Vés al contingut

Pilar Parcerisas i Colomer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pilar Parcerisas)
Plantilla:Infotaula personaPilar Parcerisas i Colomer
Imatge
(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1957 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Presidenta Associació Passatges de Cultura Contemporània
2013 –
Vicepresidenta Consell Nacional de la Cultura i de les Arts
2009 – 2012
Presidenta Associació Catalana de Crítics d'Art
abril 2007 – 2010 – Joan Maria Minguet i Batllori →
Directora Centre de Documentació d’Art Contemporani Alexandre Cirici
1985 – 2005 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - doctorat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEstudi de la història de l'art, crítica de l'art, comissariat d'exposicions, guionatge cinematogràfic, guió cinematogràfic i art contemporani Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócrítica d'art, crítica, comissària d'exposicions, historiadora, historiadora de l'art, periodista, guionista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCentre de Documentació d’Art Contemporani Alexandre Cirici (1985–2005) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències

Pilar Parcerisas i Colomer (Manresa, 1957) és crítica d'art, historiadora de l'art, assagista i curadora d'exposicions independent i guionista catalana.

Trajectòria

[modifica]

Es va llicenciar en Ciències de la Informació per la UAB i posteriorment es va doctorar en Història de l'Art contemporani.[1] Més endavant completaria els seus estudis amb un màster en guions per a cinema i televisió per la UAB.[2] És un dels membres fundadors del diari Regió 7.[3] Es va formar com a comissària amb Harald Szeemann.[4]

El 1984 fou fundadora del Centre de Documentació d’Art Contemporani Alexandre Cirici,[5] càrrec que mantindria fins el 2005. El centre fou integrat posteriorment al Centre de Documentació del MACBA.[6]

Al llarg de la seva trajectòria ha comissariat nombroses exposicions d'art entre les quals destaquen exposicions sobre Joan Brossa, Francesc Torres, Joan Miró, Joseph Beuys, Pere Català i Pic, Pere Noguera, Salvador Dalí o Man Ray, entre moltes d'altres.[7]

Com a autora, més enllà de les monografies de les exposicions comissariades, el 1997 va publicar Equipatge de mà, on parla dels records de la seva ciutat natal, Manresa. El 1999 va recollir els escrits del Grup de Treball, publicats pel MACBA. Ha publicat diversos reculls d'articles propis, com Art & Co. La màquina de l’art (2003) i Barcelona Art-Zona (2007). També s'ha publicat la seva tesi, Conceptualismo(s). Poéticos, políticos y periféricos. En torno al arte conceptual en España, 1964-1980 (2007), i altres recerques, com Duchamp en España (2009), Ponç abans de Ponç (2014) i Correspondències de Joan Ponç (2017).[6] També és crítica d'art del diari Avui i ha sigut articulista a la revista El Temps,[8] i des de 2020 és directora artística de la Fundació Vallpalou.[2]

En el camp de l'audiovisual, va cofundar l'empresa Kronos Plays & Films S.A. des d'on va participar com a guionista en els guions de les pel·lícules Entreacte (1988),[9] L'última frontera (1992) i Babaouo (1997).

És membre de l'Associació Internacional de Crítics d'Art (AICA) i vocal del consell del MACBA.[10] i ha format part del Patronat de la Fundació Joan Miró com a representant de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Va ser des del 21 de gener de 2009 vicepresidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.[11] Entre 2007 i 2010 fou presidenta de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA).[12]

Des del 2016 organitza anualment l’Escola d’Estiu Walter Benjamin i és comissària del projecte “Una Casa per a Walter Benjamin”, a Portbou on ha creat l’Associació Passatges de CulturaContemporània (2014) i la Fundació Angelus Novus (2017).[6]

Exposicions comissariades

[modifica]

Aquestes són algunes de les exposicions més rellevants que ha comissariat.

