Vés al contingut

Pilar Godayol i Nogué

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pilar Godayol)
Plantilla:Infotaula personaPilar Godayol i Nogué
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 juny 1968 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Manlleu (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtica d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, professora d'universitat, traductora jurada Modifica el valor a Wikidata

Pilar Godayol i Nogué (Manlleu, Osona, 2 de juny de 1968) és una escriptora, assagista, traductora jurada i professora universitària catalana.[1][2]

Llicenciada en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona, el 1998 es va doctorar en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Espais de frontera. Gènere i traducció, publicada per Eumo el 2000. Des del 1993, és professora de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, on el 1999 va cofundar el CEIG (Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere) i el 2016 va obtenir una càtedra de Traducció. Des del 2001, coordina el grup de recerca GETLIHC (Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació) de la UVic-UCC.[3]

Ha cultivat el gènere biogràfic a Germanes de Shakespeare. 20 del XX (2003, 2019),[4] Virginia Woolf. Cinc-centes lliures i una cambra pròpia (2005), Dones de Bloomsbury (2006), Moments femenins de la humanitat (2007), Viatgeres i escriptores (2011, 2018)[5] i On són les dones? Vides i manifestos (2024).[6] Conjuntament amb Montserrat Bacardí, el 2011 va editar el Diccionari de la traducció catalana,[7][8] que va rebre el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca (2012) i actualment està en línia.[9][10]

Ha escrit sobre la tasca traductora d’autores catalanes com Montserrat Abelló, Maria Àngels Anglada, Maria Aurèlia Capmany, Josefa Contijoch, Maria-Mercè Marçal, Maria Antònia Salvà i Carme Serrallonga. A més d’estudis literaris dedicats a escriptores, ha estudiat les traduccions i la recepció a Catalunya d'autores com Mary Wollstonecraft, Virginia Woolf, Katherine Mansfield, Simone de Beauvoir, Betty Friedan, Mary McCarthy i Juliet Mitchell. Destaquen els llibres Tres escriptores censurades. Simone de Beauvoir, Betty Friedan & Mary McCarthy (2016; en castellà 2017)[11][12][13] i Feminismes i traducció (1965-1990) (2020; en castellà 2021).[14][15] Forma part de consells de redacció científics de revistes especialitzades com Asparkía. Investigació feminista, Quaderns. Revista de Traducció i Reduccions. Revista de poesia.

A més d'una vintena de llibres, és autora de més de cent articles especialitzats i capítols de llibre, centrats en la historiografia feminista, la història de la traducció literària i el feminisme, el gènere i la traducció, el gènere i la censura, els estudis biogràfics femenins i la literatura d’autora i la seva recepció.[16]

Premis

[modifica]

Obra publicada [cal citació]

