Pixadina
Hygrocybe conica | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Hygrocybe conica | |||||||||
Bolet | |||||||||
Taxonomia | |||||||||
Superregne | Eukaryota | ||||||||
Regne | Fungi | ||||||||
Classe | Agaricomycetes | ||||||||
Ordre | Agaricales | ||||||||
Família | Hygrophoraceae | ||||||||
Gènere | Hygrocybe | ||||||||
Espècie | Hygrocybe conica P.Kumm., 1871 | ||||||||
Nomenclatura | |||||||||
Basiònim | Agaricus conicus | ||||||||
Sinònims | Hygrophorus conicus var. chloroides Hygrocybe olivaceonigra Hygrocybe cinereifolia Hygrocybe pseudoconica Hygrocybe tristis Hygrocybe chloroides Hygrocybe conica var. chloroides Hygrocybe conica var. minor Hygrocybe conica var. tristis Hygrocybe conica var. atrosanguinea Hygrocybe conica var. aurantiolutea Hygrocybe conica var. brevispora Hygrocybe conica var. olivaceonigra Hygrocybe conica var. pallidipes Hygrocybe conica var. tierneyi Hygrocybe riparia var. conicopalustris Hygrocybe conica var. peradenyca Agaricus conicus |
La pixadina o pixadina vera [1][2] (Hygrocybe conica) és un bolet del gènere Hygrocybe, que es troba a Europa i Amèrica del Nord. Les pixadines pertanyen al grup del cama-secs de colors vius (roig, taronja, groc, verd), làmines molt espaiades, engruixides i com de cera.
Descripció
[modifica]La pixadina vera és un bolet petit de color groc-taronja, amb un barret convexa cònic de color vermell de 2 a 5 cm de diàmetre, encara que molt de tant en tant es troben espècimens més grans de fins a 8 o 9 cm de diàmetre, blaus negre.
Distribució i hàbitat
[modifica]Es troba en les pastures i boscos de coníferes a Europa, Amèrica del Nord, i Àsia, així com Austràlia i Nova Zelanda, durant l'estiu i la tardor. És probable que el que actualment es denomina Hygrocybe conica és en realitat un complex d'espècies estretament relacionades, algunes de les quals són sospitosos de ser tòxiques.[3][4]
Comestibilitat
[modifica]No comestible
Referències
[modifica]- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ Gràcia i Barba, Enric. La Clau dels Bolets. Volum 1. El Papiol: efadòs, 2021, p. 112. ISBN 978-84-19239-32-7.
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.