Pi de Peixerani
| ||||
| Tipus | arbre singular  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Vall de Boí (Alta Ribagorça) | |||
| ||||
El pi de Peixerani (Pinus uncinata) és un dels arbres monumentals que es troba al terme municipal de la Vall de Boí (l'Alta Ribagorça). És el pi negre de tronc i de capçada més grossos i un dels pins més gruixuts de Catalunya.[1] Està localitzat al barranc de Peixerani, d'on li ve el nom, vora l'estany Llong.
Dades descriptives
[modifica]- Perímetre del tronc a 1,30 m: 5,21 m.
- Perímetre de la base del tronc: 6,63 m.
- Alçada: 17,24 m.
- Amplada de la capçada: 17,39 m.
- Altitud sobre el nivell del mar: 2.036 m.[2]
Entorn
[modifica]Es troba en una torbera amb rierol, on hi ha una bella pineda de pi negre amb herbatge format per nabius, nerets, bruguerola, flor de pastor, regalèssia de muntanya, falzia prima, espunyidella groga i esfagne. Quant a la fauna, es localitza l'ànec collverd a l'estany Llong i, en prats i bosc amunt, el corb, el gaig, el trencapinyes i altres espècies que no són fàcils d'observar tot i ser-hi comunes, com és el cas del gall fer, la merla d'aigua, el senglar, l'isard i el cabirol.[2]
Estat general
[modifica]Presenta bifurcació a l'àpex o ull de creixement. Tot i viure en condicions de fred extremes, tindre un període vegetatiu curt i presentar un aspecte sofert, amb certa part de la capçada seca i envellida, es troba en un estat de regressió lent, però no alarmant. Hi ha molt pocs pins negres remarcables a Catalunya i aquest és, de segur, el més gran i impressionant de tots. És probablement l'únic o dels únics arbres remarcables que creixen a més de 2.000 metres d'altitud.[2] Es troba tot sol al mig d'un prat, cosa que ha propiciat que al llarg dels anys hagi rebut diversos llamps que li han danyat la capçada.[1]
Referències literàries
[modifica]| « |
|
» |
Observacions
[modifica]És un arbre que fa d'amorriador al ramat de vaques, que s'hi aixopluga.[2] Fou declarat Arbre Monumental l'any 1995.[3]
Cal endinsar-se al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. És una ruta força llarga. Primer cal arribar fins a l'estany Llong, que és una caminada de força estona -fins a Sant Esperit hi podem arribar amb taxi- i, un cop a l'estany, l'hem de vorejar per la part dreta. Arribant a la part final, trobarem una sendera a la dreta amb un cert pendent que s'enfila per uns prats en direcció a la pleta d'estany Llong i el sender del Portarró. Poc després de començar el descens, veurem un rierol amb el pi i la pineda al fons (som a la contrada de la pleta d'Erdo): GPS 31T 0332212 4715301.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Parcs de Catalunya - Arbres Monumentals Arxivat 2019-02-12 a Wayback Machine. (català)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Boada, Martí; Boada, Arnau, 2011. Arbres remarcables de Catalunya. 100 ombres colossals. Edicions Brau, Figueres. ISBN 9788496905535. Pàgs. 62-63.
- ↑ Pi de Peixerani (Vall de Boí) (català)
- ↑ Editorial Alpina. Carros de Foc [mapa], 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (2007)
Bibliografia
[modifica]- Editorial Alpina. Vall de Boí [mapa], Primera edició, 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (febrer 2001)
- Editorial Alpina. Carros de Foc [mapa], 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (2007)
- Institut Cartogràfic de Catalunya. Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici [mapa], Segona edició, 1:25.000. (abril 1998)
Enllaços externs
[modifica]- Wikiloc (català).
- Pi de Peixerani en Boí Taüll (castellà).