Pico Basilé
| ||||
| Tipus | muntanya volcà escut  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Bioko | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc nacional del Pico Basilé | |||
| Localització | ||||
| Continent | Àfrica | |||
| Entitat territorial administrativa | Bioko Nord (Guinea Equatorial) | |||
| Localització | Bioko,  Guinea Equatorial | |||
| ||||
| Serralada | Volcà escut | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 3.011 | |||
| Prominència | 3.011 msnm | |||
| Isolament | 83 km | |||
| Material | Basalt | |||
| Història | ||||
| Cronologia | ||||
| 1923 | última erupció | |||
Pico Basilé (antigament Pico de Santa Isabel o Cim Clarence) és la muntanya més alta de Guinea Equatorial. Està localitzada a l'illa de Bioko, propera a la ciutat de Malabo. Amb una altitud de 3.011 m és el cim del més gran i més alt dels tres volcans en escut basàltic superposats que formen l'illa. Des del cim, es pot veure el mont Camerun cap al nord-est.[1]
La part superior s'utilitza com a estació de transmissió de difusió per a RTVGE (Radio Television Guinea Ecuatorial) i estació de retransmissió de microones per a diverses xarxes de comunicació.[2]
Bioko es va formar al llarg de la línia del Camerun, uns de les principals falles geològiques que s'estén des de l'oceà Atlàntic, fins al Camerun. Aquesta línia inclou altres illes volcàniques en el golf de Guinea com Annobón, Príncep i Sao Tomé, juntament amb l'estratovolcà massiu del mont Camerun.
El cim forma part del Parc Nacional Pico Basilé, creat l'abril de 2000.[3] Els límits de Bioko Nord i Sud estan a prop del cim. Els tres volcans en escut de l'illa de Bioko es troben dins de la base de dades de volcans actius del programa de vulcanisme global de l'Smithsonian, tot i que només Pico Basilé ha entrat en erupció en temps recents (1923).[4]
Referències
[modifica]- ↑ Nyhus, Philip J. «Mount Cameroon and Bioko montane forests - The Encyclopedia of Earth». Encyclopedia of Earth, 06-05-2014. [Consulta: 20 juliol 2024].
- ↑ Rizo, Elisa. «The Case of Morgades’s Antígona». A: Receptions of the Classics in the African Diaspora of the Hispanophone and Lusophone Worlds:. Atlantis Otherwise, 2016, p. 91.
- ↑ Bergl, Richard A.; Oates, John F.; Fotso, Roger «Distribution and protected area coverage of endemic taxa in West Africa’s Biafran forests and highlands». Biological Conservation, 134, 2, 01-01-2007, pàg. 195–208. DOI: 10.1016/j.biocon.2006.08.013. ISSN: 0006-3207.
- ↑ «Santa Isabel» (en anglès). Global Volcanism Program - Smithosian Institution. [Consulta: 21 juliol 2024].
Vegeu també
[modifica]Fonts
[modifica]- «Santa Isabel», Global Volcanism Program, Smithsonian Institution.
- Bioko Biodiversity Protection Program Arxivat 2007-02-05 a Wayback Machine.