Piràmide de Seila
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Governació d'el Faium (Egipte) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Material | pedra calcària | |||
La piràmide de Seila o d'El-Qalah és una petita piràmide esglaonada situada a Seila, entre el gran oasi del Faium i la riba occidental del Nil. Construïda sobre el turó de Gebel el-Rus, a 124 m d'alçada, el lloc domina la zona est de l'oasi i ofereix vistes de la vall del Nil a l'est.[1]
Història
[modifica]Juntament amb altres piràmides situades al sud d'Egipte, com les d'Elefantina, Kom Ombo, Edfú, Nekhen, Abidos i Zawyet al-Maiyitin, és lluny de les grans piràmides i ha estat poc estudiada.
La construí Snefru, el faraó fundador de la quarta dinastia, però se'n desconeix la funció.[1] Fou descoberta a la primeria del s. XX per l'egiptòleg alemany Ludwig Borchardt, que l'examinà succintament, tal com feren l'egiptòleg anglés William Petrie i altres. En la dècada de 1980 s'hi feren tasques de desenrunament a càrrec de la Universitat Brigham Young i l'egiptòleg egipci Nabil Swelim.
Característiques
[modifica]La piràmide tenia quatre graderies i feia 31 m de costat, amb un pendent de 76°.[2][1][nota 1] Té les cares orientades cap als punts cardinals, amb un petit error de 0,5°, la qual cosa la diferencia de les altres sis petites piràmides.[3] L'estructura i la maçoneria indiquen que aquest edifici fou, molt probablement, anterior a les altres piràmides construïdes per Snefru.
Conté dues petites capelles als costats nord i est. L'oriental n'és de maó, i enclou un altar, una estàtua i una estela amb el nom de Snefru.[1]
Se'n desconeix la funció: podria ser tant un cenotafi com una tomba, tot i que alguns egiptòlegs creuen que es construí com a tomba de la reina Hetepheres I, esposa de Snefru i mare de Kheops, enterrada en acabant per aquest al seu complex funerari de Guiza.[1][4] Aquesta funció és poc probable, perquè la piràmide no té cambra funerària, tot i que sí dues esteles, una taula per a ofrenes i restes d'una calçada processional, descobertes per una expedició de 1987 dirigida per Swelim.[5] Una de les esteles té el nom de Snefru, la qual cosa informà de la identitat del constructor.[6] L'arqueòleg Aidan Dodson conjectura que aquesta i altres piràmides petites semblants podrien ser monuments commemoratius d'algun tipus de visita reial.
Notes
[modifica]- ↑ Actualment en resten 7 m d'alçada i té 26 m de costat, perquè n'ha desaparegut el revestiment de pedra calcària, tret d'algunes restes a la cara nord.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Belmonte J. A., Shaltout M. y Fekhri M.. Annales du service des antiquités de l'Égypt, vol 80. Ed. American University in Cairo Press, 2007. ISBN 9789774372957.
- Lauer, Jean Philippe. le Mystere des Pyramides. Ed. Presses de la Cité, 1988. ISBN 2258023688.
- Leher, Mark. Todo sobre las pirámides. Ed. Destino, 2003. ISBN 8423335569.
- Verner, Miroslav. The Pyramids. The Mystery, Culture and Science of Egypt’s Greats Monuments. Ed. Grove Press, 2002. ISBN 0802139353.
Enllaços externs
[modifica]