Pielonefritis
 Microfotografia d'una Pielonefritis xantogranulomatosa.  | |
| Tipus | pielitis, infecció urinària i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | urologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació cefepima, moxifloxacina, ertapenem (en)  , gatifloxacina, levofloxacina, ciprofloxacina i ceftolozane (en) | |
| Classificació | |
| CIM-10 | N10-N16, N12 i N16 |
| CIM-9 | 590.80 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 11052, 29255 i 31522 |
| MedlinePlus | 001274 |
| eMedicine | 968028 |
| Patient UK | pyelonephritis |
| MeSH | D011704 |
| UMLS CUI | C0034186 |
| DOID | DOID:11400 |
La pielonefritis (PNF) és una inflamació del ronyó, normalment a causa d'una infecció bacteriana.[1] És una forma de nefritis. També es pot anomenar pielitis. Els símptomes més sovint inclouen febre i dolor al costat.[2] Altres símptomes poden incloure nàusees, cremor amb la micció i micció freqüent.[2] Les complicacions poden incloure pus al voltant el ronyó, la sèpsia o la insuficiència renal aguda.[1]
Normalment es deu a una infecció bacteriana, més comunament Escherichia coli.[2] Els factors de risc inclouen coit (per induir una cistitis), infeccions del tracte urinari prèvies (com la cistitis esmentada), diabetis, problemes estructurals del tracte urinari i ús d'espermicides.[2][1] El mecanisme habitual és que la infecció pugi pel tracte urinari fins al ronyó.[2] La infecció es produeix amb menys freqüència a través del torrent sanguini.[3] El diagnòstic es basa normalment en els símptomes i es recolza en l'anàlisi d'orina.[2] Si no hi ha millora amb el tractament, es pot recomanar realitzar alguna imatge mèdica.[2]
La pielonefritis es pot prevenir amb la micció després del sexe i bevent prou líquids.[3] Un cop present, generalment es tracta amb antibiòtics, com ara ciprofloxacina o ceftriaxona.[4][5] Aquells amb malaltia greu poden requerir tractament a l'hospital.[2] En aquells amb certs problemes estructurals de les vies urinàries o pedres renals, es pot requerir cirurgia.[3][1]
La pielonefritis afecta entre 1 i 2 per 1.000 dones cada any i poc menys de 0,5 per 1.000 homes.[6][7] Les dones adultes joves són les més afectades, seguides de les molt joves i grans.[2] Amb tractament, Els resultats generalment són bons en adults joves.[1][6] Entre les persones majors de 65 anys, el risc de mort pot arribar al 40%, tot i que això depèn de la salut de la persona gran, de l'organisme precís implicat i de com ràpidament poden rebre atenció a través d'un proveïdor o a l'hospital.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Lippincott's Guide to Infectious Diseases (en anglès). Lippincott Williams & Wilkins, 2011, p. 258. ISBN 9781605479750.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Diagnosis and treatment of acute pyelonephritis in women». American Family Physician, vol. 84, 5, 9-2011, pàg. 519–526. PMID: 21888302.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Kidney Infection (Pyelonephritis)». NIDDK, 01-04-2017. Arxivat de l'original el 4 October 2017. [Consulta: 30 octubre 2017].
- ↑ «Antibiotic therapy for acute uncomplicated pyelonephritis in women. Take resistance into account». Prescrire International, vol. 23, 155, 12-2014, pàg. 296–300. PMID: 25629148.
- ↑ «International clinical practice guidelines for the treatment of acute uncomplicated cystitis and pyelonephritis in women: A 2010 update by the Infectious Diseases Society of America and the European Society for Microbiology and Infectious Diseases». Clinical Infectious Diseases, vol. 52, 5, 3-2011, pàg. e103–e120. DOI: 10.1093/cid/ciq257. PMID: 21292654.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Ferri's Clinical Advisor 2018 E-Book: 5 Books in 1 (en anglès). Elsevier Health Sciences, 2017, p. 1097. ISBN 9780323529570.
- ↑ Practical Renal Pathology, A Diagnostic Approach E-Book: A Volume in the Pattern Recognition Series (en anglès). Elsevier Health Sciences, 2012, p. 139. ISBN 978-1455737864.
