Pilar Barril i Fuster
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 octubre 1931 Barcelona |
Mort | 30 setembre 2011 (79 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | tennista |
Nacionalitat esportiva | Espanya |
Esport | tennis |
Pilar Barril (Barcelona, 10 d'octubre de 1931 – 30 de setembre de 2011) va ser una jugadora de tennis que estigué en actiu durant les dècades de 1950 i 1960. A dia d’avui, es la tennista que més vegades ha guanyat el Campionat de Catalunya Absolut amb 11 títols. Ella i Pepa Riba van ser les primeres dones espanyoles a jugar tornejos de tennis internacionals després de la Segona Guerra Mundial.[1][2][3][4]
Carrera
[modifica]L'afició li va venir dels seus pares, que la van apuntar al Reial Club de Tennis del Turó, a Barcelona. Campiona d'Espanya nou vegades en la prova d'individuals, va ser la primera dona espanyola a assolir els quarts de final del Torneig de Roland Garros després de Lilí Álvarez. Va ser pionera i va jugar regularment en una època en què el tennis femení no era popular a Espanya. Després de guanyar el seu primer títol nacional el 1952, Pilar Barril va començar a participar en tornejos internacionals, on va obtenir també bons resultats.[3]
Va jugar en el Campionat Nacional en vint-i-una ocasions, entre 1948 i 1971, en seixanta-tres partits individuals, dels quals va guanyar en cinquanta-un; en cinquanta-un de dobles, amb quaranta victòries; i en cinquanta-tres en mixtos, dels quals en va guanyar trenta-cinc.[3][5]
En total va aconseguir onze cops el Campionat de Catalunya Absolut, vint-i-un títols de campiona d'Espanya, nou en individuals, deu en dobles i dos en mixtos. Amb la seva companya habitual, Alicia Guri, va vèncer en vuit ocasions. A l'estranger va exhibir el seu joc a Roland Garros, on va arribar a quarts de final, i amb triomfs absoluts a Evian (França), Oslo (Noruega), Ingolstadt i Nuremberg (Alemanya). També va triomfar en un Torneig comte de Godó, i nou vegades en el trofeu Pedro Casas.[3][2]
Cap altre jugador ni jugadora espanyola no arribaria a quarts de final en un Grand Slam fins a Arantxa Sánchez Vicario el 1987.[3][6]nya de Tenn
L'any 1954 l'Ajuntament de Barcelona va concedir a Pilar Barril i Alicia Guri la Medalla de la Ciutat al Mèrit Esportiu de plata pel seu triomf al Campionat d'Espanya de Tenis els anys 1951 i 1953, en la modalitat de dobles.[7]
Finals
[modifica]Singles (5–7)
[modifica]Resultat | No. | Data | Torneig | Superfície | Adversari | Puntuació |
---|---|---|---|---|---|---|
Finalista | 1. | 29 d'agost de 1954 | S'Agaró Internacional, Espanya | Terra batuda | María Josefa Riba | 4–6, 2–6 |
Finalista | 2. | 26 de desembre de 1954 | Barcelona, Espanya | Terra batuda | Christiane Mercelis | 3–6, 3–6 |
Finalista | 3. | 6 de juny de 1960 | Barcelona, Espanya | Terra batuda | Heather Segal | 1–6, 1–6 |
Guanyadora | 4. | 2 de gener de 1961 | València, Espanya | Terra batuda | Lucia Bassi | 6–0, 6–4 |
Finalista | 5. | 30 de juliol de 1961 | Evian, França | Terra batuda | Rosie Darmon | 2–6, 5–7 |
Guanyadora | 6. | 10 de juny de 1962 | Barcelona, Espanya | Terra batuda | Mary Hawton | 6–2, 2–6, 7–5 |
Finalista | 7. | 1 de gener de 1963 | València, Espanya | Terra batuda | Carmen Coronado | 2–6, 2–6 |
Finalista | 8. | 9 d'octubre de 1963 | Sant Sebastià, Espanya | Terra batuda | Mary Habicht | 6–3, 4–6, 2–6 |
Guanyadora | 9. | 10 d'agost de 1964 | Lisboa, Portugal | Terra batuda | Fay Toyne | 6–2, 6–2 |
Guanyadora | 10. | 4 d'octubre de 1964 | Barcelona, Espanya | Terra batuda | Roberta Beltrame | 6–4, 5–7, 6–4 |
