Vés al contingut

Pixadina (grup de bolets)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de nom comúPixadina
Nom comú sense valor taxonòmic

Les pixadines [1][2] són cama-secs de colors vius (roig, taronja, groc, verd), de làmines molt espaiades, engruixides i com de cera.

Els caràcters més utilitzats per diferenciar les espècies són el color del barret i la viscositat de cama i barret.  Aquests caràcters poden variar segons edat o condicions ambientals. Per evitar errors en la identificació observareu en el llistat d’espècies més corrents que una mateixa espècie pot aparèixer en diferents grups.

Pixadina groga cònica (Hygrocybe acutoconica)

Morfologia

[modifica]

Per diferenciar les espècies de pixadines cal analitzar els següents detalls morfològics:[2][3][4]

  • Superfície del barret: Cal esbrinar si és seca o viscosa. És útil col·locar la llengua sobre el barret per detectar si te tast amarg. Els colors poden variar al llarg de la maduració, o ennegrir un cop collits o al frec.
  • Làmines: Important determinar el tipus d’inserció (lliures, soldades, escotades, decurrents)
  • Cama Cal esbrinar si és seca, humida o viscosa. Si és realment viscosa se us farà difícil aguantar la cama amb dos dits.
  • Carn: Pot envermellir al frec (H. ovina) o ennegrir
  • Olor: Força variat. Poden tenir olor de Lactarius quietus (Hygrocybe quieta), dolça com la mel (H. splendidissima, H. reiidi) o  de lleixiu (H. nitrata)

Hàbitat

[modifica]

Són bolets de prats, pastures, clarianes, marges de camins i platges arenoses. Només hi ha alguns exemples de pixadines que creixin en boscos, com és el cas de la pixadina de bosc (Hygrocybe quieta).[2][4][3]

Usos

[modifica]

La pampeta de prat (Cuphophyllus pratensis) és la única espècies de pixadina comestible.

Espècies de pixadines

[modifica]

Es diferencien dos grans grups de pixadines

Podem diferenciar-ne dos subgrups:

Pixadines que ennegreixen al frec o amb l’edat

Pixadines que no ennegreixen

Podem diferenciar-ne dos subgrups:

Pixadines de tons blanquinosos, grisencs, brunencs, groguencs pàl·lids, taronja mat o negres; cama algun cop amb colors violacis

Pixadines de tons vius (groc viu, taronja, vermell o, algun cop, lila o rosa); cama mai de color violaci

Referències

[modifica]
  1. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. II, p:137. El Papiol: efadós, 2021. 
  3. 3,0 3,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  4. 4,0 4,1 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.