Pierre Messmer

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons

Pierre Messmer
	;
Biografia
Naixement	20 març 1916 ; Vincennes (França)
Mort	29 agost 2007 (91 anys); París
Causa de mort	càncer
Sepultura	Saint-Gildas-de-Rhuys
Seient 13 de l'Académie française
	25 març 1999 – 29 agost 2007
Canceller Institut de França
	1999 – 2006 ; ← Marcel Landowski – Gabriel de Broglie →
13è Perpetual Secretary of the Academy of Moral and Political Sciences (en)
	1995 – 1998 ; ← Bernard Chenot – Jean Cluzel →
Diputat al Parlament Europeu
	Representa: Reagrupament per la República; 17 juliol 1979 – 27 juny 1980 ; Legislatura: I legislatura del Parlament Europeu ; Circumscripció electoral: França ; Electe a: Eleccions al Parlament Europeu de 1979
Ministre de Justícia de França
	15 març 1973 – 28 març 1973 ; ← René Pleven – Jean Taittinger → ; Membre del gabinet: primer govern de Pierre Messmer
Primer ministre de França
	6 juliol 1972 – 27 maig 1974 ; ← Jacques Chaban-Delmas – Jacques Chirac →
Conseller regional a França
Colonial governor of Ivory Coast (en)
Diputat a l'Assemblea Nacional
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Escola Nacional de la França d'Ultramar ; Institut Nacional de les Llengües i Civilitzacions Orientals ; Liceu Louis-le-Grand ; Lycée Charlemagne
Activitat
Lloc de treball	Estrasburg ; Brussel·les
Ocupació	polític, administrador colonial
Partit	Reagrupament per la República ; Unió de Demòcrates per la República ; Unió per la Nova República
Membre de	Acadèmia Francesa (1999–2007); Académie des Sciences Morales et Politiques (1988–2007); Acadèmia Romanesa ; Acadèmia de Ciències d'Ultramar
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit francès
Rang militar	coronel
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Premis
	(1994) Premi Pierre Lafue; (5 juliol 1993) Gran Creu de la Legió d'Honor; (1993) Louis-Marin prize (en) ; (1962) Gran Creu de l'Orde Noruec de Sant Olaf; comanador de l'orde de Glòria; Medalla d'Ultramar; Medalla de la Resistència; Orde de l'Estrella de Romania; Creu de Guerra 1939-1945; Company de l'Alliberament; Gran Creu de l'Orde Polònia Restituta ;
	Signatura

Pierre Joseph Auguste Messmer (Vincennes, 20 de març de 1916 - 29 d'agost de 2007) va ser un polític gaullista francès. Veterà de les forces de la França Lliure, lluità a la batalla de Bir Hakeim. Ocupà el càrrec de Primer Ministre sota la presidència de Georges Pompidou el 1972.

Biografia

Pierre Messmer va néixer a Vincennes el 1916. Es va graduar el 1936 a l'Institut national des langues et civilisations orientales (INALCO) i l'any següent a l'Ecole nationale de la France d'outre-mer (Escola Nacional de la França d'Ultramar).

Segona Guerra Mundial

Es anomentat alt funcionari de l'administració colonial i obté el doctorat en lleis el 1939. En esclatar la Segona Guerra Mundial, era subtinent del 12è regiment de tirailleurs senegalesos, i va rebutjar la capitulació de França després de la derrota. Després va segrestar a Marsella un vaixell de càrrega italià (el Capo Olmo), juntament amb el seu amic Jean Simon (futur general francès), i va navegar primer a Gibraltar, després a Londres i es va comprometre a les Forces Francesos Lliures com a membre del XIII. Semibrigada de la Legió Estrangera francesa.^[1]^[2]^[3]

Messmer va participar llavors a la campanya a Eritrea, a Síria, a Líbia, participant a la batalla de Bir Hakeim i a la campanya de Tunísia. També va lluitar a la batalla d'El Alamein a Egipte. Es va incorporar a l'estat major de Londres del general Koenig i va participar en el desembarcament a Normandia l'agost de 1944 i en l'Alliberament de París.

El gener de 1945, ascendit a comandant, va ser enviat a Calcuta per crear allí una Missió d'Enllaç Administratiu Militar com a Comissari interí de la República. Salta en paracaigudes el 25 d'agost de 1945 a Tonkin per crear-hi una nova missió, va ser fet presoner pel Viet-Minh. Després de dos mesos de captivitat, va escapar i es va unir a les forces franceses.^[2]

Nomenat Compagnon de la Libération el 1941,va rebre la Croix de guerre amb sis citacions després de l'Alliberament, així com la medalla de la Resistència.^[2]

Postguerra

Messmer va començar el seu servei com a funcionari d'alt nivell com a governador de Mauritània de 1952 a 1954, i després va exercir com a governador de Costa d'Ivori de 1954 a 1956, quan va tornar breument a París com a membre del personal ministerial de Gaston Defferre, ministre de Territoris d'Ultramar que va promulgar el Llei Defferre que atorgava als territoris colonials autonomia interna, un primer pas cap a la independència.

Alt Comissionat de la República al Camerun el 1956-1958, i després Alt Comissionat i Governador General de l'Africa Equatorial Francesa del 1958 al 1959, Pierre Messmer va ser ministre de les Forces Armades de 1960 a 1969, Ministre d'Estat encarregat dels Territoris francesos d'ultramar (1971-1972) i primer ministre del juliol del 1972 al maig del 1974.^[2]

Pierre Messmer també va ser diputat de l'UDR a Mosel·la (1968-1988), conseller regional (1968-1992) i president del Consell Regional de Lorena, conseller general de Mosel·la (març de 1970-març de 1982) i alcalde de Sarrebourg durant 18 anys (1971-1989)

Referències

↑ Frédéric Turpin, Pierre Messmer, le dernier gaulliste, París, Perrin, 2020
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Pierre MESSMER» (en francès). [Consulta: 14 abril 2023].
↑ Vuillemin, Humbert. «Le ralliement du Capo Olmo, rapport de traversée du commandant Vuillemin à son arrivée à Liverpool». A: La Mémoire des Français libres. I. París: Fondation de France Libre, 2002 (La Mémoire des Français libres).

Precedit per:
Jacques Chaban-Delmas

Primer Ministre de França

1972-1974

Succeït per:
Jacques Chirac

[:0-1] Frédéric Turpin, Pierre Messmer, le dernier gaulliste, París, Perrin, 2020

[:1-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Pierre MESSMER» (en francès). [Consulta: 14 abril 2023].

[3] Vuillemin, Humbert. «Le ralliement du Capo Olmo, rapport de traversée du commandant Vuillemin à son arrivée à Liverpool». A: La Mémoire des Français libres. I. París: Fondation de France Libre, 2002 (La Mémoire des Français libres).

[1]

[2]

[3]