Vés al contingut

Pla de numeració telefònica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Un pla de numeració telefònica és un sistema de numeració utilitzat en les telecomunicacions per a assignar números de telèfon als abonats o a altres terminals de telefonia.[1] Els números de telèfon són les "adreces" dels integrants d'una xarxa telefònica, i són accessibles mitjançant un sistema d'encaminament a través dels codis de destinació. Els plans de numeració són definits per les regions administratives de la xarxa telefònica pública commutada (RTPC) i les xarxes de telefonia privades.

Pla de numeració internacional

[modifica]

L'estàndard E.164 de la Unió Internacional de Telecomunicacions estableix un codi de trucada de país (codi de país) per a cada organització o membre.[2]

Els codis de país són prefixos afegits als números de telèfon nacionals que atenen l'encaminament de trucades a la xarxa d'una administració subordinada del pla de numeració, normalment un país o un grup de països amb un pla de numeració uniforme, com ara el NANP.[3]

E.164 permet una longitud màxima de 15 dígits per al número de telèfon internacional complet que consta del codi de país, el codi d'encaminament nacional (codi d'àrea) i el número d'abonat. E.164 no defineix plans de numeració regionals, però sí que ofereix recomanacions per a noves implementacions i representació uniforme de tots els números de telèfon.

Els números de telèfon nacionals i regionals es defineixen per plans de numeració nacionals o regionals, com ara l'Espai de numeració telefònica europea o el Pla de numeració nord-americà (NANP). Les administracions telefòniques nacionals o regionals emeten números de telèfon d'acord amb el pla de numeració E.164.

A l'estat espanyol el 10 de desembre de 2004 s'aprovà el Pla Nacional de Numeració Telefònica (Reial Decret 2296/2004) adaptació del pla de numeració existent des de 1998.[4][5]El pla conclou que els usuaris o abonats sempre hauran d'usar els 9 digits (número complet) truquin des d'on truquin i ja no es pot usar la marcació local abreujada com era abans.[6]

Referències

[modifica]
  1. WH Nunn «Nationwide numbering plan». The Bell System Technical Journal, 31, 5, 1952, pàg. abstract. DOI: 10.1002/j.1538-7305.1952.tb01412.x. ISSN: 0005-8580.
  2. «List of Recommendation ITU-T E.164 assigned country codes» (en anglè, francès, espanyol). ITU, Committed to connecting the world, 2024. [Consulta: 15 octubre 2024].
  3. «North American Numbering Plan» (en anglès), 2024. [Consulta: 16 octubre 2024].
  4. «Presentation of E.164 National Numbering Plan, Country Code 34 - Spain» (PDF) (en anglès). Ministerio de asuntos Eeconómicos y Transformación Digital, 2021. [Consulta: 15 octubre 2024].
  5. «Plan Nacional de Numeración. El Plan Nacional de Numeración – Guía práctica de usuario» (en espanyol). Secretaria de Estado de Telecomunicaciones e Infraestructuras Digitales, 01-02-2021. [Consulta: 16-10-2024q].
  6. «Plan Nacional de Numeración Telefónica» (en espanyol). Gobierno de España. S.E. de Digitalització i Intel·ligència Artificial i S.E. de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals, 2004. [Consulta: 15 octubre 2024].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]