Sorell blancal
Trachurus mediterraneus  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 198645 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Carangidae |
| Gènere | Trachurus |
| Espècie | Trachurus mediterraneus Steindachner, 1868 |
.svg){kind=icon}
El sorell blancal o sorell blanc[1] (Trachurus mediterraneus) és un peix de la família dels caràngids.
Morfologia
[modifica]Talla: màxima 60 cm, comuna de 10 a 50 cm. Cos fusiforme, allargat, poc elevat i lleugerament comprimit. Escates petites i cicloides (llises). De 75 a 89 escudets a la línia lateral principal; la línia lateral accessòria acaba entre l'extrem posterior de la primera aleta dorsal i els radis tercer i quart de la segona. Rostre obtús. Ulls grossos amb pupil·la adiposa ben desenvolupada. Boca grossa, obliqua i terminal; dents petites, en una sola filera. Primer arc branquial amb 13-17 branquispines superiors i 36-41 inferiors.
Dues aletes dorsals, la primera formada per espines i la segona amb una espina i la resta per radis tous. L'anal, relativament curta amb 3 espines, tot i que les dues primeres són sovint poc visibles i queden incloses a la pell; la resta està formada per radis tous. Les pectorals falciformes. La caudal forcada. Coloració del dors entre el verd blavós i el grisenc, amb els flancs argentats i el ventre blanquinós. Té una petita taca negra a la vorera superior de l'opercle. Les aletes són groguenques.
Comportament
[modifica]- Espècie pelàgica migradora litoral.
- Forma grans bancs prop de la superfície i la línia de costa, fins als 250 m de fondària.
- Els joves solen estar associats amb meduses, així com als objectes flotants.
Alimentació
[modifica]S'alimenta de petits peixos i invertebrats.
Reproducció
[modifica]Arriba a la maduresa sexual quan té una longitud a la furca de 23 cm i sol fresar durant l'estiu i la tardor.
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a tota la Mediterrània i a la mar Negra. A l'Atlàntic Oriental des del Golf de Biscaia fins al Marroc.
Pesca industrial, semiindustrial, artesanal i esportiva; es captura amb arts de platja, tremalls, encerclament, volantí, palangres i de ròssec.
Es tracta d'una espècie popular de preu relativament baix.
A la Mediterrània hi ha dues espècies més del mateix gènere (Trachurus trachurus i Trachurus picturatus), amb les quals s'acostuma a confondre.
Referències
[modifica]- ↑ Toni Llobet i François. Presència. juliol 2009.
Bibliografia
[modifica]- Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
- Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
- Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 66.
- Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
- Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
- Steindachner, F. 1868. Ichthyologischer Bericht über eine nach Spanien und Portugal unternommene Reise. (V Frotsetzung.) Übersicht der Meeresfische an den Küsten Spanien's und Portugal's. Sitzungsber. Akad. Wiss. Wien v. 57: 351-424, Pls. 1-6.
