Pinetell de pi negre
Lactarius quieticolor | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Bolet | |||||||||
Taxonomia | |||||||||
Superregne | Eukaryota | ||||||||
Regne | Fungi | ||||||||
Classe | Agaricomycetes | ||||||||
Ordre | Russulales | ||||||||
Família | Russulaceae | ||||||||
Gènere | Lactarius | ||||||||
Espècie | Lactarius quieticolor Romagn., 1958 | ||||||||
El pinetell de pi negre (Lactarius quieticolor)), també conegut com a rovelló[1] i rovelló blanc,[1] [2]és un bolet del grup dels pinetells. Molts cops es recull pensant que es tracta del pinetell ver del qual es pot diferenciar perquè aquest és de mida menor i d'un color més apagat amb tonalitats grisoses.
Descripció
[modifica]El barret té un color apagat amb tonalitats ataronjades i grisoses, primer hemisfèric i després aplanat i en forma d'embut, amb les vores encorbades. Les làmines són desiguals de color ataronjat fosc que al trencar-les deixen anar un làtex de color taronja i que lentament passa a vinós abans de tornar-se verd a l'oxidar-se. El peu és curt, buit, fràgil i de color del barret. La carn és massissa, fràgil, color taronja pàl·lid i amb olor i sabor agradables
Comestibilitat
[modifica]És un bolet comestible, encara que culinàriament és de menor qualitat respecte a altres rovellons.
Hàbitat
[modifica]Es troba sota pins des de finals d'estiu fins a la tardor.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ Gràcia i Barba, Enric. La Clau dels Bolets. Volum 1. El Papiol: efadòs, 2021, p. 112. ISBN 978-84-19239-32-7.