Vés al contingut

Pilar López Zappino

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPilar López Zappino
Biografia
Naixement14 maig 1883 Modifica el valor a Wikidata
Múrcia (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 febrer 1936 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaturada cardiorespiratòria Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora Modifica el valor a Wikidata


Pilar López Zappino (Múrcia, 14 de maig de 1883 - 26 de febrer de 1936)[1], filla d'Antonio López i de Dolores Zappino, va ser una pedagoga de l'Escola Moderna. El novembre de 1905, arribà a Menorca per a treballar a l'Escuela Libre Distrito 15 de Maó. Aquesta escola fou creada per la Federació d'Obrers de l'illa de Menorca (FOIM)[2] seguint els principis de l'Escola Moderna. Allà es retrobà amb Esteve Guarro, que havia arribat a l'escola mesos abans a proposta de Francesc Ferrer i Guàrdia. Va començar al desembre a impartir classes especials de piano i solfeig[3] fins al tancament de l'escola al 1906 arrel de l'atemptat a Alfons XII a Madrid. Aquest atemptat, comès per Mateu Morral, natural de Sabadell i del cercle d'amics de l'Esteve Guarro, va suposar el tancament de totes les escoles racionalistes del país[4]. Entre el 1906 i 1907, la parella es va fer càrrec de l'Escola Moderna de Gràcia, que acabà tancant també per culpa de la repressió. Es van traslladar a Lloret de Mar per a treballar a l'Escola Horaciana Lloretense, inaugurada el 29 de juny de 1907[5] i que tancarà mesos més tard. La família, que ja tenien una filla de 3 anys, Eleanora, arribà a Sant Feliu de Llobregat al 1910[6] per a incorporar-se a l'Ateneo Libre del Llobregat, actualment l'Ateneu Santfeliuenc. Només l'Esteve emperò va continuar amb la seva tasca docent, ja que només s'impartien classes a nois. Pilar no va tornar a exercir mai més de manera oficial, tot i que donava classes particulars a casa seva[7]. Va morir el 26 de febrer de 1936 d'una aturada cardiorespiratòria.

Referències

[modifica]
  1. RETUERTA, 2016, p. 309.
  2. «FOIM». [Consulta: 24 març 2021].
  3. «El porvenir del obrero» (en castellà) p.4, novembre 1905. [Consulta: 24 març 2021].
  4. SOLÀ, 1980, p. 271.
  5. «La actualidad» (en castellà) p. 18, 1907. [Consulta: 5 abril 2021].
  6. «Buscant maçons amb nom propi», 2009. [Consulta: 5 abril 2021].
  7. RETUERTA, 2016, p. 323.

Bibliografia

[modifica]
  • SOLÀ GUSSINYER, Pere. Educació i moviment llibertari a Catalunya (1901-1939). Barcelona: Edicions 62, 1980. ISBN 8429716173.