Philipp Wolfrum
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 desembre 1854 Schwarzenbach am Wald (Alemanya) (en)  |
| Mort | 8 maig 1919 (64 anys) Samedan (Suïssa) |
| Formació | Musikhochschule de Munic |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor, organista |
| Ocupador | Universitat de Heidelberg |
| Estil | Romàntic-clàssic |
| Instrument | Orgue |
 
| |
Philipp Wolfrum (Schwarzeubach, 17 de desembre del 1854 – Samedan, Engadina, 8 de maig del 1919) fou un musicògraf i compositor alemany.
Estudià en l'Escola reial de Música de Múnic. De 1879 al 1884 ensenyà aquest art en el Seminari de Bamberg, després en la Universitat de Heidelberg i més tard fou organista i director de la Societat Bach i del cor de l'església evangelista del Gran Ducat de Baden del que en fou succeït per Fritz Stein.[1]
El 1890 es doctorà en filosofia a Leipzig i el 1898 fou nomenat professor numerari de ciències musicals de la Universitat de Heidelberg, rebent el 1907 el títol de director general de música.
Com a compositor feu diverses sonates per a orgue, un trio i un quintet per a piano i instruments d'arc, un quartet, Das grosse Halleluja, obra coral; Weihnachtsmysterium, obra coral, Der Evangelische Kirchenchar, obra coral. Diversos cors per a veus mixtes i veus d'home, lieder i peces per a piano. A més publicà; Die Enstehung und erste Entwickelung des deutschen evangelischen Kirchenliedes in musikalischer Bezietung (1890), i Johann Sebastian Bach (1906).
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 70, pàg. 437 ISBN 84-239-4570-7
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 56, pàg. 1061 (ISBN 84 239-4556-1)