Pieter Zeeman

Pieter Zeeman

Biografia
Naixement	25 maig 1865 Zonnemaire (Països Baixos)
Mort	9 octubre 1943 (78 anys) Amsterdam (Països Baixos)
Sepultura	Cementiri General de Kleverlaan, J 10
Rector de la Universitat d'Amsterdam
Dades personals
Formació	Universitat de Leiden
Director de tesi	Heike Kamerlingh Onnes
Activitat
Camp de treball	Física, efecte Zeeman, magnetisme i camp magnètic
Ocupació	físic, professor d'universitat, fotògraf
Ocupador	Universitat d'Amsterdam, professor ordinari neerlandès. Facultat de matemàtiques i física de la Universitat d'Amsterdam (1908–1935) Universitat d'Amsterdam, Professor extraordinari. Facultat de matemàtiques i física de la Universitat d'Amsterdam (1900–1908) Universitat d'Amsterdam, conferenciant. Facultat de matemàtiques i física de la Universitat d'Amsterdam (1896–1900) Universitat Tècnica de Delft, professor ordinari neerlandès (1885–1902) Universitat Tècnica de Delft, universitair docent (en) (1884–1885) Universitat de Leiden
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1910–) Acadèmia Pontificia de les Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències d'Hongria Royal Society
Professors	Heike Kamerlingh Onnes
Participà en
1921	Tercer Congrés Solvay
Obra
Obres destacables efecte Zeeman
Estudiant doctoral	Cornelis Bakker, Pier Bosch (en) , Take Luite de Bruin (en) , Frederik Coeterier (en) , Hillebrand Willem Johan Dik (en) , Maria Clasina Droste (en) , Jacobus Marinus Faber (en) , Jan Geest (en) , Albert Jacobus Jozef Gerver (en) , Herman R. Woltjer (en) i Willem de Groot (en)
Localització dels arxius	Arxius Noord Holland
Família
Cònjuge	Johanna Elisabeth Lebret
Premis
(1969)  Medalla Matteucci (1934)  doctor honoris causa per la Universitat d'Estrasburg (1930)  doctor honoris causa per la Universitat de París (1925)  Medalla Franklin (1922)  Medalla Rumford (5 maig 1921)  Membre estranger de la Royal Society (1921)  Medalla Henry Draper (1902)  Premi Nobel de Física

Pieter Zeeman (Zonnemaire, Zelanda, Països Baixos 1865 - Amsterdam, Països Baixos 1943) fou un físic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.

Biografia

Nascut el 25 de maig de 1865 a la ciutat zelandesa de Zonnemaire. Després de finalitzar els estudis secundaris el 1883 s'instal·là a Delft on estudià llengües clàssiques, un requisit indispensable per poder ser admès a la universitat en aquells moments.

Estudis científics

Fotografia presa per Zeeman sobre l'efecte que porta el seu nom

El 1885 ingressà a la Universitat de Leiden per estudiar física al costat de Hendrik Lorentz. El 1890 aconseguí llicenciar-se i va esdevindre l'assistent de Lorentz.

Per indicació del mateix Lorentz va començar a investigar l'efecte dels camps magnètics sobre les fonts de llum. Així el 1896 va descobrir que les línies espectrals d'una font lluminosa sotmeses a un camp magnètic fort es divideixen en diversos components, cadascun dels quals està polaritzat, el que avui es coneix com a efecte Zeeman, sent divulgat el 31 d'octubre del mateix any a la Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen (Acadèmia neerlandesa d'Arts i Ciències). Es comprovaven així, experimentalment, les prediccions del seu mestre Hendrik Lorentz, subministrant una prova més a favor de la teoria electromagnètica de la llum.

Professor a Amsterdam

Einstein visitant Pieter Zeeman a Amsterdam, amb el seu amic Paul Ehrenfest als voltants de l'any 1920

Gràcies al seu descobriment li fou oferta un plaça docent a la universitat d'Amsterdam l'any 1897, guanyant el 1900 la càtedra de física de la mateixa universitat.

El 1902 Pieter Zeeman fou guardonat, juntament amb Hendrik Lorentz, amb el Premi Nobel de Física per la seva investigació conjunta sobre la influència del magnetisme en la radiació, originant la radiació electromagnètica.

El 1908 fou designat director de l'Institut de Física d'Amsterdam, reanomenat l'any 1940 Laboratori Zeeman en honor seu. En aquesta nova posició continuà els seus treballs sobre la influència del magnetisme, obrint nous camps d'estudi per la Relativitat especial plantejada per Albert Einstein i sobre l'espectometria de la massa.

Secretari de l'Acadèmia neerlandesa d'Arts i Ciències entre 1912 i 1920, el 1923 va esdevenir professor emèrit de la universitat d'Amsterdam. Pieter Zeeman morí el 9 d'octubre de 1943 a la ciutat d'Amsterdam, sent enterrat a Haarlem.

Reconeixements

El Cràter Zeeman de la Lluna es va batejar en honor seu. També el 10 de setembre de 1991 Freimut Börngen va batejar l'asteroide (29212) Zeeman en honor seu.

Enllaços externs

• «Pieter Zeeman» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.