Vés al contingut

Pla de Nicolás Salmerón

Infotaula de vial urbàPla de Nicolás Salmerón

Pla general de la plaça Modifica el valor a Wikidata
Tipusplaça Modifica el valor a Wikidata
EpònimNicolás Salmerón y Alonso Modifica el valor a Wikidata

Noms
Plaça de Nicolas Salmeron

Plaza Santa Bárbara
Modifica el valor a Wikidata

Situació
Codi postal08012 Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Superfície1.710 m² Modifica el valor a Wikidata
Construcció
Inauguració15 novembre 1997 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 53″ N, 2° 09′ 27″ E / 41.3979342°N,2.15744827°E / 41.3979342; 2.15744827

El pla de Nicolás Salmerón, altrament plaça de Nicolás Salmerón, és una plaça en forma de trapezi rectangular del barri de Gràcia de Barcelona en un entrant del carrer Gran de Gràcia tocant als jardinets de Gràcia.

Descripció

[modifica]

L'arbrat està format per una renglera central en zigzag amb cinc xicrandres enjardinades amb savina híbrida (Juniperus x pfitzeriana) i a l'extrem sud-est dos exemplars de washingtònia de Califòrnia i un de washingtònia de Mèxic.[1]

Pràcticament, no hi ha edificis no singulars al voltant del pla. A la banda est i de sud a nord, hi ha la Casa Fuster, la Casa Rosa Cuyàs i la Sucursal de la Caixa. Igualment, a la banda oest, la Casa Víctor Conill, la Casa Ramon Servent i la Casa Cama i Escurra.

No compta amb cap edifici numerat amb el nom del pla, sinó que tots els immobles de l'entorn estan associats a Gran de Gràcia. Tampoc disposa de cap placa que l'identifiqui més enllà del monument Gràcia a Salmerón.

Gràcia a Salmerón

[modifica]
Infotaula d'obra artísticaGràcia a Salmerón

Basament del monument "Gràcia a Salmerón" el 2013 Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escultòrica Modifica el valor a Wikidata
DissenyadorIgnasi Sanfeliu Modifica el valor a Wikidata
Gènereart públic Modifica el valor a Wikidata
Materialacer inoxidable Modifica el valor a Wikidata
Midaobra: 3,49 (alçària) × 1,2 (longitud) m
obra, monòlit: 1,69 (amplada) m
monòlit: 3,44 (alçària) × 0,9 (longitud) m
Art públic de Barcelona
Identificador6914-1
Localització
Col·lecció
MunicipiBarcelona i Vila de Gràcia (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPla de Nicolás Salmerón Modifica el valor a Wikidata
AdreçaPla de Nicolás Salmerón Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 52″ N, 2° 09′ 27″ E / 41.39791°N,2.15755°E / 41.39791; 2.15755{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina
Història
DataEsdeveniment significatiu
15 novembre 1997 inauguració
2003 retirada del servei
11 abril 2022 reobertura Modifica el valor a Wikidata

Un dels elements destacats és el monòlit Gràcia a Salmerón, obra de l'arquitecte Ignasi Sanfeliu.[2] Respecte de la plaça es troba a l'extrem sud-est, a tocar de Jardinets de Gràcia, fet que dona la benvinguda al Carrer Gran, anteriorment dedicat també al polític espanyol. Tant la figura com la base són d'acer inoxidable brillant i d'una alçada de poc menys de tres metres i mig. Està inventariat com a patrimoni de l'art públic de Barcelona amb el número 6914-1.[2]

A la banda frontal, hi ha la inscripció en vertical del nom de la plaça; a part superior hi ha la signatura de Nicolás Salmerón; a la banda de darrere, hi ha el plànol de Gràcia en groc i verd.[2]

L'obra va ser instal·lada en el moment d'urbanització del Pla el 1997.[2] Tanmateix, el 2003 va ser retirada pel mal estat d'aquesta per l'acció del vandalisme. Durant més de vint anys, no hi va haver voluntat de municipal de restaurar i restituir l'obra.[3] Tanmateix, l'11 d'abril del 2022, fou restituïda durant els actes de commemoració de la Segona República Espanyola.[4]

Història

[modifica]

Es va inaugurar el 15 de novembre de 1997 amb la presència del llavors batlle de Barcelona, Joan Clos i Matheu.[5]

Referències

[modifica]
  1. «Pla de Nicolás Salmerón». Atles de Biodiversitat | Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 25 abril 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Gràcia a Salmerón». Art Públic. [Consulta: 10 maig 2024].
  3. «Gràcia recuperarà el monument a Nicolás Salmerón, quasi 20 anys després de ser retirat» (en catalan). L'Independent de Gràcia, 25-03-2022. [Consulta: 10 maig 2024].
  4. «Gràcia recuperarà el monument a Nicolás Salmerón». [Consulta: 10 maig 2024].
  5. Segura i Capellades, 2003, p. 129.

Bibliografia

[modifica]

Segura i Capellades, Carme; Farré i Olivé, Eduard; Camps i Sala, Esteve. Les Places de Gràcia. Impressions de Josep Buch. Taller d'Història de Gràcia, 2003, p. 129-136. DL B 48984-2001.