Phylesha Brown-Acton
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1976 (47/48 anys) |
Residència | Auckland |
Activitat | |
Ocupació | activista |
Premis | |
|
Phylesha Brown-Acton (Niue, febrer de 1976) és una activista dels drets LGBTQ+ dels fakafifine de Niue. El 2019, va ser nomenada membre de l'Ordre del Mèrit de Nova Zelanda en reconeixement del seu treball amb les comunitats LGBTQ+ dels països del Pacífic.
Biografia
[modifica]Brown-Acton va néixer el febrer de 1976 a Niue.[1][2][3] La seva mare era de Niue i el seu pare d'Austràlia.[3] Té set germans.[1] Essent home al néixer, va saber des dels quatre anys que s'identificava com a una nena.[4] A l'escola Brown-Acton va ser assetjada tant per estudiants com per professors; a casa el seu pare, a més, era violent.[1] A causa de la seva complexa vida domèstica, va ser criada per la seva bestia, la germana del seu avi.[3] Quan tenia quinze anys va fer una transició social i als 20 va començar a rebre teràpia hormonal.[4]
En la seva primera carrera laboral, Brown-Acton va ser ballarina, actuant internacionalment, inclosa a la Biennal de Venècia.[3][5] L'any 2006 va començar a treballar per al Projecte dels Pobles del Pacífic a la Fundació de la SIDA de Nova Zelanda com a coordinadora del projecte; el 2009 va gestionar el seu Programa de Desenvolupament Internacional.[6] Ha parlat obertament sobre la violència sexual a què s'enfronten les persones trans, inclòs de quan l'any 2007 un grup de deu homes van intentar violar-la en i la policia de Tonga la va culpar a ella.[7] També ha parlat de la discriminació que pateixen les persones trans fins i tot per obtenir serveis com ara una assegurança de vida.[4]
A la Conferència de Drets Humans d'Àsia-Pacífic Outgames de 2011,[8] Brown-Acton va ser la primera persona a introduir un acrònim específic del Pacífic per a les comunitats LGBTQ+ occidentals: MVPFAFF (Mahu, Vakasalewalewa, Palopa, Fa'afafine, Akava'ine, Fakafifine i Fakaleiti/leiti).[3] Mentre que el terme paraigua occidental LGBTQ+ s'utilitza sovint per intentar incloure identitats de gènere del Pacífic, Brown-Acton ha discutit com les identitats MVPFAFF són gèneres amb distincions culturals específiques entre ells.[9][10] Aquest acrònim es va ampliar més tard per incloure un signe més: MVPFAFF+.[11] També ha parlat obertament sobre les arrels colonials de l'homofòbia a molts països del Pacífic.[7]
El 2014, es va unir a la junta directiva d'Auckland Pride.[12] El mateix any va treballar a Pacific Islands Safety & Prevention Project Inc. com a gerent de servei de suport.[13]
Brown-Acton és directora executiva de F'ine Pasifika, una organització de drets LGBTQI+ amb seu a Nova Zelanda que va fundar el 2015.[6][7] El 2018, va parlar a la Cimera Mundial de Defensors dels Drets Humans.[2][14] Forma part del comitè de direcció de la Xarxa de transgènere d'Àsia Pacífic (APTN).[15] En altres funcions s'ha desenvolupat com a assessora del Grup Assessor de Serveis de Salut Transgènere i com a administradora de l'INA Maori.[16] El 2020, va ser seleccionada com a membre del programa de beques Beijing+25 d'OutRight International. Brown-Acton és la número 82 de les 100 dones indígenes que apareixen a la sèrie i llibre NUKU de Qiane Matata-Sipu.[17]
Honors
[modifica]En els honors de l'aniversari de la reina del 2019, Brown-Acton va ser nomenat membre de l'Ordre del Mèrit de Nova Zelanda, pels serveis a les comunitats del Pacífic i LGBTQI+.[6][18] És la primera dona trans del Pacífic reconeguda d'aquesta manera.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «NZOM recipient says more needs to be done for Pasifika and LGBTQI communities» (en anglès). RNZ, 04-06-2019. [Consulta: 15 agost 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «What are human rights?» (en anglès). Amnistia Internacional, 12-12-2018. [Consulta: 15 agost 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Brown-Acton, 2020.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Trans woman Phylesha Brown-Acton and trans man Tom Hamilton speak about life 10 years after the HRC inquiry» (en anglès). The New York Herald, 22-01-2018. [Consulta: 15 agost 2024].
- ↑ Mackley-Crump i Zemke, 2019, p. 85–98.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Phylesha Brown-Acton a Member of the New Zealand Order of Merit» (en anglès). Pacific Homecare, 11-06-2019. [Consulta: 15 agost 2024].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «They need to care about our humanity’: death of Tongan LGBTQ+ activist sparks calls for reform» (en anglès). The Guardian, 08-05-2021. [Consulta: 15 agost 2024].
- ↑ «Phylesha Brown-Acton» (en anglès). pridenz.com. [Consulta: 15 agost 2024].
- ↑ McFall, Ashleigh. «A comparative study of the fa'afafine of Samoa and the whakawahine of Aotearoa/New Zealand» (en anglès). Victoria University of Wellington, 2013. [Consulta: 15 agost 2024].
- ↑ Campbell i Gillespie, 2016, p. 14.
- ↑ «National health survey for Pasifika Rainbow+ is now open» (en anglès). TP+, 23-02-2022. [Consulta: 15 agost 2024].
- ↑ «Meet Our New Auckland Pride Board Members: Phylesha Brown-Acton» (en anglès). express Magazine, 22-08-2014. [Consulta: 15 agost 2024].
- ↑ «Strengthening Solutions for Pasefika Rainbow» (en anglès). Pacific Inc. Ltd, 2014. [Consulta: 15 agost 2024].
- ↑ «Phylesha Brown-Acton» (en anglès). hrdworldsummit.org. [Consulta: 15 agost 2024].
- ↑ «Team – Asia Pacific Transgender Network» (en anglès). weareaptn.org. [Consulta: 15 agost 2024].
- ↑ «Phylesha Brown-Acton» (en anglès). ICASO. [Consulta: 15 agost 2024].
- ↑ «Phylesha Brown-Acton, executive director + Pasifika whānau ora leader» (en anglès). NUKU, 24-08-2021. [Consulta: 15 agost 2024].
- ↑ «Phylesha Brown-Acton, of Auckland, MNZM, for services to the Pacific and LGBTQI+ communities» (en anglès). gg.govt.nz. [Consulta: 15 agost 2024].
Bibliografia
[modifica]- Brown-Acton, Phylesha «Hands and feet: A reflection on Polynesian navigation—a Niue Fakafifine community practitioner perspective in Aotearoa-New Zealand» (en anglès). Te Kaharoa, 15, 1, 2020. DOI: 10.24135/tekaharoa.v15i1.298. ISSN: 1178-6035.
- Campbell, Jim; Gillespie, Morag. eminist Economics and Public Policy (en anglès). F. Routledge, 2016. ISBN 978-1-317-36146-6.
- Mackley-Crump, Jared; Zemke, Kirsten «Sissy that walk': Reframing queer Pacific bodies through the FAFSWAG Ball». Queer Studies in Media & Popular Culture, 4, 1, 2019, pàg. 85–98. DOI: 10.1386/qsmpc_00007_1.