Pierre Haski
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 abril 1953  (71 anys)Tunis (Tunísia) | ||
| President Reporters Sense Fronteres | |||
| 27 juny 2017 – ← Éric Chol (en)  | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Centre de Formació de Periodistes (–1974) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista, cronista | ||
| Ocupador | Le Nouvel Obs (2014–) Libération (1981–2007) Agence France-Presse (1974–) Europe 1 France Inter | ||
| |||
Pierre Haski (Tunis, Tunísia, 8 d'abril de 1953) és un periodista francès. El 1974 va obtenir el diploma del Centre de Formació de Periodistes (CFJ) de París. A partir d'aquell any va començar a treballar a l'Agència France-Presse de la qual va ésser corresponsal a Àfrica del Sud (1976-1980).
El 1981 col·labora amb el diari Libération, dedicant-se a temes internacionals, primer a la secció d'Àfrica i més endavant a la secció diplomàtica. El 1993 és corresponsal a Jerusalem. Torna a París el 1995 i esdevé Cap del servei internacional i redactor en cap adjunt.
L'any 2000 Libération l'envia com a corresponsal a Pequín, on viu cinc anys i on manté el blog «Mon journal de Chine», però les autoritats xineses van bloquejar el seu accés durant un temps. El 2006 va ser director adjunt de la redacció fins que el 2007 va deixar Libération.
El 2007 va ser cofundador del lloc de la web independent Rue89, creat juntament amb ex-periodistes de Libération com Arnaud Aubron, Michel Lévy-Provençal, Laurent Mauriac i Pascal Riché. El seu finançament es basa en la publicitat, donatius i l'oferta de serveis. Rue 89 proporciona informació a tres bandes: la dels periodistes, la dels expertos i la dels internautes. Així combinen les contribucions dels aficionats i les dels professionals. Tenen una secció local, Marseille89 i una secció d'economia, Eco89. També té dos llocs paral·lels: Street89 (en anglès) i Calle89 (en castellà).
A partir del setembre 2007 va ser cronista a Europe 1.
Bibliografia
[modifica]- L'Afrique blanche. L'Àfrica blanca (1987)
- Israël (1997)
- David Gryn (Ben Gourion). David Grün (Ben-Gurion) (1997)
- Le Journal de Ma Yan. El diari de Ma Yan (2001). Una editorial de Barcelona (Círculo de Lectores) ha publicat una traducció en castellà. En aquesta obra, Ma Yan ens explica, mitjançant el seu diari, els detalls de la seva vida, de la seva escola, del seu poble. Al llarg de dos anys, amb paraules senzilles i de forma molt emotiva, ens mostra la història d'una infància terrible, la misèria i el sacrifici d'una mare sacrificada per tal que els seus fills tinguin un futur millor i una vida digna. La vida d'aquesta nena canvia quan el seu diari cau en mans d'uns periodistes francesos.
- Ma Yan et ses sœurs. Ma Yan i les seves germanes (2004).
- Chine, les damnés du sida. Xina, els condemnats de la SIDA (2005). Ha rebut els premis: Prix International des Médias, Ginebra (2005) i el Joseph Kessel (2006)
- Cinq ans en Chine, Cinc anya a la Xina (2006)
- Prefaci de Droits humains en Chine, le revers de la médaille. Drets humans a la Xina, el revers de la medalla.(2008)
- Internet et la Chine. Internet i la Xina. (2008)
Enllaços externs
[modifica]
- Articles (anglès)
- Bloc dedicat a la Xina Arxivat 2013-09-25 a Wayback Machine. (francès)
- Pierre Haski a Théâtre du Rond-Point (francès)