Pilar Belzunce de Carlos
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 d'octubre de 1925 Filipines |
| Mort | 4 de juliol de 2015 Donosti (Euskadi) |
| Activitat | |
| Ocupació | Mecenes |
| Família | |
| Cònjuge | Eduardo Chillida Juantegui  |
Pilar Belzunce de Carlos, més coneguda com a Pilar Belzunce, (Ilolío, Filipines, 9 d'octubre de 1925–Donosti, 4 de juliol de 2015) va ser una mecenes espanyola, cofundadora de la Fundació Eduardo Chillida i Pilar Belzunce i del Museu Chillida-Leku.
Biografia
[modifica]Va néixer en una família nombrosa originària d'Estella, a Navarra. El pare va tenir plantacions de sucre a Filipines, posteriorment va tornar a Espanya i es va assentar a Donosti, a una casa enfront de la família Chillida.[1] Allà Belzunce va conèixer a Eduardo Chillida quan ella comptava amb catorze anys i ell amb setze, i a partir de llavors van realitzar la seva vida junts; es van comprometre quan ella tenia divuit anys i es van casar quan en tenia 25. Molt aviat van arribar a un acord, ell es dedicaria per complet a desenvolupar la seva faceta artística i ella s'ocuparia de tots els assumptes pràctics. Així va ser durant els 60 anys de convivència, fins a la mort d'ell.
Al llarg de la seva vida, Belzunce, que va mantenir sempre un caràcter resolutiu i una fe completa en el talent de Chillida, es va dedicar a ser el seu suport pràctic i a alliberar al seu espòs de tot el que pogués distreure la seva atenció de la creació artística. Això va incloure el donar-li suport, donar-li seguretat en períodes de descoratjament, aplanar totes les dificultats del seu desenvolupament professional, acompanyar-lo en tots els seus viatges, a més d'atendre els vuit fills que la parella va tenir.[2][3] Va tractar els temes econòmics amb Aimé Maeght, de la Fundació Maeght, propietari de la millor galeria de París dels anys 50, qui va ajudar a Chillida en els seus començaments a la ciutat francesa. Belzunce guardava tots els treballs i dibuixos de Chillida, fins i tot els que anaven destinats a la paperera. Amb el temps i després de l'èxit artístic de l'escultor, la seva tasca organitzativa la va convertir en "una mica més que l'ombra" d'Eduardo Chillida.
Obra
[modifica]L'any 1984 la parella va visitar una antiga finca del segle xvi a Hernani, el caseriu de Zabalaga, i a l'any següent la va comprar. El lloc i la casa es trobaven en molt mal estat, la casa gairebé en ruïnes. La parella va fer-ne el disseny i ho van estar arreglant durant 17 anys fins a convertir-ho en el museu Chillida-Leku, inaugurat el 16 de setembre de 2000. Cercaven un espai on el públic pogués contemplar les escultures de Chillida a l'aire lliure i difondre i exhibir el seu treball.[4]
Van constituir la Fundació Eduardo Chillida i Pilar Belzunce, inscrita l'any 2000, amb l'objectiu de promoure i aprofundir en el coneixement de l'obra artística de l'escultor, i facilitar l'anàlisi i estudi de la seva obra a través dels arxius de la propietat de tots dos. Dos anys més tard va morir Chillida. Sent ja vídua Belzunce, i Patrona única de la Fundació, es van modificar els estatuts a fi d'ampliar els objectius a la difusió turística i cultural del ja constituït museu Chillida-Leku, i a més potenciar i difondre cultural i turísticament Guipuskoa i Euskadi mitjançant activitats culturals sobre temes autòctons.[5] Des de llavors es realitzen en el museu exposicions, com Miró en Zabalaga, en col·laboració amb altres institucions i fundacions culturals com Iberdrola España, la Fundació Pilar i Joan Miró, la Col·lecció BBVA, el Centre Botí i col·leccions privades.[6]
Va morir a Donosti i les seves cendres es van enterrar, al costat de les del seu marit, al Museu Chillida-Leku.[7]
Reconeixements
[modifica]El museu Chillida-Leku, obert després de la gestió amb la galeria suïssa Hauser & Wirth el 2017, li va dedicar la sala “Pilar Belzunce”.
El llibre de la periodista Begoña Aranguren, La mujer en la sombra. La vida junto a los grandes hombres, li dedica un dels seus deu capítols.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Fallece Pilar Belzunce, viuda de Eduardo Chillida» (en castellà). Navarra Información, 05-07-2015. [Consulta: 18 octubre 2022].
- ↑ Pederáñez, Inger «Eduardo Chillida- Arquitecto del vacío.». Fundación Cultural Estilo revista ESTILO, 08-06-2021 [Consulta: 17 octubre 2022].
- ↑ «Euskadi Pilar Belzunce – La reconocerán por ser la mujer de Eduardo Chillida, por haber acompañado a este magnifico escultor en actos públicos y haberle aconsejado y apoyado en privado.». [Consulta: 17 octubre 2022].
- ↑ Chávarri, Inés P. «Pilar Belzunce, la sombra de Chillida». , 07-07-2015.
- ↑ «ORDEN de 17 de mayo de 2010, de la Consejera de Justicia y Administración Pública, por la que se aprueba e inscribe la modificación de los artículos 3 y 15 de los estatutos de la «Fundación Eduardo Chillida y Pilar Belzunce» de Hernani (Gipuzkoa).». Boletin Oficial del País Vasco. N.º 149, 04-08-2010.
- ↑ Montagut, Albert «Chillida y Miró, un canto al arte y a la amistad». COOLT, 12-07-2022 [Consulta: 20 octubre 2022].
- ↑ «. Muere Pilar Belzunce, viuda de Eduardo Chillida». El País. Cultura. Necrológicas, Madrid - 06 julio 2015.
- ↑ Aranguren, Begoña. La mujer en la sombra- La vida junto a los grandes hombres. Editorial Aguilar, 2002. ISBN 9788403092518.
Enllaços externs
[modifica]- Lloc web de la Fundació Eduardo Chillida i Pilar Belzunce.