi passaven per sota.[11] El resultat d'aquest experiment va ser la publicació de dos llibres; Streetwork (1998) que mostrava un angle de visió més ample, amb visibilitat del cos sencer dels subjectes, i Heads (2001), el qual mostrava, com indica el nom, només els rostres dels subjectes.
Entre 1997 i 2008, arran d'una col·laboració amb Dennis Freedman, DiCorcia va produir una sèrie de fotografies de moda, originalment publicades a la revista "W", que narraven històries a llocs com Havana, Caire i Nova York.[12]
DiCorcia també ha buscat la teatralitat en persones que viuen vides on el dramatisme hi forma part, com en la seva sèrie recent, en què fotografia ballarins de barra. Cadascuna de les seves sèries; Hustlers, Streetwork, Heads, A Storybook Life, i Lucky Thirteen, podrien considerar-se exploracions progressives dels camps formals i conseptuals d'interès de diCorcia.
Publicacions
[modifica]- Heads. Göttingen: Steidl, 2001. ISBN 3882434414. Luc Sante i diCorcia.
- Philip-Lorca diCorcia. Nova York: Museu d'Art Modern, 2003. Peter Galassi i diCorcia.
- A Storybook Life. Santa Fe, NM: Twin Palms, 2003.
- Philip-Lorca diCorcia. Steidl/Institut d'Art Contemporani, Boston, 2007 Bennett Simpson (autor), Jill Medvedow (autor del pròleg), Lynne Tillman (col·laborador), diCorcia (fotògraf).
- Hustlers. Gottingen: Steidl. 2013. diCorcia.
Exposicions
[modifica]Exposicions en solitari
[modifica]- 1993: Museum of Modern Art, New York, NY.[13]
- 1994: Centre national de la photographie, Paris.[14]
- 1997: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid.[15]
- 2000: Museu Sprengel, Hannover.[4][16]
- 2000: Art Space Ginza, Tokyo.[17]
- 2003: Whitechapel Art Gallery, London.[18]
- 2009: Thousand, David Zwirner Gallery, New York. Mil reproduccions en escala real de Polaroids de diCorcia.[1]
- 2014: The Hepworth Wakefield, England. La seva primera retrospectiva al Regne Unit.
- 2015: Roid, Sprüth Magers, London, 2011. Sèrie de Polaroids de diCorcia.[19][20]
Exposicions en grup
[modifica]- Pleasures and Terrors of Domestic Comfort exposició en tour organitzada pel Museum of Modern Art, 1991.
- 1997 Whitney Biennial, Whitney Museum of American Art
- Cruel and Tender, Tate Modern, London, 2003.
- Fashioning Fiction in Photography Since 1990, Museum of Modern Art, New York, 2004.
- Carnegie Museum of Art’s 54th Carnegie International exhibition, Pittsburgh, Pennsylvania.[4]
Col·leccions
[modifica]L'obra de DiCorcia es pot trobar a les següents col·leccions públiques:
- Bibliothèque Nationale, Paris.
- Centre Georges Pompidou, Paris.[21]
- Museum Folkwang, Essen.
- Museum of Modern Art, New York.[22]
- Solomon R. Guggenheim Museum, New York.
- Victoria & Albert Museum, London.[23]
- Whitney Museum of American Art, New York.[24]
- San Francisco Museum of Modern Art[25]
- Metropolitan Museum of Art, New York
Premis
[modifica]- 1987: John Simon Guggenheim Memorial Foundation Fellowship.[26]
- 1998: Alfred Eisenstaedt Award, Life Magazine, Style Essay.
- 2001: Infinity Award for Applied Photography, International Center of Photography.
- 2013: III International Photography Award Alcobendas, Spain.
Demandes
[modifica]El 2006, un tribunal de Nova York va emetre la sentència d'un cas que implicava les fotografies de DiCorcia. Un dels subjectes que havia fotografiat l'artista per la ciutat era un jueu ortodox que va denunciar al fotògraf per haver exposat la imatge on hi apareixia ell sense el seu permís. Argumentava que la seva intimitat i els seus drets religiosos havien estat violats al fer-li la fotografia i al publicar-la. Al final, el jutge va tombar la denúncia, considerant que la fotografia, presa al carrer, era art - no comerç - i que per això estava protegida per la Primera Esmena.[27]
El cas va ser apel·lat i suspès per motius processals.[28][29][30]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Release: David Zwirner - Philip-Lorca diCorcia: Thousand (February 27 - March 28, 2009). Retrieved on May 20-2009 (PDF) Arxivat 2009-09-02 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 Whitechapel Art Gallery, London Arxivat 2007-10-11 a Wayback Machine. Retrieved on November 23-2007.
