Plaça d'Anna Frank
 Plafó a l'entrada de la plaça  | ||||
| Tipus | plaça | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Anne Frank | |||
| Situació | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| Inici | Travessia de Sant Antoni | |||
| Fi | Carrer de Jaén | |||
| Dimensions | ||||
| Superfície | 310 m² | |||
| Forma | rectangular | |||
| Construcció | ||||
| Creació | 4 d'abril de 1997 | |||
| Inauguració | 13 de febrer de 1998 | |||
| ||||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Identificador | 6704-0 | |||
La plaça d'Anna Frank es troba a la ciutat de Barcelona, al barri Vila de Gràcia del districte de Gràcia, entre la travessia de Sant Antoni i el carrer de Jaén, molt a prop de l'estació del metro de Fontana, es va inaugurar el mes de febrer de 1998, sent un espai de nova creació, i va ser objecte d'una lleugera remodelació l'any 2009. L'any 2001, s'instal·là una estàtua, realitzada per Sara Pons Arnal, en honor a Anne Frank.[1] Les espècies de vegetació que es troben plantades són l'arbre ampolla (Brachychiton populneus) i l'heura (Hedera helix).[2]
Història
[modifica]Antecedents i context
[modifica]En un principi, la iniciativa de dedicar un espai públic de la ciutat de Barcelona a la figura històrica d'Anne Frank té l'origen en l'associació barcelonina, Plataforma Cívica pel Carrer Anna Frank, creada a principis del mes maig de l'any 1995, en que proposaven que el tram del carrer de Sèneca, entre el carrer de la Riera de Sant Miquel i la Via Augusta, on estava ubicada la Llibreria Europa, establiment dedicat a publicacions d'enaltiment i defensa del feixisme, l'extrema dreta i el nazisme, fos modificat pel d'Anne Frank, com a símbol de les víctimes de l'holocaust.[3][4]
La plataforma va estar recollint signatures a favor de la iniciativa, obtenint el suport de fins a 72 associacions ciutadanes (entre elles: SOS Racisme, Associació de Veïns de Gràcia o Amical de Mauthausen) que posteriorment entregaren a l'Ajuntament de Barcelona, més concretament al consell municipal del districte de Gràcia per tal que realitzés els tràmits necessaris. Si bé la proposta tingué el suport de tots els partits polítics amb representació al consistori, amb especial significació de la regidora per ERC i Tinenta d'alcalde, Pilar Rahola, no arribà a realitzar-se en l'emplaçament indicat.[5]
Aprovació i inauguració de l'espai públic
[modifica]
Finalment, l'Ajuntament de Barcelona li dedicà, el 4 d'abril de 1997, un espai públic al barri Vila de Gràcia del districte de Gràcia a la figura d'Anne Frank, la Plaça d'Anna Frank. Aquest indret, de nova creació, inaugurat per l'alcalde Joan Clos el 13 de febrer de 1998 i ideat per l'arquitecte Ignasi Sanfeliu, va permetre la comunicació, fins al moment inexistent, entre la Travessia de Sant Antoni i el Carrer de Jaén. La situació escollida, si bé era propera a la que havia proposat la Plataforma Cívica pel Carrer Anna Frank, no era la mateixa.[6][7]
Reformes i modificacions
[modifica]2001
[modifica]L'any 2001, en una de les parets mitgeres que donen a la plaça, a mitja alçada, s'hi va sobreposar un mural de ceràmica dedicat a Anne Frank realitzat per alumnes de l'Escola Massana. Lamentablement, la construcció del nou edifici del Centre Artesà Tradicionarius (CAT), l'any 2008, coincidint amb aquell emplaçament, va suposar la pèrdua del mateix.[8]
2009
[modifica]El 5 d'abril de 2009 es va inaugurar de nou la plaça després d'haver estat objecte d'una petita remodelació que va comportar la reducció de l'espai disponible en una desena de metres quadrats, a la vegada que ho feia el nou Centre Artesà Tradicionarius (CAT), a sobre del seu voladís d'entrada s'hi traslladà l'estàtua d'Anna Frank, orientada cap a la Travessia de Sant Miquel, fins al moment ho estava cap al carrer d'Astúries. Es va optar pel formigó acolorit pel paviment.[9]
2024
[modifica]L'estiu del 2023, l' Ajuntament de Barcelona va enderrocar l'edifici, limítrof a la plaça, situat a la Travessia de Sant Antoni, 12 bis prèviament expropiat i havent destinant els terrenys a habitatge públic i jardins. A l'espera de l'execució d'aquesta finalitat última, encara sense cap tipus de calendari, el consistori municipal va decidir engrandir, temporalment, l'espai reservat a la plaça, afegint-t'hi aquesta parcel·la.[10]
De tal manera que, l'abril de 2024, es va obrir al públic l'ampliació de la plaça, aquest nou espai disposa de bancs, fanals, seients de formigó i sauló en el paviment. La situació de sequera en la que es veia inmersa Catalunya en aquell moment, va impedir plantar-hi cap mena de vegetació, com es habitual en aquest tipus d'espais públics, convertint-se en un espai gris, sent en una de les principals objeccions per part del veïnat.[11]
La provisionalitat d'aquest espai comporta que en un futur incert, sense dates fixades, la plaça torni a perdre part de la seva dimensió, però no del tot. Aquest terreny està reservat a la construcció d'un edifici d'habitatge públic amb l'entrada per la plaça i un espai per aquesta, a parts iguals, previst a la nova proposta de modificació del Pla General en l'àmbit de Rambla de Prat del 2018.[12]
Monòlit
[modifica]Des dels seus inicis, l'any 1998, presideix, l'entrada a la plaça per la travessia de Sant Antoni, un monòlit d'acer patinable (190 x 198 x 135 cm.) amb la transcripció d'un dels passatges del diari personal d'Anne Frank, del 15 de juliol de 1944, tres setmanes abans de ser capturada, conjuntament amb seva família i uns amics, per les forces del nazisme, el 4 d'agost de 1944, per ser deportats a camps de concentració. Les inscripcions, pel davant són en català i pel darrere en castellà, són les següents:[13]
| « | PL. ANNA FRANK 1929 -1945
Veig com el món va essent transformat a poc a poc en un desert, puc / escoltar cada vegada més fort el tro imminent que ens haurà de matar, puc / sentir el sofriment de milions de persones i, amb tot, quan miro el cel, penso / que un dia tot tornarà a ésser bo, que tota aquesta duresa també ha de tenir / un final. Reposició del monòlit per acte vandàlic. Ajuntament de Barcelona / Districte de Gràcia / Renovació de la plaça d’Anna Frank / Inaugurada per l’Excel·lentíssim Alcalde de Barcelona Sr. Joan Clos. |
» |
| — Anna Frank, Diari d'Anne Frank: 15 de juliol de 1944.
