Philrothita
Philrothita | |
---|---|
Fórmula química | TlAs₃S₅ |
Epònim | Philippe Roth (en) |
Localitat tipus | Pedrera Lengenbach, Fäld, Binn, Districte de Goms, Valais, Suïssa |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 8,013(2) Å; b = 24,829(4) Å; c = 11,762(3) Å; β = 132,84(2)° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Grup espacial | p21/b |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 3 a 3,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | marró fosc |
Densitat | 4,635 g/cm3 (calculada) |
Pleocroisme | feble |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2013-066 |
Any d'aprovació | 2013 |
Símbol | Phr |
Referències | [1] |
La philrothita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la sartorita. Rep el nom en honor de Philippe Roth (n. 1963), geofísic i antic cap de la Forschungsgemeinschaft Lengenbach.
Característiques
[modifica]La philrothita és una sulfosal de fórmula química TlAs₃S₅. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional el 2013, sent publicada l'any 2014. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 3,5.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu de Mineralogia del Departament de Geosciències de la Universitat de Pàdua, a Itàlia, amb el número de catàleg: m12605.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la pedrera Lengenbach, situada a la localitat de Binn, dins el districte de Goms (Valais, Suïssa), on es troba en realgar en forma de cristalls de fins a 200 μm de diàmetre, també associada a smithita, sartorita i rútil. També ha estat descrita al dipòsit de Vorontsovskoe, a l'óblast de Sverdlovsk (Rússia). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Philrothite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 setembre 2022].