François Wartel
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 abril 1806 Versalles (França) |
| Mort | 3 agost 1882 (76 anys) 9è districte de París (França) |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera, pedagog musical |
| Professors | Jacques Fromental Halévy, David Banderali i Adolphe Nourrit |
| Alumnes | Zélie Trebelli-Bettini |
| Veu | Tenor |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Cònjuge | Thérèse Wartel |
| Fills | Émile Wartel |
| |
Pierre François Wartel (Versalles, 3 d'abril de 1806 - París, 3 d'agost de 1882) fou un cantant (tenor) del Romanticisme.
Posseïdor d'una agradable veu de tenor, actuà des de 1831 fins a 1846 en la Gran Òpera de París i més tard a Alemanya. Al seu retorn a França abandonà el teatre per a dedicar-se a l'ensenyança del cant, en la que guanyà una ben cimentada fama, ja que de la seva acadèmia sortiren artistes eminents com Christina Nilsson, Zelia Trebelli-Bettini, Marie Roze[1] i la Hisson.
Un dels mèrits artístics de Wartel fou l'haver popularitzat a França els lieder de Schubert després d'exhumar davant els públics de Viena i altres grans ciutats d'Àustria les bellíssimes composicions schubertianes, que es trobaven completament enfosquides per les cançons de pur virtuosisme vocal de Proch, Haekel i altres músics de menor importància.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 69, pàg. 1622 (ISBN 84-239-4569-3)
Referències
[modifica]- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 9, pàg. 463 (ISBN 84-239-4579-0)