Vés al contingut

Pius VIII

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPius VIII
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Pius PP. VIII Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFrancesco Saverio Castiglioni
20 novembre 1761 Modifica el valor a Wikidata
Cingoli (Estats Pontificis) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 novembre 1830 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Sant Pere del Vaticà
Tomb of Pius VIII (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
253è Papa
31 març 1829 – 30 novembre 1830
← Lleó XIIGregori XVI →
Cardenal
8 març 1816 – 31 març 1829
Bisbe diocesà
8 març 1816 –
← Carlo BellisomiAntonio Maria Cadolini →
Bisbe diocesà
11 agost 1800 –
← Francesco Antonio MarcucciPietro Paolo Mazzichi (en) Tradueix →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma
Estats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbisbe catòlic (1800–), prevere catòlic de ritu romà (1785–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ConsagracióGiuseppe Maria Doria Pamphilj Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1829conclave de 1829
2 setembre 1823conclave de 1823 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata



Find a Grave: 8808635 Modifica el valor a Wikidata

Pius VIII (en llatí Pius VIII, en francès: Pie VIII, en italià: Pio VIII) és el nom que va prendre el cardenal Francesco Saverio Castiglioni en esdevenir Papa el 1829.

Havia nascut en una família noble i havia estudiat dret canònic i teologia. Va ser vicari general d'Agnani i Fano. Pius VII el va fer bisbe de Montalto el 1800, va ser ell qui li va aconsellar de mantenir-se ferm en la defensa dels drets dels Estats Pontificis després de la ruptura amb Napoléo I, cosa que li va valdre la persecució i l'exili quan els francesos van ocupar Itàlia. Amb el final de les Guerres Napoleòniques i la restauració dels Estats Pontificis, Pius VII el va fer cardenal, bisbe de Cesena (1816) i de Frascati (1821) i Gran Penitenciari de la Cúria Romana.

A la mort de Lleó XII és escollit Papa el 31 de març de 1829.

Era un home absolutament contrari al nepotisme així que va prohibir als seus familiars de moure's del seu poble. Va continuar la política del seu predecessor, mostrant-se contrari als moviments liberals i racionalistes i va impulsar les missions.

Va ser un defensor de l'ordre establert després del Congrés de Viena i de l'Europa de la Santa Aliança, però va mostrar-se molt hostil a les lleis de Frederic Guillem III de Prússia que pretenia que als matrimonis mixtos entre catòlics i protestants, la religió que s'ensenyés als fills fos la protestant.

Amb el document Traditi humiliati va condemnar la indiferència religiosa, el jansenisme i les societats secretes, com la Carboneria. La revolució del juliol de 1830 va provocar la caiguda de Carles X de França i una onada d'anticlericalisme a França. Pius VIII va reconèixer la monarquia liberal de Lluís Felip I i va ordenar als bisbes francesos que s'hi sotmetessin.

Va intentar millorar l'administració dels Estats Pontificis i de les famílies humils. Va morir a Roma i el 1846 les seves despulles van ser traslladades a les grutes de la Basílica de Sant Pere.