Vés al contingut

Toquí maculat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pipilo maculatus)
Infotaula d'ésser viuToquí maculat
Pipilo maculatus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata  
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nombre de cries3,5 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou13 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN103772680 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPasserellidae
GènerePipilo
EspèciePipilo maculatus Modifica el valor a Wikidata
Swainson, 1827
Distribució

     Zona de nidificació     Zona de migració     Zona d'hivernació     Tot l'any

El toquí maculat[1] (Pipilo maculatus) és un ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae).

Descripció

[modifica]

Pardal graos, cridaner i de cua llarga de l'oest d'Amèrica del Nord, des del Canadà fins a Guatemala. Negre a la part superior amb taques blanques a les ales i l'esquena, costats vermellosos brillants i ventre blanc. L'iris és d'un cridaner color vermell. En vol, s'observen els laterals blancs de la cua. Les femelles són més grises que els mascles. Força semblant al toquí emmantellat (Pipilo erythrophthalmus) però aquest no té les marques blanques tant i sí que és evident el pegat blanc intens que es veu a l'ala quan la té plegada.[2]

Al centre d'Amèrica del Nord s'hibrida amb el toquí emmantellat, els híbrids solen mostrar un patró d'ala intermedi. Algunes poblacions de Mèxic tenen tons oliva a les parts superiors i també s'hibriditzen amb el toquí de collar (Pipilo ocai).[2]

Hàbitat i distribució

[modifica]

Habita matolls i sotabosc des de Canadà, a través dels Estats Units i Mèxic, fins l'oest de Guatemala. S'alimenta principalment saltant pel terra, rascant la fullaraca. Els mascles canten des de dalt dels arbustos i arbres baixos. Visites les menjadores.[2]

Taxonomia

[modifica]

Amb el gènere pipilo, les principals autoritats taxonòmiques tenen criteris diferents a l'hora de determinar el nombre de subespècies i sobre la aquesta espècie en particular IOC,[3] ITIS[4] i Howard & Moore[5] reconeixen vint-i-una subespècies. Tanmateix, Clements en reconeix una més(*) (P. m. sympatricus) i a més les divideix en dos grans grups politípics més tres de monotípiques:

Grup oregonus

[modifica]
  • P. m. oregonus (Bell, 1849) localitzat des del sud-oest de Canada fins al sud-oest d'Oregon.
  • P. m. falcifer (McGregor, 1900) nord-oest de Califòrnia.
  • P. m. megalonyx (Baird, 1858) del centre oest de Califòrnia a l'extrem nord-oest de Baixa Califòrnia.
  • P. m. clementae (Grinnell, 1897) illes al sud-oest de Califòrnia.
  • P. m. umbraticola (Grinnell & Swarth, 1926) nord de Baixa Califòrnia.
  • P. m. consobrinus (Ridgway, 1876) illa de Guadalupe.
  • P. m. magnirostris (Brewster, 1891) sud de Baixa Califòrnia.

articus (monotípic)

[modifica]
  • P. m. arcticus (Swainson, 1832) centre sud de Canadà i centre oest d'USA.

Grup maculatus

[modifica]
  • P. m. curtatus (Grinnell, 1911) sud-oest de Canadà i l'interior nord-oest d'USA.
  • P. m. falcinellus (Swarth, 1913) sud Oregon fins al centre de Califòrnia.
  • P. m. montanus (Swarth, 1905) sud-oest d'USA i nord de Mèxic.
  • P. m. gaigei (Van Tyne & Sutton, 1937) est de Nou Mèxic i oest de Texas i centre nord de Mèxic.
  • P. m. griseipygius (Van Rossem, 1934) oest de Mèxic.
  • P. m. orientalis (Sibley, 1950) nord-est de Mèxic.
  • P. m. maculatus (Swainson, 1827) est de Mèxic.
  • (*) P. m. sympatricus (Phillips, 1966) est de Mèxic (serralada de Tuxtla de Veracruz)
  • P. m. vulcanorum (Sibley, 1950) centre sud de Mèxic.
  • P. m. oaxacae (Sibley, 1950) Oaxaca.
  • P. m. chiapensis (Van Rossem, 1938) centre de Chiapas.
  • P. m. repetens (Griscom, 1930) sud-est de Chiapas i oest de Guatemala.

macronyx (monotípic)

[modifica]
  • P. m. macronyx (Swainson, 1827 ) del sud-oest al centre sud de Mèxic.

Socorro (monotípic)

[modifica]

Avibase,[6] HBW[7] i BirdLife International[8] consideren que la població de l'illa Socorro (P. m. socorroensis) pertany a una espècie de ple dret:[9]

  • Pipilo socorroensis (Grayson, 1867) - toquí de l'illa de Socorro[10]

Referències

[modifica]
  1. toquí maculat«Toquí maculat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)
  2. 2,0 2,1 2,2 «Spotted Towhee». eBird. [Consulta: 28 gener 2024].
  3. Gill, Frank; Donsker, David. «Sparrows – IOC World Bird List v13.2g» (en anglès americà). IOC, 2023. [Consulta: 28 gener 2024].
  4. «Report: Pipilo maculatus» (en anglès americà). ITIS. [Consulta: 28 gener 2024].
  5. «H&M4 Checklist family by family - The Trust for Avian Systematics». [Consulta: 28 gener 2024].
  6. «Pipilo socorroensis (Socorro Towhee)» (en anglès). Avibase. [Consulta: 28 gener 2024].
  7. J del Hoyo, NJ Collar, DA Christie, A Elliott, LDC Fishpool, P Boesman i GM Kirwan.2016. HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volum 2: Passerines. Lynx Edicions and BirdLife International, Barcelona i Cambridge.
  8. «Socorro Towhee (Pipilo socorroensis)» (en anglès). BirdLife species factsheet. [Consulta: 28 gener 2024].
  9. Cottrell, G. William; Greenway, James C; Mayr, Ernst; Paynter, Raymond A. Check-list of birds of the world (en anglès). v.13 (1970). Cambridge: Harvard University Press, 1970, p. 175. 
  10. toquí de l'illa de Socorro«Toquí maculat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)