Phlogophora meticulosa

*Phlogophora meticulosa*
	;
Dades
Hoste	herba de Sant Jordi, coralet, llúpol, Quercus, bedoll, Corylus, Rumex, Rubus, patatera, vinya, carxofera, Nicotiana, api, gira-sol, perera, espinac, Crisantem, Fragaria, Pomera i Senecio
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Família	Noctuidae
Gènere	Phlogophora
Espècie	Phlogophora meticulosa ; Linnaeus, 1758

Phlogophora meticulosa és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels noctúids (Noctuidae). Viu arreu d'Europa fins als Urals i també a les Açores, Algèria, Àsia Menor, Armènia i Síria. És una espècie migratòria.

Descripció

Té una envergadura d'entre 4,5 i 5,2 cm i una ales amb una forma molt distintiva amb un àpex punxegut. El color de base de les ales anteriors és l'ocre, amb tons marrons cap als extrems, i estan marcades amb una franja fosca en forma de V. Tot i aquesta coloració brillant, les marques angulars proporcionen una excel·lent camuflatge. Les ales posteriors són de color blanquinós amb nervis més foscos.

Descripció tècnica i varietats

Envergadura de 4,5 a 5,2 cm. Ales anteriors de color ocre blanquinós amb la base i l'àrea costal àmpliament rosaci. Presenta un espai triangular en el marge interior abans de la línia interior, l'àrea terminal més enllà de la línia submarginal, i una ombra costal enllà de la línia exterior de color verd oliva. La zona central és de color verd fosc, rosada cap a l'extrem, de forma triangular, i amb àpex rom en el marge interior. Els 3 estigmes són de color més o verd, tenint els dos superiors les vores laterals pàl·lides. La línia exterior és doble i en angle cap a l'exterior a la cinquena vena. La línia submarginal precedida per una lúnula és de color verd negrós entre la sisena i setena venes. Té una franja de color vermell marronós, tendint a negre al llarg de l'escissió per sota de quarta vena. Les ales posteriors són de ocre pàl·lid, amb les venes discals, i sovint amb tota la meitat interior tenyida de verd fosc. Les línies exteriors i les dobles submarginals són fosques, sovint amb aquests últimes formant una banda grisa sota la quarta vena.^[1]

Biologia

Dues cries es produeixen cada any, i a les Illes Britàniques, els adults volen entre el maig i l'octubre.^[1] Aquesta arna vola principalment a la nit i se sent atreta per la llum i el sucre. Sovint pot ser vista durant el dia en repòs a les tanques o entre les fulles del jardí.

Les larves són d'un color verd opac o marró rosat, densament esquitxat de punts pàl·lids. La línia dorsal és blanquinosa i està interrompuda. Les línies laterals són estretes i blanquinoses. Presenta entre 4 i 11 segments amb franges laterals fosques obliqües. La larva és de color verd o marró amb taques vermelloses al llarg dels costats i febles galons foscos al llarg de l'esquena. S'alimenta d'una àmplia varietat de plantes (veure llista a baix). Aquesta espècie passa l'hivern com a larva.

Existeix una espècie relacionada molt similar, Euplexia lucipara.

Larves verda i marró
Eruga
Crisàlide
Primer plà d'imago
Arna
Eruga (variant marró) a una Aeonium
Larva (variant verda) a una Aeonium

Aliment vegetal registrat

Vegeu Robinson, G. S. et al.^[2]

Referències

↑ Seitz, A. Die Großschmetterlinge der Erde (en alemany). 1914. Stuttgart: Verlag Alfred Kernen.
↑ «Robinson, G. S., P. R. Ackery, I. J. Kitching, G. W. Beccaloni & L. M. Hernández, 2010. HOSTS - A Database of the World's Lepidopteran Hostplants. Natural History Museum, London.» (en anglès).

Bibliografia

Chinery, Michael: Collins Guide to the Insects of Britain and Western Europe, 1986 (Reprinted 1991) (en anglès)
Skinner, Bernard: Colour Identification Guide to Moths of the British Isles, 1984 (en anglès)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Phlogophora meticulosa

Angle Shades up UKmoths (anglès)
Funet Taxonomia (en anglès)
Lepiforum.de (alemany)

[1] Seitz, A. Die Großschmetterlinge der Erde (en alemany). 1914. Stuttgart: Verlag Alfred Kernen.

[2] «Robinson, G. S., P. R. Ackery, I. J. Kitching, G. W. Beccaloni & L. M. Hernández, 2010. HOSTS - A Database of the World's Lepidopteran Hostplants. Natural History Museum, London.» (en anglès).

[1]

[1]

[2]