Pínax
Dins de la cultura de l'antiga Grècia i la Magna Grècia, un pínax (πίναξ) (en plural pínakes - πίνακες), o «taula», és una tauleta votiva de fusta pintada,[1] terracota, marbre o bronze, que es feia servir com a objecte votiu, dipositat en un santuari, o com a article commemoratiu, tot fixant-lo dins d'una cambra mortuòria. En la vida quotidiana, pínax també podia indicar una tauleta per a escriure, recoberta amb cera. En un context cristià, les icones («imatges») pintades són pínakes. En el teatre de l'antiga Grècia, eren imatges acolorides, ja sigui tallades en pedra o fusta, o fins i tot fabricades amb tela, que es penjaven com a fons a les escenes.
Els pínakes de marbre s'esculpien individualment, mentre que els de terracota es realitzaven en motlles, i els de bronze podien crear-se en forma repetitiva a partir d'un model al qual se li prenia un motlle de cera i resina, seguint la tècnica anomenada model a la cera perduda. A Locri, s'hi han recuperat milers de pínakes acuradament sepultats que, majoritàriament, van pertànyer als santuaris de Persèfone o d'Afrodita.
L'arquitecte romà Vitruvi esmenta la presència de pínakes a les cel·les dels temples, i fins i tot com a possessió de les persones. Aquestes col·leccions s'anomenaven pinacoteques,[2] que actualment és el terme modern per designar un museu d'art, com per exemple l'Alte Pinakothek de Múnic.
Cal·límac de Cirene, poeta i curador de la Biblioteca d'Alexandria, va confeccionar una mena d'índex o «mapa pictòric» del contingut de la biblioteca, el qual va anomenar Pínakes.[3]
Els pínakes són un tret característic de les col·leccions clàssiques pertanyents als museus més extensos.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Després de ser recuperats pels arqueòlegs, els pínakes de fusta pintada solien perdre pràcticament tot rastre de les imatges pintades. Els pínakes de terracota també estaven pintats amb colors brillants.
- ↑ Compareu-ho amb biblioteca, que serveix per designar col·leccions de llibres en diversos idiomes europeus moderns.
- ↑ Christian Jacob, From Alexandria to Alexandria: Scholarly Interfaces of a Universal Library, 2002.
Bibliografia
[modifica]- Ulrich Hausmann, 1960. Griechischen Weihereliefs (Berlín).
Enllaços externs
[modifica]
- Pinakes: Ancient votive tablets.
- Marilyn B. Skinner, Nossis and Women's Cult at Locri Arxivat 2010-07-07 a Wayback Machine..
- (Cleveland Museum of Art) "Pinakes" Arxivat 2008-10-05 a Wayback Machine. Dedicatòria de pínakes de terracota del santuari de Persèfone a Locri Epizefiria.