Vés al contingut

Plaça de Lesseps

(S'ha redirigit des de: Plaça Lesseps)
Infotaula de vial urbàPlaça de Lesseps

Plaça de Lesseps vista des dels Josepets Modifica el valor a Wikidata
Tipusplaça Modifica el valor a Wikidata
EpònimFerdinand de Lesseps Modifica el valor a Wikidata

Noms
Plaça dels Josepets
Situació
Entitat territorial administrativaBarcelona, Vila de Gràcia (Barcelonès), Vallcarca i els Penitents (Barcelonès) i el Putxet i el Farró (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Districte(s)Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi
Barri(s)El Putget i Farró, Vila de Gràcia, Vallcarca
Interseccions
Dimensions
Superfície20.300 m² Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 25″ N, 2° 09′ 01″ E / 41.40698°N,2.15025°E / 41.40698; 2.15025

La plaça de Lesseps és una plaça de Barcelona que es troba al límit dels districtes de Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi. Abans del 1895 s'anomenava popularment la plaça dels Josepets, pel convent dels carmelitans de Santa Maria de Gràcia,[1] i a mitjans del segle XVII s'anomenava pla de Cassoles, probablement per l'existència de gorgs en la riera de Cassoles al pas per la plaça.[2]

La plaça està dedicada a Ferdinand-Marie de Lesseps i Crevinyi (1805-1894), un diplomàtic i empresari francès que va exercir com a cònsol de França a Barcelona i va impulsar el Canal de Suez i el Canal de Panamà.[1][3] A més a més, va intervenir en contra del bombardeig de Barcelona de 1842 ordenat pel regent Baldomero Espartero.[4] En relació amb la plaça, de fet, va viure un temps en una torre a la vora.[3]

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Mañà, Josep. «Elogi d’un espai urbà». L'Independent de Gràcia, 08-04-2019. [Consulta: 30 octubre 2024].
  2. Arisa, Pep «La riera de Cassoles». El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià, 08-09-2016 [Consulta: 30 octubre 2024].
  3. 3,0 3,1 «La plaça de Lesseps ret homenatge a Ferdinand de Lesseps, antic cònsol de Barcelona». Catalunya m'agrada, 12-07-2017. [Consulta: 30 octubre 2024].
  4. Pons, Marc. «Mor Lesseps, el cònsol francès que va fer aturar el bombardeig d’Espartero». El Nacional, 07-12-2018. [Consulta: 30 octubre 2024].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]