Pierre Beuchot
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 juny 1938 Les Pavillons-sous-Bois (França) |
Mort | 27 novembre 2020 (82 anys) Suresnes (França) |
Activitat | |
Ocupació | cineasta, guionista, director de cinema |
Pierre Beuchot (Les Pavillons-sous-Bois, Seine-Saint-Denis, 30 de juny de 1938 – Bry-sur-Marne, Val-de-Marne, 27 de novembre de 2020) és un cineasta francès.[1]
Biografia
[modifica]Després d'estudis empresarials i activitats diverses, Pierre Beuchot va començar com a becari i després assistent de direcció l'any 1964. Va treballar per primer cop amb cineastes anomenats "comercials" (Jean-Claude Chambon per a Les Pieds nickelés, Jean-Claude Roy per a Les Combinards), però també amb el cineasta Georges Rouquier per a curtmetratges institucionals (Sire le Roy n’a plus rien dit, 1965).
Pierre Beuchot va morir el 27 de novembre de 2020 de càncer de pulmó, després que la seva dona va sucumbir a la pandèmia de Covid-19 el març de 2020.[2]
Filmografia
[modifica]Ajudant de direcció (1965-1976)
[modifica]Pierre Beuchot ha treballat amb :
- Jean-Paul Rappeneau : La Vie de château, 1965.
- Jean-Daniel Pollet :
- Une balle au cœur, 1965
- Le Horla, 1967
- L'amour c'est gai, l'amour c'est triste, 1968
- Le Maître du temps, 1970
- L’Acrobate, 1976
- Michel Mitrani, La Cavale, 1971
- André Téchiné, Michel, l’enfant roi, 1970, telenovel·la
- Alexandre Astruc, Sartre par lui-même, 1972-1976.
Director de curtmetratges (1972-1974)
[modifica]Pierre Beuchot és autor i director de curtmetratges.
- Requiem, 1972, basat en el conte de Philippe Sollers, amb Edith Scob
- Marjorie ne viendra pas, 1974, codirector : François Porcile.
Autor-Director de llargmetratges de ficció (1985-2000)
[modifica]Basat en novel·les de Pierre Jean Jouve i Daniel Anselme
[modifica]- Le Monde désert (1985), adaptació per a televisió de novel·la del mateix títol de Pierre Jean Jouve; coautors: Jean-Pierre Krémer i François Porcile, amb Olimpia Carlisi, Daniel Olbrychski i Jean-Louis Vitrac.
- Aventure de Catherine C. (1990), adaptació per al cinema de Hécate i Vagadu de Pierre Jean Jouve ; coguionistes : Catherine Breillat i Jean-Pierre Krémer, amb Fanny Ardant, Hanna Schygulla, Robin Renucci i André Wilms.
- Compagnons secrets (1996) segons el conte de Daniel Anselme ; coguionista : Jérôme Prieur, amb André Wilms, Bernard Verley i Philippe Bizari
Ficció històrica
[modifica]- Hôtel du Parc (1992) ; coguionistes : Daniel Lindenberg i Jérôme Prieur ; amb André Wilms i Marylène Dagouat
- Sade en procès (2000) ; coguionista : Jean-Jacques Pauvert ; amb André Wilms, Bernard Verley, Judith Henry i Maud Rayer
Assaigs cinematogràfics, guió, teatre
[modifica]- Autor-Productor d'un assaig
- Le Temps détruit – Lettres d’une guerre (1985), basat en la correspondència de Maurice Jaubert, Paul Nizan, Roger Beuchot. Seleccionat per a la Setmana de la Crítica al Canes, als festivals de Nova York, Moscou, Londres, Gran premi SCAM 1987.
- Guionista de televisió
- René Bousquet ou Le Grand arrangement (2007). coguionista : Antoine Desrosières – direcció Laurent Heynemann.
- Assessor tècnic de cinema
- Trop c'est trop de Didier Kaminka (1974)
- Autor de teatre
- La Solitude du gardien de but (1975) ; coautor : Didier Kaminka
Director de documentals per a televisió (1968-2009)
[modifica]
Arts[modifica]
Història[modifica]
Retrats d'escriptors[modifica]
Divers[modifica]
Cinema[modifica]
|
Bibliografia
[modifica]- Le Temps détruit – Lettres d’une guerre, Édition Connaissance du cinéma.
- Sade en procès, coauteur : Jean-Jacques Pauvert, Édition Mille et une nuits.
Declaracions
[modifica]- Jean Thibaudeau : « À partir de quoi Le Temps détruit, en 1985, m'a bouleversé, consacré à la mémoire de Paul Nizan, de Maurice Jaubert, le musicien avant-guerre de Jean Vigo et de René Clair, et Roger Beuchot, un ouvrier, le père du cinéaste, tous trois tombés face à l'ennemi, en mai et Plantilla:Date-, vous donnerait la clef de tout »[3]
Fonts bibliogràfiques
[modifica]- Face à face Anders Wahlgren/Pierre Beuchot, publicació del Centre Pompidou, 1999, amb un text de Jean Thibaudeau
Referències
[modifica]- ↑ «Fichier des décès : Pierre Beuchot». MatchID..
- ↑ Perraud, Antoine. «Pierre Beuchot (1938-2020): la mémoire et la guerre». Mediapart.
- ↑ Jean Thibaudeau, a Face à face Anders Wahlgren/Pierre Beuchot, publication du Centre Pompidou, 1999.
Enllaços externs
[modifica]- Una pàgina dedicada a Pierre Beuchot a France Diplomatie
- Una pàgina dedicada a l'adaptació de Aventure de Catherine C de Pierre Beuchot a la Société des Lecteurs de Pierre Jean Jouve