Plàtan de cuinar
 D'esquerra a dreta: Plàtans de cuinar, bananes vermelles, bananito, Bananes Cavendish | |
.svg){kind=icon}
El plàtan de cuinar (Musa × paradisiaca) pertany al mateix gènere (Musa) que la banana de postres i no és una espècie diferent, però normalment són varietats que es fan servir per cuinar. Tots els membres del gènere Musa són indígenes de les regions tropicals del sud-est asiàtic i Oceania.[1]
Els plàtans de cuinar tendeixen a ser més durs i amb menor contingut de sucre que els plàtans de postres. Acostumen a ser consumits cuits i s'utilitzen tant quan estan encara verds (i per tant amb més midó) com sobremadurats i per tant dolços. A les regions tropicals del món s'utilitzen com les patates (bullits o fregits) de les zones temperades amb un gust neutre i textura similar en els plàtans immadurs. Les regions on es cullen aquests tipus de plàtans inclouen el sud dels Estats Units, Puerto Rico, Hawaii, el Carib, Amèrica central, Bolívia, el Perú, l'Equador, Colòmbia, sud del Brasil, illes Canàries, nord i centre d'Àfrica, Okinawa, Taiwan, Tailàndia, l'Índia, Indonèsia, Malàisia, Filipines, illes del Pacífic i nord d'Austràlia.
Els plàtans són híbrids estèrils triploides entre les espècies Musa acuminata (genoma A) i Musa balbisiana (genoma B). Les espècies de Musa són probablement natives de l'Índia i sud d'Àsia, van ser introduïts a l'Àfrica i el Carib i altres parts d'Amèrica inicialment per frares franciscans portuguesos.[2]
També es fan servir les flors i les fulles.
Referències
[modifica]- ↑ «Musa species (banana and plantain)» (PDF).
- ↑ «Bananas and plantains». Arxivat de l'original el 2012-11-10. [Consulta: 1r octubre 2010].
- Oke, O.L.; and J. Redhead, Dr M.A. Hussain. Roots, tubers, plantains and bananas in human nutrition. Roma, Itàlia: Food and Agriculture Organization of the United Nations (FAO) and the Informartion Network on Post-Harvest Operations (INPhO), 1998, p. 198. FAO code: 86, AGRIS: SO1, ISBN 92-5-102862-1.
Enllaços externs
[modifica]