Pierre Pincemaille

Pierre Pincemaille
Biografia
Naixement	(fr) Pierre-Marie François Pincemaille ; 8 desembre 1956 ; 17è districte de París (França)
Mort	12 gener 2018 (61 anys); Suresnes (França)
Causa de mort	càncer de pulmó
Sepultura	Tréflez
Nacionalitat	França
Formació	Conservatoire de Paris
Activitat
Camp de treball	Improvisació musical, composició musical i arts escèniques
Ocupació	Organista, professor
Activitat	1973 - 2017
Ocupador	Conservatoire de Paris ; Conservatori nacional superior de música i dansa de Lió ; basílica de Saint-Denis
Gènere	Música clàssica
Professors	Rolande Falcinelli, Henri Challan, Marcel Bitsch i Jean-Claude Raynaud
Alumnes	David Cassan, Thomas Ospital, Baptiste-Florian Marle-Ouvrard, Thomas Lacôte, Erwan Le Prado, Frédéric Ledroit, Samuel Liégeon (en) i Thomas Kientz (en)
Instrument	Orgue
Premis
	Cavaller de les Arts i les Lletres; Cavaller de l'Orde de les Palmes Acadèmiques; cavaller de l'Orde de Sant Gregori el Gran ;
Lloc web	pierrepincemaille.fr →

Pierre Pincemaille (París, 8 de desembre de 1956 - Suresnes, 12 de gener de 2018) fou un organista i professor francès.

Biografia

Comença els seus estudis musicals rebent classes de piano. Va entrar al Conservatori de París (1971), on rebé lliçons dels seus mestres Henri Challan i Jean-Claude Raynaud (harmonia), Jean-Claude Raynaud i Lucie Robert (contrapunt), Marcel Bitsch (fuga) i Rolande Falcinelli (orgue). Obté el primer premi d'harmonia (1977), contrapunt (1978), fuga (1978), orgue-interpretació (1979) i orgue-improvisació (1979).

Com virtuós, l'any 1987 va succeir a Henri Heurtel en el prestigiós lloc d'organista a la Basílica de Saint-Denis, a Saint-Denis, a prop de París. El 2005, va ser professor de contrapunt del Conservatori de París.^[1]

Realitza una important carrera concertística a França, Alemanya i Estats Units, especialitzant-se en el repertori francès clàssic i romàntic. Fou considerat un dels més grans improvisadors del segle xx.

Condecoracions

Cavaller de l'Orde de les Palmes Acadèmiques (2003)
Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres (2006)
Cavaller de San Gregorio Magno (2007)

Discografia seleccionada

Obres completes per a orgue de César Franck (Motette 12541)
Obres completes per a orgue de Maurice Duruflé (Solstice SOCD 231-232)
Les 10 sinfoníes de Charles-Marie Widor (Solstice SOCD 181-185)
Obra escrita de Pierre Cochereau (Solstice SOCD 163)
Obra de joventut de Olivier Messiaen (IFO 00318/19)
8 CD de improvisació

Vegeu també

Bibliografia

Elke Völker, « Der Reiz perfekter Illusion. Ein Interview mit dem Pariser Organisten und Starimprovisator Pierre Pincemaille » in Organ – Journal für die Orgel 1, No. 1 (1998), p. 18–21 (alemany)
Yvette Carbou, Pierre Pincemaille : « L'improvisateur à Notre-Dame » in Pierre Cochereau : Témoignages, Éditions Auguste Zurfluh, 1999, p. 273–339 ISBN 978-2-87750-087-6 (francès)
Yvette Carbou, Pierre Pincemaille : « L'improvisateur à Notre-Dame » in Pierre Cochereau : Un art d'illusioniste, éditions Delatour France, 2014, p. 263–338 ISBN 978-2-7521-0124-2 (francès)

Enllaços externs

Referències

↑ Roux, Marie-Aude. «Pierre Pincemaille, une vie à la tribune de Saint-Denis» (en (francès)). Le Monde, 15-01-2018. [Consulta: 25 agost 2018].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Pincemaille

[1] Roux, Marie-Aude. «Pierre Pincemaille, une vie à la tribune de Saint-Denis» (en (francès)). Le Monde, 15-01-2018. [Consulta: 25 agost 2018].

[1]