Philippe de La Mothe-Houdancourt
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1605  | ||
| Mort | 24 març 1657 (51/52 anys) París | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, militar | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | mariscal de França | ||
| Conflicte | guerra dels Trenta Anys Guerra dels Segadors rebel·lions hugonots Anglo-French War of 1627–29 (en)  guerra de successió de Màntua Guerra franco-espanyola | ||
| Altres | |||
| Títol | Comte | ||
| Cònjuge | Louise de Prie de La Mothe-Houdancourt | ||
| Fills | Françoise Angélique de la Mothe Houdancourt, Marie Isabelle Angélique de La Mothe-Houdancourt, Charlotte de La Mothe-Houdancourt | ||
| Pare | Philippe de La Mothe | ||
| Premis | |||
 | |||
Philippe, comte de la Mothe-Houdancourt (1605 - 24 de març del 1657), va ser un militar francès, duc de Cardona, mariscal de França i virrei de Catalunya, que lluità a la Guerra dels Segadors i en diversos escenaris de la Guerra dels Trenta Anys.
A Catalunya, el Comte de la Mothe-Houdancourt va obtenir nombroses victòries militars, com ara la captura de Pere d'Aragó i Cardona i del seu exèrcit el 30 de març de 1642 a la Granada del Penedès, la batalla dels Quatre Pilans a Lleida el 7 d'octubre de 1642 que li va valer com a recompensa ésser anomenat duc de Cardona o la conquesta de Montsó en la seua campanya a l'Aragó. La seva victòria a Miravet el gener de 1643, compareixent immediatament amb les tropes quan 48 hores abans estava a Barcelona, li valgué el sobrenom del "Demonio" entre els hispànics. Malgrat tot, la seva derrota el 15 de maig de 1644 a la batalla de Lleida i el posterior i sagnant fracàs en l'assalt a Tarragona aquell mateix any, en provocà la caiguda en desgràcia, la destitució del seu càrrec de virrei i el seu posterior empresonament.
Fou rehabilitat al cap d'uns anys i tornà a Catalunya com a virrei a començaments del 1652. Aconseguí introduir-se amb reforços dins de la Barcelona assetjada el 23 d'abril. Malgrat tot, es veié obligat a rendir la plaça el 13 d'octubre i a sortir de Catalunya amb les seves tropes, sent substituït per Jacques de Rougé de Plessis-Belliére, qui entrà al Rosselló en 1653.[1]
Tornat a França es feu construir el castell de Le Fayel, 60 km al nord de París, que es manté en perfecte estat de conservació.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana (en castellà). Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, 1926, p. 520.
- ↑ Martínez, Daniel Aznar y «Gloria y desgracia de un virrey francés de Cataluña: El mariscal De La Mothe-Houdancourt (1641-1644)». Pedralbes: revista d'història moderna, 2006, pàg. 189–261. ISSN: 2385-4391.
- Les mémoires de Pierre Liotaud, Seigneur du Serre.