Vés al contingut

Pilgerodendron uviferum

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPilgerodendron uviferum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN32052 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaCupressaceae
GènerePilgerodendron
EspèciePilgerodendron uviferum Modifica el valor a Wikidata
Florin, 1930
Nomenclatura
BasiònimJuniperus uvifera Modifica el valor a Wikidata

Pilgerodendron uviferum és l'única espècie acceptada del gènere monotípic Pilgerodendron, de la família de les cupressàcies.[1] És una conífera nativa del sud-oest de Sud-amèrica. És localment coneguda com a ten, len o xiprer de les illes a Xile i l'Argentina.[2]

Descripció

[modifica]

És un arbre gros, de fins a 40 m d'alçada, de copa piramidal i estreta i d'aspecte semblant a un xiprer. Té una escorça vermellosa, formada per làmines que es desprenen amb facilitat, rugosa i amb fissures longitudinals. Les branques tenen una disposició vertical i els branquillons són rogencs. Les fulles del ten són esquamiformes allargades, oposades, petites (de 3-6 mm de longitud) per 2,5 d'amplada, lleugerament corbades cap a la tija i presenten un característica línia clara a l'anvers. Els aments són cilíndrics, de color groc marronós, apareixen durant la primavera a l'extrem dels branquillons laterals. Els cons femenins són ovoides, glaucs, d'un cm de longitud, formats per dos parells d'esquames oposades. Al madurar els cons esdevenen llenyosos, de color bru grisós i alliberen entre 2 o 4 llavors alades.[2]

És fàcilment confusible amb la Fitzroya cupressoides, ja que presenten port similar però la Fitzroya té fulles verticil·lades en grups de tres, mentre que Pilgerodendron uviferum té les fulles oposades.

Distribució i hàbitat

[modifica]

A l'Argentina és present al sud dels Andes, es troba localment en diferents punts des de la província de Río Negro fins a la Terra del Foc. A Xile és més abundant, present des del nivell del mar fins als 1000 m i de Valdivia a la Terra del Foc. Creix en sòls molt humits. Tolera l'entollament del sòl i pot créixer en torberes.[2]

Etimologia

[modifica]
  • El nom del gènere, Pilgerodendron està compost pels morfemes Pilger, en honor del botànic alemany Robert Pilger i de -dendron que en grec significa arbre.
  • l'epítet uviferum, prové del llatí, que significa portador de raïm, en al·lusió a la forma i disposició dels cons femenins.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Pilgerodendron». The Plant List. [Consulta: 9 novembre 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Demaio Pablo; Ola, Ulf; Karlin, Torkel; Medina, Mariano. Árboles Nativos de Argentina: tomo II Patagonia. Córdoba: Ecoval, 2017. ISBN 978-987-4003-16-4 [Consulta: 9 novembre 2018].