Pierre Galet
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Pierre Robert Roger Galet  28 gener 1921 Mònaco |
| Mort | 30 desembre 2019 (98 anys) Montpeller (França) |
| Formació | Universitat de Montpeller - ciències naturals |
| Activitat | |
| Camp de treball | Botànica, viticultura i ampelografia |
| Ocupació | professor d'universitat (1946–1987), escriptor, ampelographer (en)  , botànic |
| Ocupador | École nationale supérieure agronomique de Montpellier (1946–1987) |
| Obra | |
| Abrev. botànica | Galet |
| Premis | |
  | |
Pierre Galet (Mònaco, 28 de gener de 1921 - Montpeller, 30 de desembre de 2019) va ser un expert en viticultura. Va escriure nombroses obres de referència sobre la vinya i el vi. Juntament amb Viala i Vermorel és considerat un dels ampelògrafs més importants del segle xx[1] i «pare» de la descripció científica de les varietats de la vinya.[2] Va començar l'estudi i l'inventari a França i ha continuat als cinc continents on aviat va ser reconegut com a expert.[3]
Durant quaranta anys va ensenyar a l'Escola Superior Nacional d'Agronomia de Montpeller.[4]
Obres
[modifica]Entre 1956 i 1964, Galet va publicar Cépages et vignoble de France, un catàleg de quatre volums de varietats franceses de raïm. El 1977 i el 1982, va publicar dos volums de Maladies et parasites de la vigne, sobre diverses malalties i paràsits de raïm, seguit de la cinquena edició del seu manual Précis de viticulture[5] el 1988.
El 2000, Galet va publicar el Dictionnaire encyclopédique des cépages,[6] un catàleg de gairebé deu mil varietats de raïm d'arreu al món. Va desenvolupar un sistema descriptiu molt precís vasat en tots els elements de la planta: la forma, els contorns i les característiques de les fulles, pecíols, brots noves, puntes dels brots, la forma del penjolls, així com el color, la mida, el nombre de llavors i el sabor de les uves. Va treballar molt en identificar els sinònims internacionals i les variants regionals dels noms del mateix cep.
Premis i reconeixement
[modifica]Pel seu treball en l'avanç de la viticultura i l'ampelografia, Galet va ser promogut oficial de l'Ordre du Mérite Agricole. El 1983, l'Office interprofessionnel national des vins (OIV) li va concedir un premi de reconeixement especial per al conjunt de la seva obra.
Referències
[modifica]- ↑ Puig i Vayreda, Eduard «Algunes referències històriques de la varietat garnatxa al'Empordà» (pdf). Dossiers Agraris. Institució Catalana d'Estudis Agraris, 18, 2015, pàg. 9-18. ISSN: 2013-9772.
- ↑ Urgell, Gemma. «Irene Alemany: “Al món del vi, les dones hem hagut d'engegar projectes propis per demostrar que també hi tenim molt a dir”». Surt de Casa, 06-03-2018. [Consulta: 14 octubre 2019].
- ↑ «Pierre Galet, le pape des cépages». Ouest France, 02-08-2015.
- ↑ Trévoux, Michèle «Ampélographie: L'émouvant hommage à Pierre Galet». Vitisphère, 08-04-2016.
- ↑ Galet, Pierre. Précis de viticulture : à l'usage des ingénieurs agronomes, des etudiants en agronomie et en oenologie des techniciens des lycées agricoles et des professionnels de la viticulture (en francès). 7a edició eixamplada i corrigida. Montpellier: Pierre Galet, 2000, p. 602. ISBN 290277110X.
- ↑ Galet, Pierre. Dictionnaire encyclopédique des cépages (en francès). París: Hachette Pratique, 2000, p. 935. ISBN 2012363318.
Enllaços externs
[modifica]- Lenfant, Robin «Pierre Galet : "Le merlot était considéré comme un cépage secondaire avant le XIXe siècle"» (intervista). La revue du vin de France, 2015.