Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer
_Monument_a_Jacint_Verdaguer_-_Josep_M._Pericas,_arquitecte;_Joan_Borrell_i_Nicolau,_escultor.jpg)  | ||||
| Tipus | plaça | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Jacint Verdaguer i Santaló | |||
| Situació | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Construcció | ||||
| Creació | 1929 | |||
| ||||
La plaça de Mossèn Jacint Verdaguer es troba al districte de l'Eixample, Barcelona. Està situada en la intersecció entre l'avinguda Diagonal, el passeig de Sant Joan i el carrer de Mallorca. Està dedicada a Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902), un sacerdot i poeta, autor del poema L'Atlàntida.[1]
Història i descripció
[modifica]Mossèn Cinto Verdaguer —com era anomenat habitualment— va ser un dels principals escriptors en llengua catalana i renovador de les lletres catalanes després d'una llarga etapa de decadència, en el període anomenat Renaixença. En morir l'insigne escriptor el 1902 se li va dedicar una plaça a Sarrià, llavors un municipi independent que el 1921 va ser agregat a Barcelona. Malgrat tot, el 1929 l'Ajuntament de Barcelona va canviar el nom de la plaça sarrienca per Carlos de Llar —actualment plaça de Vallvidrera—, i va donar el nom del poeta a la cruïlla entre la Diagonal i el passeig de Sant Joan.[2] El nom de la plaça va ser aprovat el 30 de juliol de 1929.[3]
El poeta té dedicat també a Barcelona els jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, a Montjuïc.[4]
En el seu subsòl es troba l'Estació de Verdaguer de les línies 4 i 5 del Metro de Barcelona.
Monument a Mossèn Jacint Verdaguer
[modifica]A la plaça es troba el monument a Mossèn Jacint Verdaguer (també conegut com El corb o La palmatòria), que és considerat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) en l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb el codi 08019/1467.[5] Realitzat entre 1914 i 1924, va ser obra de l'escultor Joan Borrell i Nicolau, en conjunció amb l'arquitecte Josep Maria Pericas. Borrell es va encarregar de la figura del poeta i les de la balustrada, i va comptar amb l'ajuda dels germans Miquel i Llucià Oslé per als relleus de la base.[6]
A la plaça hi ha també una placa amb un fragment del poema L'emigrant de Verdaguer:
| « | Dolça Catalunya, / pàtria del meu cor, / quan de tu s'allunya, / d'enyorança es mor.[7] | » |
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer». [Consulta: 6 febrer 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ Fabre i Huertas, 1982, p. 70.
- ↑ Portavella i Isidoro, 2010, p. 299.
- ↑ «Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer». [Consulta: 6 febrer 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Monument a Mossèn Jacint Verdaguer». [Consulta: 6 febrer 2016].
- ↑ Fabre, Huertas i Bohigas, 1984, p. 69-72.
- ↑ «Jacint Verdaguer». [Consulta: 6 febrer 2016].
Bibliografia
[modifica]- Fabre, Jaume; Huertas, Josep M. Carrers de Barcelona. Barcelona: Edhasa, 1982. ISBN 84-350-0369-8.
- Fabre, Jaume; Huertas, Josep M.; Bohigas, Pere. Monuments de Barcelona. Barcelona: L'Avenç, 1984. ISBN 84-85905-21-0.
- Portavella i Isidoro, Jesús. Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2010. ISBN 978-84-9850-216-9.
