Pic de Setut
| ||||
| Tipus | muntanya àrea protegida Pla d'Espais d'Interès Natural Vall del Madriu-Perafita-Claror  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya) i Escaldes-Engordany (Andorra) | |||
| ||||
| Serralada | Pirineus | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 2.867,4 m | |||
| Material | granodiorita | |||
| Història | ||||
| Període | Carbonífer i Permià | |||
El Pic de Setut és un cim de 2.867 m situat a la carena fronterera entre Catalunya i Andorra. Es troba entre el municipi català de Lles de Cerdanya, situat a la comarca de la Baixa Cerdanya, i la parròquia andorrana d'Escaldes-Engordany.[1] Té una prominència de 36 m i es tracta del 12è cim més alt d'Andorra i el 78è cim més alt de Catalunya.[2]
Geografia
[modifica]
El Pic de Setut és un cim de la serralada dels Pirineus que es troba a l'extrem nord de Catalunya i a l'extrem sud d'Andorra, a la línia de frontera entre els dos països i a la divisòria d'aigües entre la Valira i el Segre. És a una carena que va en sentit est-oest des de la Tossa Plana de Lles (o Pic de la Portelleta, 2.905 m) fins al Port de Perafita i on hi ha diversos cims de més de 2.800 i 2.900 m. A la cara nord de la muntanya hi ha la vall del Madriu, on s'hi troba el riu Madriu, que vessa cap al riu Valira d'Orient, a Escaldes-Engordany. A la cara sud hi ha la subcomarca del Baridà, on es troba el municipi de Lles de Cerdanya, les aigües del qual desemboquen al riu Segre.
És entre el Pic de Coma Extremera (2.809 m), situat a uns 870 m a l'oest, i la Tossa Plana de Lles, situada a uns 800 m a l'est. Uns 350 m al sud-oest del cim hi ha la Portella de Setut (2.686,6 m), un lloc de pas natural entre Catalunya i Andorra. Uns 450 m al sud-sud-oest del cim del Pic de Setut hi ha l'Estany Gran de Setut (2.563 m) i, també des del cim, uns 900 m en direcció sud-sud-oest hi ha la Bassota de Setut, dos estanys d'origen glacial. També en sentit sud-sud-oest, uns 1,5 km des del cim hi ha el Clot de Setut, que es troba a la raconada que hi ha entre el Pic de Setut, el Pic de Coma Extremera i el Tossal Bovinar (2.842 m). Des d'aquesta raconada hi neix el Torrent de Setut, que desemboca uns 4,5 km més al sud al riu del Molí (o riu d'Arànser), i que és un afluent del Segre.
A la banda nord de la muntanya, el Pic de Setut té dos vessants clarament diferenciats: la cara nord-oest i la cara nord-est, separades per un contrafort de la muntanya que baixa en sentit nord. Cap al nord-est hi ha els Clots de la Portella i, més avall hi ha el Pla de Setut i els Orris de Setut. Al vessant nord-oest hi ha els Clots de la Portella de Setut, per on hi baixa el també anomenat Torrent de Setut i que vessa al riu Madriu. Més avall hi ha les Basses de Setut i les restes de la Cabana de Setut,[1] la qual només li queda la base. Aquesta cabana, de forma aproximadament rectangular i delimitada per un mur de pedra seca de poca alçada, deuria ser una cabana de carboners, ja que es troba al costat d'una plaça de carbonera.[3] També a prop dels Clots de la Portella de Setut hi ha l'indret conegut com Feixar de Setut, situat al vessant nord del Pic del Freixar (2.742 m).[1]
Biodiversitat
[modifica]El Pic de Setut es troba a dos espais naturals protegits. D'una banda, està inclòs dins l'Espai Natural Protegit de la Tossa Plana de Lles-Puigpedrós, espai que també té les figures de protecció de zona d'especial conservació (ZEC) i zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA).[4][5] D'altra banda, també està inclòs a la Vall del Madriu-Perafita-Claror, una àrea protegida d'Andorra inscrita el juliol del 2004 a la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en la categoria de paisatge cultural.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «ICGC- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 20 novembre 2022].
- ↑ «Pic de Setut». PeakVisor. [Consulta: 20 novembre 2022].
- ↑ «Cabana de Setut 1 (GV0155)». Primera Pedra. [Consulta: 20 novembre 2022].
- ↑ «N2K ES5120026 dataforms». Natura 2000. [Consulta: 18 novembre 2022].
- ↑ «Tossa Plana de Lles-Puigpedrós». Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 novembre 2022].
- ↑ «La candidatura - Vall del Madriu-Perafita-Claror». Vall del Madriu-Perafita-Claror. [Consulta: 20 novembre 2022].
Bibliografia
[modifica]- Editorial Alpina. Puigpedrós-Tossa Plana de Lles, març 2018 (Alpina 25). ISBN 978-84-8090-736-1 [Consulta: 20 novembre 2022].
Enllaços externs
[modifica]