  • Juntament amb Maria Josep Balsach i Carles Hac Mor va comissariar el cicle d'exposicions de l'Espai 10 del curs 1983-1984
  • Idees i Actituds. Entorn de l'art conceptual a Catalunya, 1964-1980... (1992)
  • Joseph Beuys. Manresa Hbf (1994)
  • Agnus Dei. L'art romànic i els artistes del segle XX (1996)
  • Dalí. Afinitats Electives (2004)
  • Man Ray, llums i somnis i Accionisme vienès (2008)
  • Il·luminacions. Catalunya visionària (2009)
  • Construccions Líriques. Man Ray, Leandre Cristòfol. L'objecte i l'esperit Dadà (2009)[13]
  • Meridià Granollers, anys 70. Art de concepte i acció,(2010)
  • Xavier Oriach. Cartografia pictòrica, 1941-2013,
  • Marcel Duchamp. “Don’t forget” (Múrcia, 2013),
  • Dalí, Duchamp, Man Ray. Una partida d’escacs, (Santiago de Chile i Cadaqués, 2014-2016)
  • Joan Ponç. Diàbolo (La Pedrera i Musée de Céret, 2017-18)
  • Adolf Loos. Espais privats. Museu del Disseny, BCN i Caixaforum, Madrid, 2018),
  • Jaume Xifra. Home, natura-realitat, 1934-2014, (2018-2019)
  • Leopold Samsó. Tan lluny, tan a prop (Fundació Vila Casas 2024)[14]
  • Poètiques ancestrals. Dolors Oromí, Madola (2025).[15]

Publicacions destacades

[modifica]

Premis i reconeixements

[modifica]
  • Ambaixadora de Manresa (2022)[18]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Pilar Parcerisas». CCCB. [Consulta: 15 febrer 2025].
  2. ↑ 2,0 2,1 ARTEINFORMADO. «Pilar Parcerisas. Comisario, Crítico/Periodista» (en castellà), 20140603. [Consulta: 15 febrer 2025].
  3. ↑ Riu, Toni Mata i. «Pilar Parcerisas guia el retrobament de Portbou amb Walter Benjamin», 05-08-2023. [Consulta: 15 febrer 2025].
  4. ↑ Frisach, Montse. «Pilar Parcerisas, oberta a l'incògnit». Núvol, 02-10-2024. [Consulta: 15 febrer 2025].
  5. ↑ ORDRE CLT/232/2006, de 6 d'abril, de derogació de l'Ordre de 2 de juny de 1984, per la qual es crea el Centre de Documentació de l'Art Contemporani "Alexandre Cirici". DOGC
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Pilar Parcerisas». Escola Europea d'Humanitats, 2017. [Consulta: 15 febrer 2025].
  7. ↑ «Pilar Parcerisas». Edicions Poncianes. [Consulta: 15 febrer 2025].
  8. ↑ «Pilar Parcerisas - Articles» (en catalan), 07-12-2023. [Consulta: 15 febrer 2025].
  9. ↑ «Entreacto (1989)» (en castellà). [Consulta: 15 febrer 2025].
  10. ↑ «Llistat de membres del consell del Macba». Arxivat de l'original el 2010-09-30. [Consulta: 5 febrer 2010].
  11. ↑ [1], Oficina de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 19 de desembre 2008. (data d'accés: 09/08/2010)
  12. ↑ «Joan Maria Minguet substitueix Parcerisas en la presidència de l'ACCA». Bonart [Girona], núm. 133, 11-2010, p. 66. ISSN: 1885-4389.
  13. ↑ Parcerissas, Pilar; Navarro, Jesús. Construccions Líriques. Man Ray, Leandre Cristòfol. L'objecte i l'esperit Dadà. Lleida: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2009, p.. D.L.B:37.639-2009. «MRLC09» 
  14. ↑ Redacció. «Leopold Samsó - Tan lluny, tan a prop - Exposició». Fundació Vila Casas. [Consulta: 15 febrer 2025].
  15. ↑ «Dolors Oromí & Madola. Poètiques Ancestrals — Galeries d'Art de Catalunya». [Consulta: 15 febrer 2025].
  16. ↑ «Pilar Parcerisas i Colomer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. ↑ Riu, Toni Mata i. «La manresana Pilar Parcerisas recull trenta anys de poesia en un nou llibre», 20-07-2020. [Consulta: 15 febrer 2025].
  18. ↑ Redacció. «Pilar Parcerisas, nova ambaixadora de Manresa». Regió7, 16-02-2022. [Consulta: 15 febrer 2025].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pilar Parcerisas i Colomer
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pilar_Parcerisas_i_Colomer&oldid=34628714»