Pirazinamida
Malaltia objecte | tuberculosi i tuberculosi |
---|---|
Dades clíniques | |
Grup farmacològic | fàrmac antituberculós |
Codi ATC | J04AK01 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C5H5N3O |
Massa molecular | 123,043 Da |
Punt de fusió | 190 ℃ |
Identificadors | |
Número CAS | 98-96-4 |
PubChem (SID) | 1046 |
IUPHAR/BPS | 7287 |
DrugBank | DB00339 |
ChemSpider | 1017 |
UNII | 2KNI5N06TI |
KEGG | D00144 |
ChEBI | 45285 |
ChEMBL | CHEMBL614 |
NIAID ChemDB | 007697 |
PDB ligand ID | PZA |
AEPQ | 100.002.470 |
La pirazinamida és un fàrmac utilitzat pel tractament de la tuberculosi. Aquesta fàrmac és en gran manera bacteriostàtica, però pot ser bactericida sobre bacteris de la tuberculosi que es repliquin activament.
Ús mèdic
[modifica]La pirazinamida només es fa servir en combinació amb altres drogues com la isoniazida i la rifampicina en el tractament de Mycobacterium tuberculosis. No es fa servir per tractar altres mycobacteria; Mycobacterium bovis i Mycobacterium leprae són, de manera innata, resistents a la pirazinamida. La pirazinamida es fa servir en els primers dos mesos del tractament per reduir-ne la durada[1]
La pirazinamida en conjunció amb la rifampina és un tractament preferit per al tractament de la tuberculosi latent.[2]
La pirazinamida és una potent droga antiuricosúrica[3] i té ús en la diagnosi de les causes de la hipouricèmia i hiperuricosúria.[4] Actua sobre URAT1.[4]
Efectes adversos
[modifica]L'efecte secundari més comú (1%) de la pirazimanoda és el dolor de les articulacions.[5][6] La pirazinamida pot precipitar els atacs de la malaltia de la gota fent disminuir l'excreció renal de l'àcid úric.[7]
L'efecte secundari més perillós de la pirazinamida és l'hepatotoxicitat, la qual està relacionada amb la dosi.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Hong Kong Chest Service, Medical Research Council «Controlled trial of four thrice weekly regimens and a daily regimen given for 6 months for pulmonary tuberculosis». Lancet, 1, 8213, 1981, pàg. 171–4. DOI: 10.1016/S0140-6736(02)95623-0. PMID: 6109855.
- ↑ Centers for Disease Control and Prevention «Targeted tuberculin testing and treatment of latent tuberculosis infection». MMWR, 49, RR–6, 2000, pàg. 31–32. PMID: 10881762.
- ↑ Spaia S, Magoula I, Tsapas G, Vayonas G «Effect of pyrazinamide and probenecid on peritoneal urate transport kinetics during continuous ambulatory peritoneal dialysis». Perit Dial Int, 20, 1, 2000, pàg. 47–52. Arxivat de l'original el 2019-12-09. PMID: 10716583 [Consulta: 2 agost 2015].
- ↑ 4,0 4,1 Ichida K, Hosoyamada M, Hisatome I, Enomoto A, Hikita M, Endou H, Hosoya T «Clinical and molecular analysis of patients with renal hypouricemia in Japan-influence of URAT1 gene on urinary urate excretion». J. Am. Soc. Nephrol., 15, 1, 1-2004, pàg. 164–73. DOI: 10.1097/01.ASN.0000105320.04395.D0. PMID: 14694169.
- ↑ East and Central African/Medical Research Council Fifth Collaborative Study «Controlled clinical trial of 4 short-course regimens of chemotherapy (three 6-month and one 9-month) for pulmonary tuberculosis». Tubercle, 64, 3, 1983, pàg. 153–166. DOI: 10.1016/0041-3879(83)90011-9. PMID: 6356538.
- ↑ British Thoracic Society «A controlled trial of 6 months chemotherapy in pulmonary tuberculosis, final report: results during the 36 months after the end of chemotherapy and beyond». Br J Dis Chest, 78, 4, 1984, pàg. 330–336. DOI: 10.1016/0007-0971(84)90165-7. PMID: 6386028.
- ↑ American Thoracic Society; CDC; Infectious Diseases Society of America. «Treatment of tuberculosis.». MMWR Recomm Rep, 52, (RR-11), 20-06-2003, pàg. 1–77..
- ↑ Yee D et al. «Incidence of serious side effects from first-line antituberculosis drugs among patients treated for active tuberculosis». Am J Resp Crit Care Med, 167, 11, 2003, pàg. 1472–7. Arxivat de l'original el 2006-02-12. DOI: 10.1164/rccm.200206-626OC. PMID: 12569078 [Consulta: 2 agost 2015].