Vés al contingut

Pinus serotina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPinus serotina Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font depond pine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN42414 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
GènerePinus
EspèciePinus serotina Modifica el valor a Wikidata
Michx., 1803

Pinus serotina és una espècie de conífera de la família Pinaceae nadiua de l'est dels Estats Units.

Pinyes que són més petites que les del Pinus taeda.
A diferència dels Pinus taeda, Pinus serotina té la capacitat de fer créixer acícules directament des del tronc.[1]

Distribució i hàbitat

[modifica]

Es troba a la plana costanera atlàntica de l'est dels Estats Units, des del sud de Nova Jersey al sud de la Florida i a l'oest fins al sud d'Alabama. Es troba en hàbitats humits.[2]

En l'extrem nord de la seva zona de distribució s'hibrida amb Pinus rigida.

Etimologia

[modifica]

L'epítet específic llatí serotina significa "tardana" en referència al retard en obrir les seves pinyes.

Sinònims

[modifica]
  • Pinus alopecuroides Gordon
  • Pinus rigida subsp. serotina (Michx.) Engelm.
  • Pinus rigida var. serotina (Michx.) Loudon ex Hoopes
  • Pinus rigida var. serotina (Michx.) Mill.
  • Pinus rigida subsp. serotina (Michx.) R.T. Clausen[3]

Referències

[modifica]
  1. Trees, Shrubs, and Woody Vines of North Carolina: Pond Pine (Pinus serotina)
  2. Moore, Gerry; Kershner, Bruce; Craig Tufts; Daniel Mathews; Gil Nelson; Spellenberg, Richard; Thieret, John W.; Terry Purinton; Block, Andrew. National Wildlife Federation Field Guide to Trees of North America. Nova York: Sterling, 2008, p. 73. ISBN 1-4027-3875-7. 
  3. «Pinus serotina». The Plant List. [Consulta: 19 novembre 2014].

Bibliografia

[modifica]
  1. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (editors) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  2. Flora of North America Editorial Committee, e. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. Fl. N. Amer. 2: i–xvi, 1-475.
  3. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S.. New York Botanical Garden, New York.
  4. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  5. Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  6. Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainesville.

Enllaços externs

[modifica]