Pietro d'Abano
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 1250  Abano Terme (Itàlia) | ||
| Mort | 1316 (65/66 anys) Roma | ||
| Causa de mort | suïcidi | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia | ||
| Ocupació | filòsof, astròleg, catedràtic, metge, astrònom | ||
| Ocupador | Universitat de Pàdua | ||
| Moviment | Escola de Pàdua | ||
| Alumnes | Gentile da Foligno | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
Pietro d'Abano, o Petrus de Apono, o Aponensis (vers 1250 Abano Terme – 1318), va ser un metge, astròleg, professor i filòsof italià que va impartir càtedres a Pàdua.[1][2]
En la seva joventut va estudiar a París, doctorant-se allí. Després es va establir a Pàdua, on va adquirir gran reputació. La seva famosa obra Conciliator differentiarum, quæ inter philosophos et mèdics versantur, va ser un intent d'unificar la medicina àrab amb la filosofia especulativa grega, gaudint de gran influència fins ben entrat el segle xvi. El seu lideratge va marcar l'auge de la Universitat de Pàdua com el principal nucli de l'estudi mèdic de la regió. Es va encarregar d'introduir a Occident les idees del filòsof andalusí Averroes.
Va ser jutjat dues vegades per la Inquisició sobre acusacions de heretgia i nigromància. Se'l va absoldre en el primer judici, però se'l va declarar culpable en el segon després de la seva mort, a la presó. Els seus inquisidors, no obstant això, mai van poder trobar les seves restes, per cremar-les i espargir les seves cendres, ja que els seus lleials amics li van donar justa sepultura secreta.
Referències
[modifica]- Francis Barrett, The Magus (1801)
- Premuda, Loris. "Abano, Pietro D'." en Dictionary of Scientific Biography. (1970). New York: Charles Scribner's Sons. Vol. 1: pàg. 4-5