Finalista | 11. | 15 de novembre de 1964 | Barcelona, Espanya | Terra batuda | Fay Toyne | 1–6, 1–6 |
Guanyadora | 12. | 13 de novembre de 1966 | Barcelona, Espanya | Terra batuda | María José Aubet | 6–2, 6–4 |
Dobles (2–5)
[modifica]Resultat | No. | Data | Torneig | Superfície | Parella | Adversaris | Puntuació |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Finalista | 1. | octubre 1953 | Barcelona, Barcelona | Terra batuda | Alicia Guri | María Josefa de Riba Isabel Maier |
5–7, 1–6 |
Finalista | 2. | 30 desembre 1956 | Barcelona, Espanya | Terra batuda | Alicia Guri | Edda Buding Ilse Buding |
3–6, 2–6 |
Guanyadora | 3. | 6 juny 1960 | Barcelona, Espanya | Terra batuda | Carmen Coronado | Alicia Guri Mercedes Solsona |
6–1, 8–6 |
Guanyadora | 4. | 11 juny 1961 | Barcelona, Espanya | Terra batuda | Carmen Coronado | Ana María Estalella Peggy Templer |
8–6, 6–0 |
Finalista | 5. | 26 abril 1964 | Madrid, Espanya | Terra batuda | Hedie Schildknecht | Ana María Estalella Marta Pombo de Pereda |
6–4, 2–6, 1–6 |
Finalista | 6. | 7 juny 1964 | Barcelona, Espanya | Terra batuda | Elena Subirats | Carmen Coronado Ana María Estalella |
2–6, 4–6 |
Finalista | 7. | 15 novembre 1964 | Barcelona, Espanya | Terra batuda | Alicia Guri | Carmen Coronado Fay Toyne |
3–6, 1–6 |
Dobles mixtos (1–2)
[modifica]Resultat | No. | Data | Torneig | Superfície | Soci | Adversaris | Puntuació |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Finalista | 1. | 29 agost 1954 | S'Agaró Internacional, Espanya | Terra batuda | François Garnero | Emilio Martínez María Josefa de Riba |
2–6, 6–3, 4–6 |
Guanyadora | 2. | 1 gener 1956 | Valencia, Espanya | Terra batuda | Antonio Maggi | Edda Buding Cesare Guercilana |
8–6, 6–0 |
Finalista | 3. | 2 gener 1961 | Valencia, Espanya | Terra batuda | José Luis Arilla | Ana María Estalella Antonio Martínez |
2–6, 6–2, 6–8 |
Cronologia de tornejos individuals de Grand Slam
[modifica]Llegenda: QF: Quarts de final; A: Absent
Torneig | 1953 | 1954 | 1955 | 1956 | 1957 | 1958 | 1959 | 1960 | 1961 | 1962 | 1963 | 1964 | 1965 | 1966 | Guanyats-Perduts |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Austràlia | A | A | A | A | A | A | A | A | A | A | A | A | A | A | 0 / 0 |
França | 1R | 2R | A | 1R | 3R | 1R | 2R | 1R | QF | 2R | A | 1R | 1R | 3R | 8 / 10 |
Wimbledon | A | A | A | 2R | 1R | 2R | 2R | 2R | 1R | 2R | A | 2R | 1R | A | 2 / 10 |
Estats Units | A | A | A | A | A | A | A | A | A | 2R | A | A | A | A | 1 / 1 |
Guanyats-Perduts | 0 / 1 | 1 / 1 | 0 / 0 | 0 / 2 | 2 / 2 | 1 / 2 | 2 / 2 | 0 / 1 | 3 / 2 | 0 / 2 | 0 / 1 | 0 / 1 | 0 / 2 | 1 / 1 | 10 / 20 |
Referències
[modifica]- ↑ «Fallece en Barcelona Pilar Barril, la Campeona de España con más títulos» (en castellà). www.rfet.es. Real Federación Española de Tenis (RFET), 03-10-2011. Arxivat de l'original el 2017-02-07. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Una gran campiona, Pilar Barril, ens ha deixat per sempre». Federació Catalana de Tennis. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Adrio Arrojo, Manuel. «Pilar Barril Fuster». Real Academia de la Historia. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ «Pilar Barril Fuster | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ Ros Alomar, Pablo. «Pilar Barril Fuster y su cuna mallorquina» (en castellà). Diario de Mallorca, 26-11-2011. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ David Menayo. «Homenaje póstumo a Pilar Barril» (en castellà). MARCA, 06-10-2011.
- ↑ «Edición del sábado, 16 enero 1954, página 12 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 2 setembre 2022].