Pixadina (grup de bolets)
Nom comú sense valor taxonòmic | |
---|---|
Les pixadines [1][2] són cama-secs de colors vius (roig, taronja, groc, verd), de làmines molt espaiades, engruixides i com de cera.
Els caràcters més utilitzats per diferenciar les espècies són el color del barret i la viscositat de cama i barret. Aquests caràcters poden variar segons edat o condicions ambientals. Per evitar errors en la identificació observareu en el llistat d’espècies més corrents que una mateixa espècie pot aparèixer en diferents grups.
Morfologia
[modifica]Per diferenciar les espècies de pixadines cal analitzar els següents detalls morfològics:[2][3][4]
- Superfície del barret: Cal esbrinar si és seca o viscosa. És útil col·locar la llengua sobre el barret per detectar si te tast amarg. Els colors poden variar al llarg de la maduració, o ennegrir un cop collits o al frec.
- Làmines: Important determinar el tipus d’inserció (lliures, soldades, escotades, decurrents)
- Cama: Cal esbrinar si és seca, humida o viscosa. Si és realment viscosa se us farà difícil aguantar la cama amb dos dits.
- Carn: Pot envermellir al frec (H. ovina) o ennegrir
- Olor: Força variat. Poden tenir olor de Lactarius quietus (Hygrocybe quieta), dolça com la mel (H. splendidissima, H. reiidi) o de lleixiu (H. nitrata)
Hàbitat
[modifica]Són bolets de prats, pastures, clarianes, marges de camins i platges arenoses. Només hi ha alguns exemples de pixadines que creixin en boscos, com és el cas de la pixadina de bosc (Hygrocybe quieta).[2][4][3]
Usos
[modifica]La pampeta de prat (Cuphophyllus pratensis) és la única espècies de pixadina comestible.
Espècies de pixadines
[modifica]Es diferencien dos grans grups de pixadines
Podem diferenciar-ne dos subgrups:
Pixadines que ennegreixen al frec o amb l’edat
- Hygrocybe conicoides, pixadina de dunes
Pixadines que no ennegreixen
- Hygrocybe mucronella, pixadina amarga
- Gliophorus laetus, pixadina de cautxú cremat
- Hygrocybe salicis-herbaceae, pixadina de salenca
- Hygrocybe chlorophana, pixadina groga
- Gliophorus psittacinus, pixadina verda
Podem diferenciar-ne dos subgrups:
Pixadines de tons blanquinosos, grisencs, brunencs, groguencs pàl·lids, taronja mat o negres; cama algun cop amb colors violacis
- Pixadines de làmines decurrents:
- Cuphophyllus pratensis, pampeta de prat
- Hygrocybe lacmus, pixadina grisa
- Cuphophyllus colemannianus, pixadina torrada
- Cuphophyllus russocoriaceus, pixadina de cedre
- Cuphophyllus virgineus, llenega blanca petita
- Pixadines de làmines adnates o lliures:
- Hygrocybe conica, pixadina
- Hygrocybe spadicea, pixadina bruna
- Porpolomopsis calyptriformis, pixadina de barret de bruixa
- Hygrocybe conicoides, pixadina de dunes
- Hygrocybe nitrata, pixadina de lleixiu
- Cuphophyllus fornicatus, pixadina de mugró
- Hygrocybe ovina, pixadina vermellejant
Pixadines de tons vius (groc viu, taronja, vermell o, algun cop, lila o rosa); cama mai de color violaci
- Pixadines de barret llenegós:
- Hygrocybe conica, pixadina
- Hygrocybe mucronella, pixadina amarga
- Hygrocybe spadicea, pixadina bruna
- Hygrocybe quieta, pixadina de bosc
- Gliophorus laetus, pixadina de cautxú cremat
- Hygrocybe conicoides, pixadina de dunes
- Hygrocybe salicis-herbaceae, pixadina de salenca
- Hygrocybe ceracea, pixadina groga menuda
- Hygrocybe chlorophana, pixadina groga
- Hygrocybe aurantiosplendens, pixadina taronja
- Gliophorus psittacinus, pixadina verda
- Hygrocybe punicea, pixadina vermella
- Hygrocybe coccinea, pixadina vermella petita
- Pixadines de barret sec:
- Hygrocybe mucronella, pixadina amarga
- Hygrocybe turunda, pixadina aspre
- Hygrocybe spadicea, pixadina bruna de làmines grogues
- Porpolomopsis calyptriformis, pixadina de barret de bruixa
- Hygrocybe quietia, pixadina de bosc
- Hygrocybe calciphila, Hygrocybe miniata, pixadina de calcària
- Hygrocybe reidii, pixadina de mel
- Hygrocybe coccineocrenata, pixadina de mollera
- Hygrocybe cantharellus, pixadina de molsa
- Hygrocybe splendidissima, pixadina esplèndida
- Hygrocybe intermedia, pixadina fibrosa
- Hygrocybe acutoconica, pixadina groga cònica
Referències
[modifica]- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. II, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 3,0 3,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 4,0 4,1 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.