- ↑ 3,0 3,1 Carnegie International - Artist Bio. Retrieved on November 23-2007.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Archived copy». Arxivat de l'original el 2007-11-19. [Consulta: 24 novembre 2007]. Leslie Simitch Limited - Philip-Lorca diCorcia. Retrieved on November 23-2007.
- ↑ «Emotions and Relations: Photographs by David Armstrong, Nan Goldin, Philip Lorca DiCorcis, Mark Morrisroe, and Jack Pierson». photo-eye. Taschen. Arxivat de l'original el 25 abril 2015.
- ↑ Unfamiliar Streets. Katherine A. Bussard. The Photographs of Richard Avedon, Charles Moore, Martha Rosler, and Philip-Lorca diCorcia. Philip-Lorca diCorcia Analogues of Reality. Yale University Press. 2012. p156. Referenced April 6, 2015.
- ↑ Philip-Lorca diCorcia: Streetwork Arxivat 2010-01-18 a Wayback Machine. Retrieved on November 23-2007.
- ↑ «Philip-Lorca diCorcia». artscenecal.com.
- ↑ PHILIP-LORCA diCORCIA by Marlena Donohue Retrieved on November 23-2007.
- ↑ Arthur Lubow (August 23, 2013), Real People, Contrived Settings: Philip-Lorca diCorcia’s ‘Hustlers’ Return to New York New York Times.
- ↑ Philip Gefter (March 17, 2006), Street photography: A right or invasion? International Herald Tribune.
- ↑ Cathy Horyn (February 11, 2011), Q & A: Philip-Lorca diCorcia New York Times.
- ↑ «Philip-Lorca diCorcia: Strangers».
- ↑ «Philip-Lorca diCorcia - Centre national de la photographie - Art of the day».
- ↑ «Philip-Lorca diCorcia. Hustler/ Streetwork | Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía».
- ↑ Dicorcia, Philip-Lorca. Philip-Lorca DiCorcia: Streetwork, 2000. ISBN 9783891691519.
- ↑ Warren, Lynne. Encyclopedia of Twentieth-Century Photography, 3-Volume Set, 15 novembre 2005. ISBN 9781135205362.
- ↑ «Philip-Lorca diCorcia, Whitechapel Gallery, London». , 12-06-2003.
- ↑ «Philip-Lorca diCorcia's 'Roid' At Sprüth Magers London». , 11-06-2011 [Consulta: 11 octubre 2015].
- ↑ «Philip Lorca diCorcia: Roid». [Consulta: 11 octubre 2015].
- ↑ «Brian | Centre Pompidou». www.centrepompidou.fr.
- ↑ «Philip-Lorca diCorcia - MoMA». www.moma.org.
- ↑ webmaster@vam.ac.uk, Victoria and Albert Museum, Online Museum, Web Team. «Philip-Lorca diCorcia». www.vam.ac.uk.
- ↑ «Whitney Museum of American Art: Philip-Lorca diCorcia». collection.whitney.org. Arxivat de l'original el 2018-10-07. [Consulta: 12 desembre 2020].
- ↑ «Philip-Lorca diCorcia». SFMOMA.
- ↑ «John Simon Guggenheim Foundation | Philip-Lorca diCorcia».
- ↑ NY Courts.gov - Nussenzweig v DiCorcia (February 8, 2006). Retrieved on May 3, 2008.
- ↑ Clancco - Update on Nussenzweig v. diCorcia Case (July '07). Retrieved on May 3, 2008.
- ↑ The New York Times - Case Over ‘Heads’ Photo Is Dismissed. Retrieved on May 3, 2008.
- ↑ Law.com - 'Art' Photo Is Not Subject to Privacy Law, Judge Finds. Retrieved on May 3, 2008.
- Unfamiliar Carrers. Katherine Un. Bussard. Les Fotografies de Richard Avedon, Charles Moore, Martha Rosler, i Philip-Lorca diCorcia. Philip-Lorca diCorcia Analogues de Realitat. Yale Premsa universitària. 2012. p. 156. April referenciada 6, 2015.