Pierre Harmel
  | |
| Nom original | (fr) Pierre Charles José Marie, Comte Harmel |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 16 març 1911 Uccle (Bèlgica) |
| Mort | 15 novembre 2009 (98 anys) Brussel·les (Bèlgica) |
President of the Belgian Senate (en)  | |
| 9 octubre 1973 – 9 març 1977 ← Paul Struye – Robert Vandekerckhove → | |
| Ministre d'afers exteriors de Bèlgica | |
| 19 març 1966 – 26 gener 1973 | |
 Primer ministre de Bèlgica | |
| 28 juliol 1965 – 19 març 1966 ← Théo Lefèvre – Paul Vanden Boeynants → | |
| Ministre de Justícia de Bèlgica | |
| 26 juny 1958 – 6 novembre 1958 ← Albert Lilar – Laurent Merchiers → | |
| Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica | |
| Senador de Bèlgica | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Lieja Universitat Saint-Louis de Brussel·les |
| Activitat | |
| Ocupació | llicenciat en dret[1] |
| Ocupador | Universitat de Lieja |
| Partit | Centre démocrate humaniste - cdH |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Altres | |
| Títol | Count Harmel (en) (1991–) |
| Cònjuge | Marie-Claire Van Gehuchten |
| Premis | |
 | |
Pierre Charles José Marie Harmel (Uccle, 16 de març de 1911 - Brussel·les, 15 de novembre de 2009) va ser un polític demòcrata cristià i advocat belga.[1][2] Va ocupar el càrrec de Primer Ministre de Bèlgica durant vuit mesos, entre 28 de juny de 1965 i el 19 de març de 1966.
Va néixer a Uccle, fill de Charles Harmel i d'Eusibie André. Va estudiar Dret a la Universitat de Lieja, on va obtenir els títols de Doctor en Dret i Màster en Ciències Socials el 1933. Durant els seus estudis, va estar actiu a l'Association catholique belge, de la qual va esdevenir president el 1938.
L'any 1947 fou nomenat professor de Dret Tributari a la Universitat de Lieja.
Harmel va defensar el desarmament europeu a finals dels anys seixanta i va ser el principal defensor d’una política de l’OTAN orientada cap al futur de l’antic bloc soviètic que va accelerar la distensió est-oest.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Biographie de Pierre Harmel» (en francès). 7sur7, 16-11-2019. [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ «Pierre Harmel» (en neerlandès). ODIS, 07-09-2019. [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ Weber, Bruce. «Pierre Harmel, Belgian Who Helped Reshape NATO, Dies at 98» (en anglès). The New York Times, 17-11-2019. [Consulta: 29 gener 2021].
| Precedit per: Théo Lefèvre |
Primer ministre de Bèlgica 1965-1966 |
Succeït per: Paul Vanden Boeynants |