Mòllera de fang
Phycis blennoides  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Gadiformes |
| Família | Phycidae |
| Gènere | Phycis |
| Espècie | Phycis blennoides (Brünnich, 1768)[1][2] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
La mòllera de fang, la mòllera pigada, la mòllera bròtola, la mòllera pigallada, la fura, la molla, la mamona, la bròtola o la bròtola pigada[4] (Phycis blennoides) és una espècie de peix de l'ordre dels gadiformes.[5]
Descripció
[modifica]- Cos allargat i comprimit cap al capdavall que pot arribar a 110 cm de llargària màxima i 3.540 g de pes.[6]
- Cap relativament aplanat.
- Ulls grossos.
- Boca relativament gran i amb un barbelló sota la mandíbula.
- Dues aletes dorsals: la primera relativament petita, triangular i elevada, en forma de falç. La segona és molt llarga però poc alta.
- El tercer radi de la primera dorsal és allargat.
- Aleta anal molt llarga darrere l'abdomen.
- Aletes ventrals inconfusibles, filiformes i bifurcades.
- Color del dors gris (als joves) o gris rosat (als adults), flancs clars, grisosos; ventre clar, argentat amb irisacions. Primera dorsal groguenca amb la punta negra. La resta d'aletes senars clares, llevat de la caudal, i vorejades de negre. La caudal, arrodonida i negrosa. Té una taca negra sobre l'opercle i a la segona dorsal.[7][8][9][10][11][12][13]
Reproducció
[modifica]Té lloc des del gener fins al maig, la fecundació és externa i els pares no protegeixen llurs cries.[14][15]
Alimentació
[modifica]Es nodreix de crustacis i d'altres invertebrats, i, rarament, de peixos.[16][17][18]
Depredadors
[modifica]És depredada pel sorell blancal (Trachurus mediterraneus) i el lluç (Merluccius merluccius).[19][20][21]
Hàbitat
[modifica]És un peix marí, bentopelàgic, oceanòdrom,[22] de clima temperat (71°N-20°N, 25°W-36°E) i que viu entre 10-1.047 m de fondària[23] (normalment, entre 100 i 450)[17] en fons sorrencs o fangosos.[9]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a l'Atlàntic oriental (des de Noruega i Islàndia fins al Cap Blanc -Mauritània-)[24] i la Mediterrània.[25]
Longevitat
[modifica]Pot assolir els 20 anys.[9][17]
Ús comercial
[modifica]La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal. Es pesca amb arts d'arrossegament, tresmalls i palangres de fons.[26][13] És molt comuna als mercats car la seua carn és tova i de bona qualitat. Es comercialitza fresca i, també, com a farina de peix.[17]
Observacions
[modifica]És inofensiva per als humans.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Brünnich, M. T., 1768. Ichthyologia Massiliensis, sistens piscium descriptiones eorumque apud incolas nomina. Accedunt Spolia Maris Adriatici. Hafniae et Lipsiae. Ichthyol. Massil.: i-xvi + 1-110.
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ TERMCAT Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. (català)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
- ↑ «Mòllera de fang». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 82.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 FishBase (anglès)
- ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO species catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p.
- ↑ El Maestro Pescador Arxivat 2009-09-05 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera Arxivat 2010-04-04 a Wayback Machine. (català)
- ↑ 13,0 13,1 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505. Pàg. 58.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Club d'Immersió Biologia (català)
- ↑ Macpherson, E., 1978. Food and feeding of Phycis blennoides (Bruenich) and Antonogadus megalokynodon (Kolombatovic) (Pisces:Gadidae) in the Mediterranean Sea. Invest. Pesq. 42(2):455-466.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990.
- ↑ Sanz Brau, A. i S. Morte, 1992. Crustaceos decapodos (Crustacea: Decapoda) en el regimen alimentario de algunos peces. Suplemento no. 3. Ao Boletim da Sociedade Portuguesa de Entomologia. V Congresso Ibérico de Entomologia, Lisboa, Portugal. 9-13 de novembre del 1992.
- ↑ Cartes, J.E., J. rey, D. Lloris i L. Gil de Sola, 2004. Influence of environmental variables on the feeding and diet of European hake (Merluccius merluccius) on the Mediterranean Iberian coasts. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 84(4):831-835.
- ↑ Santic, M., I. Jardas i A. Pallaoro, 2003. Feeding habits of Mediterranean horse mackerel, Trachurus mediterraneus (Carangidae), in the central Adriatic Sea. Cybium 27(4):247-253.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
- ↑ Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia i L. Sion, 2005. Deep-water fish fauna in the Eastern Ionian Sea. Belg. J. Zool., 135(2): 229-233.
- ↑ Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
- ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
- ↑ Museu de la Pesca (català)