[modifica]
  • 2001: Espais de frontera. Gènere i traducció. Vic: Eumo.
  • 2001: Veus xicanes. Contes (editora i traductora). Vic: Eumo.
  • 2002: Spazi di frontiera. Genere e traduzione (traductora Annarita Taronna). Bari: Palomar.
  • 2003 (reeditat el 2019): Germanes de Shakespeare. 20 del XX. Vic: Eumo.
  • 2005: Virginia Woolf. Cinc-centes lliures i una cambra pròpia. Barcelona: Pòrtic.
  • 2005: Voci chicane. Mericans e altri racconti (editora) (traductora Annarita Taronna). Nardò: Besa.
  • 2006: Dones de Bloomsbury. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.
  • 2006: Catalanes del XX (editora). Vic: Eumo.
  • 2006: Traductores (amb Montserrat Bacardí). Vic: Servei de Publicacions de la Universitat de Vic.
  • 2007: Moments femenins de la humanitat. Barcelona: Mina.
  • 2008: Traducción / Género / Poscolonialismo (coeditat amb Patrizia Calefato). Buenos Aires: La Cruija.
  • 2009: Una impossibilitat possible. Trenta anys de traducció als Països Catalans (1975-2005) (coeditat amb Montserrat Bacardí). Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.
  • 2011: Diccionari de la traducció catalana (coeditat amb Montserrat Bacardí). Vic: Eumo.
  • 2011 (reeditat el 2018): Viatgeres i escriptores. Vic: Eumo.
  • 2012: Converses amb catalanes d’avui (editora). Vic: Eumo.
  • 2013: Les traductores i la tradició (amb Montserrat Bacardí). Lleida: Punctum.
  • 2016: Tres escriptores censurades. Simone de Beauvoir, Betty Friedan & Mary McCarthy. Lleida: Punctum.
  • 2017: Traducció i franquisme (coeditat amb Montserrat Bacardí). Lleida: Punctum.
  • 2017: Tres escritoras censuradas. Simone de Beauvoir, Betty Friedan y Mary McCarthy' (autotraducció). Granada: Comares.
  • 2018: Foreign Women Authors under Fascism and Francoism. Gender, translation and censorship (coeditat amb Annarita Taronna). Cambridge: Cambridge Scholars Publishing.
  • 2020: Feminismes i traducció (1965-1990). Lleida: Punctum.
  • 2021: Feminismos y traducción (1965-1990) (autotraducció). Granada: Comares.
  • 2024: On són les dones? Vides i manifestos. Vic: Eumo.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Pilar Godayol – Editorial Comares». [Consulta: 22 gener 2023].
  2. ↑ Iribarren, Teresa «Pilar Godayol, «Feminismes i traducció (1965-1990)», Lleida, Punctum, 2020, col. «Visions», 10, 240 p.». Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 70, 22-04-2021, pàg. 269–274. DOI: 10.7203/caplletra.70.20006. ISSN: 2386-7159.
  3. ↑ «El grup de recerca GETLIHC celebra 20 anys d’èxits en recerca sobre gènere | UVic». [Consulta: 22 gener 2023].
  4. ↑ «Pilar Godayol publica 'Germanes de Shakespeare'». [Consulta: 22 gener 2023].
  5. ↑ «Eumo reedita 'Viatgeres i escriptores', de Pilar Godayol». [Consulta: 22 gener 2023].
  6. ↑ «Pilar Godayol: "Les dones hem de seguir revolucionant-nos"», 04-03-2024. [Consulta: 10 març 2024].
  7. ↑ Osona.com. «Un diccionari compila per primer cop tots els traductors en català d'abans de 1950». [Consulta: 22 gener 2023].
  8. ↑ Llanas, Manuel «BACARDÍ, Montserrat ; Pilar GODAYOL (dir.). Diccionari de la traducció catalana. Vic : Eumo Editorial ; Universitat Autònoma de Barcelona ; Universitat de les Illes Balears ; Universitat Jaume I ; Universitat de Vic, 2011.». Quaderns: revista de traducció, 20, 2013, pàg. 291–293. ISSN: 2014-9735.
  9. ↑ 9,0 9,1 Osona.com. «Montserrat Bacardí i Pilar Godayol reben el Premi Crítica Serra d'Or». [Consulta: 22 gener 2023].
  10. ↑ «Traduccions de la literatura catalana». [Consulta: 22 gener 2023].
  11. ↑ «Pilar Godayol publica 'Tres escriptores censurades. Simone de Beauvoir, Betty Friedan & Mary McCarthy'». [Consulta: 22 gener 2023].
  12. ↑ Iribarren, Teresa «Pilar Godayol. 2016. Tres escriptores censurades. Simone de Beauvoir, Betty Friedan & Mary McCarthy. Lleida: Punctum, 205 p.». Franquisme & Transició. Revista d'Història i de Cultura, 06-12-2016, pàg. 313–316. DOI: 10.7238/fit.v0i4.3063. ISSN: 2014-511X.
  13. ↑ Padín, Tamara Andrés «Godayol, Pilar. Tres escritoras censuradas: Simone de Beauvoir, Betty Friedan y Mary McCarthy. Granada: Comares, 2017, 147 p. ISBN 978-8490454893». Quaderns: revista de traducció, 25, 25-05-2018, pàg. 302–304. ISSN: 2014-9735.
  14. ↑ «Pilar Godayol publica el llibre 'Feminismes i traducció (1965-1990)'». [Consulta: 22 gener 2023].
  15. ↑ Perejoan, Maria Grau «Feminismes i traducció (1965-1990), Pilar Godayol». Lectora: revista de dones i textualitat, 28, 28-10-2022, pàg. 403–404. DOI: 10.1344/Lectora2021.28.24. ISSN: 2013-9470.
  16. ↑ «Producció científica a la UVIC». [Consulta: 22 gener 2023].
  17. ↑ «Dolors Molas, Pilar Godayol i Elena Crespi, premis Dones Inspiradores». [Consulta: 9 juny 2023].
  18. ↑ «Premis Dones Inspiradores 2023». [Consulta: 9 juny 2023].
  19. ↑ «Emotiu homenatge a Dolors Molas, Pilar Godayol i Elena Crespi en els premis Dones Inspiradores». [Consulta: 9 juny 2023].
  20. ↑ «…i bona lletra – Pilar Godayol». [Consulta: 9 juny 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pilar_Godayol_i_Nogué&oldid=34114995»