Vés al contingut

Pilar Urbano Casaña

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPilar Urbano Casaña
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Pilar Urbano Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1940 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPeriodisme i literatura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Interessada enTransició democràtica espanyola Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Goodreads author: 933436 Modifica el valor a Wikidata

Pilar Urbano Casaña (València, 1940) és una periodista valenciana que ha col·laborat en diversos mitjans espanyols i una escriptora especialment coneguda per les seves investigacions sobre la monarquia espanyola i el Cop d'estat del 23 de febrer.

Biografia

[modifica]

Estudià Filosofia i Lletres i obtingué les millors qualificacions de la promoció de la Escuela Oficial de Periodismo de Madrid. Ha treballat com a comentarista política al diari ABC fins al 1985, al diari Ya fins al 1989, i actualment col·labora amb El Mundo i la revista Época.[1]

El 1988 va col·laborar en el programa Directamente Encarna d'Encarna Sánchez a la Cadena COPE. També va participar en la tertúlia política dels programes de Jesús Hermida La noche de Hermida (1993) i Hermida y Cía (1994), ambdós d'Antena 3. A la temporada 1994-1995 es va incorporar com a comentarista a l'espai Informativos Telecinco presentat per Carmen Tomás. També treballà al programa La Brújula(1995-1998), d'Onda Cero, conduït per Ernesto Sáenz de Buruaga.[2]

Especialitzada en la publicació de llibres sobre temàtiques d'actualitat, entre els assumptes sobre els que ha escrit hi ha l'atac terrorista de l'11 de setembre del 2001, Josepmaria Escrivà, la reina Sofia de Grècia[3] i el jutge Baltasar Garzón. No obstant això, els assumptes on més s'ha destacat han estat el cop d'estat del 23-F a Espanya, del que va ser un testimoni directe perquè en aquell moment estava a la tribuna de periodistes del Congrés dels Diputats.[4][5] Les presentacions de diversos dels llibres han anat acompanyats de polèmica.[6]

Llibres publicats

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Baena, Ana «Pese a todos sus instructores, el rey se hizo a sí mismo con dureza y desamor”». Atlántico de Vigo, 15-12-2011 [Consulta: 12 abril 2014].
  2. Redacció «Pilar Urbano». Periodista Digital, 2011 [Consulta: 12 abril 2014].
  3. Jurado, Laura «Pilar Urbano: 'La Reina habló de lo que quiso y si no, ponía morritos'». El Mundo, 28-11-2008 [Consulta: 12 abril 2014].
  4. EP «Pilar Urbano: “El 23-F va començar a la Zarzuela”». ARA, 03-04-2014 [Consulta: 12 abril 2014].
  5. Barnils, Andreu «Pilar Urbano: 'L'operació Armada volia expulsar el president escollit legítimament'». Vilaweb, 12-04-2014 [Consulta: 12 abril 2014].
  6. Monegal, Ferran «El salto mortal de Pilar Urbano». El Periódico, 07-04-2014 [Consulta: 12 abril 2014].