Pierre Sancan
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 octubre 1916  Masamet (França) |
| Mort | 19 octubre 2008 (91 anys) 15è districte de París (França) |
| Causa de mort | malaltia d'Alzheimer |
| Formació | Conservatoire de Paris Conservatori de Tolosa |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música i educació musical |
| Ocupació | pianista clàssic, professor d'universitat, pedagog musical, director d'orquestra, compositor, coreògraf, pianista |
| Activitat | 1934 - 1985 |
| Ocupador | Conservatoire de Paris |
| Gènere | Òpera i música clàssica |
| Professors | Jean Gallon |
| Alumnes | Stéphane Delplace, Thierry Huillet, Yves Henry, Jean-Efflam Bavouzet i Diana Vranoussi (en)  |
| Representat per | Jeunesses Musicales Canada |
| Instrument | Piano |
| Premis | |
     | |
Pierre Sancan (francès: Pierre Charles Sancan) (Masamet, 24 d'octubre de 1916 - 15è districte de París, 19 d'octubre de 2008) fou un pianista, professor, i pianista francès.
Va iniciar els seus estudis musicals a l'Escola de Música de Meknes (Marroc), alhora que va ser campió marroquí de bàsquet. Després fou estudiant del Conservatori de Tolosa (1932-1934). El 1934 va ingressar al Conservatori de París, on va estudiar piano amb Yves Nat, i fuga amb Noël Gallon, composició amb Henri Büsser i direcció amb Charles Munch. El 1943, va guanyar el Prix de Rome.
Va començar una bona carrera notada pel concert en el terreny de Maurice Ravel. Moltes peces per a pianistes principiants serveixen de base per als professors de piano (sobretot, obres infantils, edició del cortina vermella).
Va ensenyar piano al Conservatori Nacional de Música i Dansa de París el 1956, on es va succeir en el càrrec a Yves Nat el 1985. La seva concepció de la tècnica del piano, vinculada a reflexions anatòmiques, el va convertir en un professor indiscutible. Va formar els més grans pianistes francesos de finals del segle xx, entre ells:
- Olivier Cazal,
- Abdel Rahman El Bacha,
- Jean-Efflam Bavouzet,
- Jean-Marc Savelli,
- Émile Naoumoff,
- Géry Moutier,
- Jean-Bernard Pommier,
- Jacques Rouvier,
- Jean -Filippe Collard,
- Olivier Gardon,
- Michel Béroff,
- Yves Henry,
- Thierry Huillet,
- Corinne Kloska,
- Alexander Bodak,
- Marc Laforest,
- Géry Moutier,
- Jean-Francois Zygel,
- i també el català Jordi Moraleda Perxachs,
- el suís Jean-François Antonioli,
- el turc Selman Ada,
- o el vietnamita Dang Thai Son.
Afectat per la Malaltia d'Alzheimer, es va retirar el 1985.
Referències
[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Mort du pianiste Pierre Sancan [archive] lefigaro.fr, 22 octobre 2008
- http://www.musimem.com/prix-rome-1940-1949.htm [archive] Biographie Sancan
- Marc VIGNAL, Dictionnaire de la musique, Paris, Larousse, 2005, p. 747
- http://www.musimem.com/prix-rome-1940-1949.htm [archive] Biographie Sancan - Jean-Marc Savelli élève de Pierre Sancan
- Pierre SANCAN, Rapsodie pour trompette et piano, Paris, Éditions Le Rideau Rouge, 1970