Pitjapapers
Un pitjapapers o petjapapers és un estri destinat a exercir un pes sobre folis, cartes o un altre tipus de papers per immobilitzar-los.[1][2]
Història[modifica]
Els petjapapers van néixer amb la Revolució industrial quan les oficines van començar a utilitzar documents de diversos tipus com factures o cartes que es dipositaven sobre les taules. Al comptar els edificis amb finestres que s'obrien periòdicament, es va fer necessari comptar amb un objecte pesat que pressionés sobre ells i impedir que volessin amb el vent. El que va començar sent un element merament funcional, potser una pedra o un tros de metall, va evolucionar cap a objectes d'acurada estètica. Cap als anys 1840, a França va emergir una indústria que transformaria els simples petjapapers en obres d'art per a l'escriptori.[3] Cap a aquesta època els artesans italians de Murano realitzaven obres artístiques en vidre heretades de la tradició romana. Els francesos van aportar a la seva tècnica les propietats òptiques del vidre que van aplicar a les seves realitzacions. Així, van introduir objectes decoratius dins d'esferes de manera que la seva imatge es veia amplificada.[4]
Actualment, els petjapapers es comercialitzen en gran varietat de formes i colors tenint en comú tan sols un pes suficient per subjectar les piles de papers.
Col·leccionisme[modifica]
Els petjapapers antics s'han convertit en objectes de col·leccionisme, existint gran nombre d'associacions i cercles de col·leccionisme en diferents països.
Els col·leccionistes poden especialitzar-se en un o diversos tipus de petjapapers, entre els quals destaquen:
- Les esferes de petites boles de colors que formen composicions cromàtiques amb diverses disposicions.
- Els que representen flors, plantes o animals realitzats a partir de peces de vidre de colors a les quals s'ha donat forma i agrupat aplicant una font de calor.
Els principals períodes identificats pels col·leccionistes són:
- Clàssic. Dura des 1840 fins a 1880 i se centra principalment en determinades ciutats de França, Regne Unit i Estats Units.
- Folklòric i publicitari. Es va desenvolupar des de l'any 1880 fins a la II Guerra Mundial. En aquest període es produeix el declivi de les grans fàbriques de vidre i el naixement d'explotacions familiars més petites.
- Contemporani. A partir de la II Guerra Mundial, es va estendre la fabricació de petjapapers d'estudi. Els artistes treballen sols en els seus estudis reproduint tècniques d'elaboració del període clàssic.
Galeria[modifica]
-
Petjapapers de vidre -
petjapapers clàssic -
Joia en forma de petjapapers de realitzada per Louis Dufaux pare en el 1840. -
Petjapapers en forma d'elefant -
Petjapapers de bronze de la dinastia Han
_Honolulu_Academy_of_Arts.JPG)
Referències[modifica]
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
