Pierre Aubry
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 febrer 1874 París |
| Mort | 31 agost 1910 (36 anys) Dieppe (França) |
| Sepultura | Longs-Réages cemetery (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | École des chartes |
| Tesi acadèmica | La Philologie musicale des trouvères (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | musicòleg |
Pierre Aubry, (París, 14 de febrer, 1874 - Dieppe (Normandia), 31 d'agost, 1910), fou un musicòleg francès. És considerat un dels pioners[1][2] de la musicologia medieval.
Biografia[modifica]
Pierre Aubry va ingressar a l'École nationale des chartes[2] el 1894.
Interessat pel cant gregorià, a partir de 1895 assistí a l'abadia de Saint-Pierre de Solesmes. L'any següent va ser presentat a Dom Mocquereau, director del taller de Paleografia Musical de l'abadia, per Jules Combarieu3.
La seva tesi sobre la filologia musical dels trouvères li va valer el diploma d'arxiver paleògraf l'any 1898.[3] Esdevingut musicòleg especialitzat en l'Edat Mitjana i el cant gregorià, va ensenyar musicologia sacra a l'Institut Catòlic de París així com a l'"École Pratique" d'educació superior. Després de conèixer Charles Bordes, també va ensenyar a la Schola Cantorum de París que aquest havia fundat.[2]
A més, Aubry va assistir a Dom Mocquereau com a musicòleg, donant suport a la paleografia musical. En particular, aquest antic alumne de l'École des Chartes va contribuir a millorar de manera més científica els estudis de Dom Mocquereau.[2]
El 1900 es va graduar a l'Escola d'Idiomes Orientals per a la llengua armenia. Després dels seus viatges pel Caucas, Armènia i Turkestan, va donar conferències a París, a les províncies i a l'estranger, va escriure en revistes especialitzades (Correspondent, Tribune de Saint-Gervais, Revue musicale, Bulletin de la S.I.M., etc...), i va publicar diversos llibres.[4]
No obstant això, va morir prematurament arran d'un accident d'esgrima.[2] Està enterrat al cementiri de Longs Réages a Meudon.
Referències[modifica]
- ↑ Pierre Aubry [archive] », sur l'encyclopédie Larousse (consulté le 23 mars 2011).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Dom Patrick Hala de l'abbaye Saint-Pierre de Solesmes, Solesmes et les musiciens au tournant du 20e siècle, dans les Études grégoriennes, tome XXXVIII (2011) p.258 ; d'après Émile Dacier, "Pierre Aubry", Bibliothèque de l'École des chartes, 1910, vol.71, p.701-704 ainsi que Rémy Campos, "Philologie et sociologie de la musique au début du XXe siècle, Pierre Aubry et Jules Combarieu", dans la Revue d'histoire des sciences humaines, 2006, n°14, p.19-47
- ↑ Emile Dacier, « Nécrologie Pierre Aubry (1874-1910) », Bibliothèque de l'école des chartes, tome 71. pp. 701-704, 1910 (lire en ligne [archive])
- ↑ Emile Dacier, « Nécrologie Pierre Aubry (1874-1910) », Bibliothèque de l'école des chartes, tome 71. pp. 701-704, 1910 (lire en ligne [archive])
Bibliografia[modifica]
- Les Proses d'Adam de Saint-Victor (1900)
- Lais et descorts français du XIII (1901)
- Rythme tonique des églises chrétiennes au moyen âge (1903)
- Plus anciens monuments de la musique française (1905)
- Estampies et danses royales (1907)
- Cent motets du XIIIe siècle (1908)
- Iter hispanicum (1908)
- Trouvères et troubadours (1909)