(El text també és present en castellà.) | ||
L'actual n'és una reposició, donat que l'original va quedar irrecuperable després de patir un acte vandàlic per part de l'extrema dreta, conducta repetida, lamentablement, envers a monuments i reconeixements erigits en nom d'Anne Frank, a arreu d'Europa i del món.[14]
Estàtua
[modifica]A més a més, l'any 2001, aprofitant una remodelació de la plaça, es col·locà una estàtua de bronze en honor a Anne Frank, obra de Sara Pons Arnal. Situada a sobre mateix del petit voladís de l'entrada del Centre Artesà Tradicionarius (CAT), Anne Frank queda representada en posició estirada de bocaterrosa i sostenen obert, amb la mà esquerra, el seu reconegut diari personal amb una mirada reflexiva. A la mateixa façana, a una distància propera però inferior, com a element del mateix conjunt, hi ha dues pàgines, també de bronze, que recullen, en castellà, les següents paraules, com a reflexió i reconeixement de l'autora de l'estàtua, Sara Pons: [15][16]
| « | Cuando ya ni los nombres quedan de los verdugos. Ella sigue viviendo.
Pero que nunca vuelva aquella larga sombra y el torrente de sangre y llanto y barro y luto que ahogó tanta belleza, cuyo símbolo era una muchacha en flor. |
Quan ja ni els noms queden dels botxins. Ella continua vivint.
Però que mai no retorni aquella llarga ombra i el torrent de sang i plor i fang i dol que ofegà tanta bellesa, el símbol de la qual n'era una noia en flor. (Traducció al català) |
» |
| — Sara Pons Arnal - Gener 2001 | |||
Paviment del carrer de Sèneca
[modifica]D'altra banda, l'any 2001, l'Ajuntament de Barcelona va acabar recollint l'esperit inicial de la proposta de la Plataforma Cívica pel Carrer Anna Frank en el moment de reurbanitzar el carrer de Sèneca. Es va optar per fer el vial de plataforma única i reservat a vianants, incorporant elements d'art públic d'acer patinable i panots encastats en el paviment en record a Anne Frank i, per extensió, a les víctimes del nazisme i del feixisme.
Referències
[modifica]- ↑ «Plaça d'Anna Frank · 08012 Barcelona, Espanya» (en català). [Consulta: 12 octubre 2021].
- ↑ Sàbat, BCNSmart, Consultoria. «Atles de Biodiversitat | Ajuntament de Barcelona». [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ «Edición del martes, 27 junio 1995, página 24 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 12 octubre 2021].
- ↑ «Edición del sábado, 03 agosto 1996, página 27 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 12 octubre 2021].
- ↑ «Edición del jueves, 01 agosto 1996, página 26 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 12 octubre 2021].
- ↑ «B Nomenclàtor». [Consulta: 12 octubre 2021].
- ↑ «Edición del lunes, 16 febrero 1998, página 2 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 12 octubre 2021].
- ↑ «Art Públic». [Consulta: 17 octubre 2021].
- ↑ «La plaça Anna Frank serà més petita». [Consulta: 17 octubre 2021].
- ↑ «Plaça Anna Frank s'amplia com a espai d'estada» (en catalan), 20-10-2023. [Consulta: 6 octubre 2024].
- ↑ «Nou espai d'estada a la plaça d'Anna Frank en espera d'habitatge», 06-04-2024. [Consulta: 6 octubre 2024].
- ↑ «La plaça Anna Frank ja té data d'ampliació, a l'estiu, per l'enderroc del bloc de Sant Antoni 12bis» (en catalan), 03-02-2023. [Consulta: 6 octubre 2024].
- ↑ Catalans, Institut d'Estudis. «Monuments Commemoratius de Catalunya - Secció històrico-arqueològica - Institut d'Estudis Catalans», 2015. [Consulta: 14 octubre 2021].
- ↑ Cantalejo, Patricia. «Actos vandálicos neonazis en un monumento a Ana Frank» (en castellà), 11-12-2020. [Consulta: 14 octubre 2021].
- ↑ «Escultura Anna Frank - Barcelona | Vila de Gràcia - Fontana - Pobles de Catalunya». [Consulta: 12 octubre 2021].
- ↑ «¿Dónde Barcelona rinde homenaje a Ana Frank?» (en castellà), 14-06-2021. [Consulta: 12 octubre 2021].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Guia del patrimoni històric i artístic dels municipis catalans (Anna Frank)
- Nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona
Places de Gràcia | |
|---|---|
