Pink Narcissus
Fitxa | |
---|---|
Direcció | James Bidgood |
Protagonistes | |
Producció | James Bidgood |
Guió | James Bidgood |
Música | Martin Jay Sadoff Gary Goch |
Fotografia | James Bidgood |
Muntatge | Martin Jay Sadoff |
Distribuïdor | Sherpix (en) i Strand Releasing |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 24 maig 1971 |
Durada | 71 min |
Idioma original | anglès |
Color | en color |
Pressupost | 27.000 $ |
Descripció | |
Gènere | cinema eròtic i cinema LGBT |
Pink Narcissus és una pel·lícula de drama arthouse esteatunidenca del 1971 dirigida per James Bidgood[1] protagonitzada per (desconeguts) Bobby Kendall, Don Brooks i l'actor teatral Charles Ludlam. Visualitza les fantasies eròtiques d'un prostitut masculí gai.
Premissa
[modifica]Entre les visites del seu guardià, o de John, un prostitut masculí (Bobby Kendall), sol al seu apartament, fantasieja amb mons on ell és el personatge central. Per exemple, s'imagina a si mateix com un matador, un nen esclau romà i l'emperador que el condemna, i el guardià d'un harem masculí per al qual un altre mascle fa una dansa del ventre.
Producció
[modifica]La pel·lícula està rodada principalment amb pel·lícula de 8 mm[2] amb una il·luminació brillant i d'un altre món i colors intensos. A part de la seva darrera escena clímax, que es va rodar en un loft del centre de Manhattan, es va produir íntegrament (incloses les escenes a l'aire lliure) al petit apartament de Bidgood a Nova York durant un període de set anys (del 1963 al 1970) i finalment es va estrenar sense el consentiment del director, que per tant s'havia acreditat com a Anònim. Va dir en una entrevista: "Mireu, per què li vaig treure el meu nom és que estava protestant, cosa que havia sentit en aquell moment que això és el que vau fer..."[2]
Procedència
[modifica]Com que el nom del cineasta no era molt conegut, hi va haver rumors que Andy Warhol estava al darrere.[3] A mitjans de la dècada de 1990, l'escriptor Bruce Benderson va començar una recerca per al seu creador basant-se en diverses pistes i finalment va comprovar que era James Bidgood, que encara vivia a Manhattan i treballava en un guió de pel·lícula.[4] L'any 1999, Taschen va publicar un llibre investigat i escrit per Benderson sobre el cos fotogràfic i treball fílmic de Bidgood.
L'estil inconfusiblement kitsch de Bidgood ha estat posteriorment imitat i refinat per artistes com Pierre et Gilles.
El 2003, la pel·lícula va ser reestrenada per Strand Releasing, ja que la pel·lícula va tenir el seu 35è aniversari el 2006.[3]
Música
[modifica]- Joseph Haydn: Concert per trompa núm.1
- Modest Mussorgsky: Quadres d'una exposició
- Modest Mussorgsky: Nit a la Muntanya Pelada
- Serguei Prokofiev: Alexander Nevsky
- Kenneth Gaburo: "Lemon Drops"
- Genaro Nunez, Banda Taurina, Rosalio Juarez: "Corazon Hispano"
Referències
[modifica]- ↑ Genzlinger, Neil «James Bidgood, a Master of Gay Photography, Dies at 88 - In addition to his elaborately staged images of gay fantasies, he made the film “Pink Narcissus,” a cult classic released anonymously in 1971.». The New York Times, 07-02-2022 [Consulta: 8 febrer 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «James Bidgood's Sumptuous and Subversive 'Pink Narcissus', 1971». dangerousminds.net, 04-07-2011. [Consulta: 20 juny 2018].
- ↑ 3,0 3,1 «Camping out with James Bidgood: The Auteur of Pink Narcissus Tells All». brightlightsfilm.com, 01-05-2006. [Consulta: 20 juny 2018].
- ↑ Benderson, Bruce. James Bidgood. Benedikt Taschen Verlag, 1999. ISBN 3-8228-7427-2.