Vés al contingut

Pi Canis Majoris

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicPi Canis Majoris
Tipusestrella binària Modifica el valor a Wikidata
Descobert perWilliam Herschel[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment30 gener 1799[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCa Major Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra29,7 pc Modifica el valor a Wikidata
Radi2,29 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta2,06 Modifica el valor a Wikidata
Massa1,32 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)6h 55m 37.3999s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-21° 51' 48.3012''[2] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat9 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada763 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics

Pi Canis Majoris (π CMa / 19 Canis Majoris) és un estel a la constel·lació del Ca Major de magnitud aparent +4,69.[3] S'hi troba a 96 anys llum de distància del sistema solar. El seu màxim acostament a la Terra tindrà lloc dins de 722.000 anys, quan estarà a una distància de 22,4 anys llum.[4]

Característiques

[modifica]

Pi Canis Majoris és un estel de la seqüència principal de tipus espectral F1.5V, anteriorment catalogada com a F3V, amb una temperatura efectiva de 6.870 K. Té una lluminositat 10 vegades major que la del Sol[4] i un radi 2,1 vegades més gran que el radi solar.[3] Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació d'almenys 92 km/s, cosa que suposa una velocitat 46 vegades més ràpida que la del Sol.[5] La seua metal·licitat, expressada com l'abundància relativa de ferro, equival a un 68% de la del Sol ([Fe/H] = -0,17). Amb una massa un 58% major que la massa solar, la seva edat s'estima en 1.400 milions d'anys.[6]

Un excés en la radiació infraroja emesa a 24 i 70 μm indica la presència d'un disc de pols al voltant de Pi Canis Majoris; l'acusat excés a 24 μm i l'excés més feble a 70 μm implica una alta temperatura de la pols de 188 K.[7]

Pi Canis Majoris s'hi mou en una òrbita galàctica notablement excèntrica (i = 0,52). Això propicia que en l'apoastre arribe a estar a més de 22 kilopársecs del centre galàctic, més del doble de la distància del màxim allunyament del Sol.[4]

Companya estel·lar i variabilitat

[modifica]

Pi Canis Majoris té una tènue acompanyant de magnitud +9,6 visualment a 11,6 segons d'arc, amb la qual forma un sistema binari. La separació real entre ambdós estels és de 339 ua. Així mateix, Pi Canis Majoris pot ser un estel variable amb una petita fluctuació en la seva lluentor de 0,03 magnituds.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 William Herschel «On the Places of 145 New Double Stars» (en anglès). Memoirs of the Royal Astronomical Society, 1822, pàg. 179.
  2. 2,0 2,1 «The 2001 US Naval Observatory Double Star CD-ROM. I. The Washington Double Star Catalog» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 12-2001, pàg. 3466–3471. DOI: 10.1086/323920.
  3. 3,0 3,1 «Pi Canis Majoris» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 13 desembre 2020].
  4. 4,0 4,1 4,2 Pi Canis Majoris. Extended Hipparcos Compilation (XHIP) (Anderson+, 2012)
  5. Reiners, A. «Rotation- and temperature-dependence of stellar latitudinal differential rotation». Astronomy and Astrophysics, 446, 1, 2006. pp. 267-277.
  6. Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». Astronomy and Astrophysics, 501, 3, 2009. pp. 941-947.
  7. Trilling, D. E.; Stansberry, J. A.; Stapelfeldt, K. R.; Rieke, G. H.; Su, K. Y. L.; Gray, R. O.; Corbally, C. J.; Bryden, G.; Chen, C. H.; Boden, A.; Beichman, C. A. «Debris disks in main sequence binary systems». The Astrophysical Journal, 658, 2, 2007. pp. 1264-1288.