Pilar Careaga Basabe
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 26 octubre 1908  Madrid | ||
| Mort | 10 juny 1993 (84 anys) Madrid | ||
 Procurador a Corts | |||
| 11 novembre 1971 – 28 juliol 1975 – José Luis Berasategui Goicoechea → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |||
| Procurador a Corts | |||
| 2 abril 1970 – 12 novembre 1971 ← Javier Ybarra y Bergé Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes | |||
 Alcaldessa de Bilbao | |||
| 7 juliol 1969 – 7 juliol 1975 ← Javier Ybarra y Bergé – José Luis Berasategui Goicoechea → | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Palacio Eguzkialde (en)  | ||
| Formació | Instituto Cardenal Cisneros | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | política, enginyera | ||
| Partit |  Falange Española | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Pare | Pedro Careaga de la Quintana Osante | ||
| Germans | Pedro Careaga Basabe | ||
| Parents | María del Carmen Careaga Salazar, nebot María de la Concepción Careaga Salazar, nebot | ||
| Premis | |||
.svg){kind=small}
_pasador.svg){kind=small}
_BAR.svg){kind=small}
María del Pilar Careaga Basabe (Madrid, 26 d'octubre de 1908 – 10 de juny de 1993) fou una política basca, coneguda per ser la primera dona graduada en enginyeria industrial a Espanya. Fou alcaldessa franquista de Bilbao des de 1969 fins a 1975.
Biografia
[modifica]Era filla del diplomàtic biscaí Pedro González de Careaga y Quintana, comte de Cadagua, i tota la seva família formava part de la burgesia financera i industrial de Neguri. El 1929 fou a l'Escola d'Enginyers Industrials de Madrid,[1] així com la primera dona que va conduir una locomotora.[2] També va obtenir el títol de patró d'embarcacions de lleure.
Durant la Segona República Espanyola va militar a Renovación Española junt a José Félix de Lequerica Erquiza, José María de Areilza, Ramiro de Maeztu i Antonio Goicoechea, i va impulsar la revista Acción Española, inspirada en Charles Maurras. Fou candidata de Renovación Española per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 1933, on va obtenir el 14% dels vots però no fou escollida.
L'esclat de la guerra civil espanyola la va sorprendre a Bilbao, on fou tancada a la presó de Larrinaga per les autoritats republicanes. L'11 de setembre de 1936 fou intercanviada amb 150 presos franquistes més a canvi dels nens d'una colònia escolar bilbaïna a Laguardia (La Rioja). Aleshores marxà a Valladolid i d'allí al front de Madrid, on fou delegada d'Assistència al Front i Hospitals de la FE de las JONS i organitzà l'assistència a ferits franquistes.[3] En acabar la guerra fou condecorada per les autoritats franquistes i s'establí a Bilbao, on es dedicà a les tasques d'assistència i beneficència i fou vicepresidenta de la Junta de Protecció de Menors i vicepresidenta (1958) i presidenta (1965) de la Junta Provincial de Beneficència.
El 23 d'octubre de 1943 es casà amb l'enginyer Enrique Lequerica Erquiza (1892-1987), fill de l'alcalde de Bilbao José Félix Lequerica, No van tenir fills. El 1959 fou membre de la Reial Societat Bascongada d'Amics del País.
Alhora, el 1964 fou nomenada consellera del Consell Provincial del Movimiento, fou la primera dona diputada provincial de Biscaia (1964-1969), presidint-hi la comissió de beneficència i obres socials.
El 7 de juliol de 1969 va substituir Javier Ybarra com a alcalde de Bilbao, sent la primera dona que ocupava una alcaldia durant la dictadura franquista. El 1970 també fou escollida com a procuradora a Corts. Durant el seu mandat hagué d'enfrontar-se al problema d'insuficiència d'infraestructures de tràfic i comunicacions, el Txorierri, la descongelació del marge esquerre, etc., agreujada per la manca de recursos econòmics municipals. També va condecorar en nom de la vila de Bilbao a tots els qui havien patit atemptats d'ETA, inclòs l'almirall Luis Carrero Blanco.
Dimití com a alcaldessa el 7 de juliol de 1975 i abandonà la política activa, tot i que donà suport actiu a organitzacions d'extrema dreta i participà en la fundació de Fuerza Nueva. El 25 de març de 1979 va patir un atemptat d'ETA a Getxo, que la ferí greument al pulmó,[4][5] i tot i que se'n recuperà, li quedaren seqüeles. Aleshores es va instal·lar a Madrid, on mantenia contactes amb elements ultradretans i antidemocràtics. Va morir a una clínica de Madrid degut a complicacions hepàtiques com a seqüela de l'atemptat.
Referències
[modifica]- ↑ Pilar Careaga Basabe, primera ingeniera española[Enllaç no actiu]
- ↑ La primera mujer maquinista
- ↑ Alzugaray Aguirre, Juan José. Vascos relevantes del siglo XX. Encuentro, 1 setembre 2004, p. 75–. ISBN 978-84-7490-733-9.
- ↑ La ex-alcaldesa de Bilbao, en estado grave, a La Vanguardia, 27 de març de 1979
- ↑ Bilbao: el estado de Pilar Careaga continúa siendo grave a ABC, 27 de març de 1979
Enllaços externs
[modifica]- Biografies d'alcaldes de Bilbao 1937-1979 p. 391 - 444
- Pilar Careaga Basabe a l'Enciclopèdia Basca Auñamendi.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Javier Ybarra y Bergé |
Alcaldes de Bilbao 1969-1975 |
Succeït per: José Luis Berasategui Goicoechea |