Placa de Groenlàndia
| Tipus | placa tectònica  | ||
|---|---|---|---|
| Localització | |||
| Entitat territorial administrativa | Groenlàndia | ||
La placa de Groenlàndia és una suposada placa tectònica que abasta Groenlàndia. Està delimitada a l'oest per l'estret de Nares, una probable falla transformant, al sud-oest per la d'Ungava que defineix l'estret de Davis, al sud-est per la dorsal mesoatlàntica,[1][2] i al nord-est per la dorsal de Gakkel; la seva vora nord-oest encara és objecte d'exploració (els científics danesos tenen l'esperança que la placa s'estengui fins a la dorsal de Lomonosov).[3] El crató de Groenlàndia està format per algunes de les roques més antigues de la superfície terrestre. El cinturó supracortical d'Isua, al sud-oest de Groenlàndia, conté les roques més antigues conegudes de la Terra; s'ha determinat que posseeixen una antiguitat de 3.700-3.800 milions d'anys.[4]
El basament precambrià de Groenlàndia va formar part integral de l'escut canadenc, o sigui, el cor del placa nord-americana. Groenlàndia es va formar en dues etapes de divergència a partir del cos principal de l'Amèrica del Nord. La primera durant el període Cretaci, quna es va formar va formar la badia de Baffin. La badia de Baffin és l'extensió nord-oest i extrem del sistema de divergència de l'Atlàntic Nord-Mar del Labrador que va començar a formar-se fa 140 milions d'anys, en el període Cretaci primerenc.[5] El mar del Labrador va començar a obrir-se fa 69 milions d'anys,[6] durant el període Maastrichtià, però la separació del fons del mar sembla haver acabat durant l'Oligocè, fa uns 30-35 milions d'anys.[7] S'han proposat correlacions entre les unitats tectòniques del Canadà i Groenlàndia,[8] però encara no es coneix amb precisió l'ajustament previ al desplaçament entre Groenlàndia i Canadà.[9]
Des del tancament de la divergència de l'Atlàntic Nord-Mar del Labrador, Greenlàndia s'ha desplaçat en gran manera juntament amb Amèrica del Nord; per tant, hi ha dubtes sobre si la placa de Groenlàndia ha de ser considerada en l'actualitat una placa independent.[10][11] No obstant això, la zona entre Groenlàndia i l'illa de Baffin és extremadament activa des d'un punt de vista sísmic, sent l'epicentre de nombrosos terratrèmols, inclòs el terratrèmol de magnitud 7,3 del 1933. Fins a l'actualitat encara no ha estat possible correlacionar la sismicitat amb estructures geològiques específiques o anomalies geofísiques. S'ha suggerit que la sismicitat de la regió estaria relacionada amb tensions associades amb l'ajust postglacial.[12][13]
Referències
[modifica]- ↑
«Baffin Bay and Baffin Land». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 3. 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
- ↑ «BAFFIN BAY». [Consulta: 4 octubre 2009]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-06-13. [Consulta: 8 març 2016].
- ↑ Denmark hopes to claim North Pole BBC News, 5 d'octubre de 2004. Accés el 10 de novembre de 2006.
- ↑ Appel, Peter W.U., Hugh R. Rollinson, i Jacques L.R. Touret. (2001) "Remnants of an Early Archaean (>3.75 Ga) sea-floor, hydrothermal system in the Isua Greenstone Belt." Precambrian Research, Vol. 112, Issues 1–2, 15 de novembre, pp. 27–49.
- ↑ Le Pichon, X., Sibuet, J. C. & Francheteau, J. «The fit of the continents around the North Atlantic Ocean». Tectonophysics, 38-3/4, 23-03-1977, p. 169–209.
- ↑ Roest, W.R. & Srivastava, S.P.. Sea-floor spreading in the Labrador Sea: a new reconstruction. 17. Geology, 1989, p. 1000–1003..
- ↑ J. C. Harrison, U. Mayr, D. H. McNeil, A. R. Sweet, J. J. Eberle, D. J. McIntyre, C. R. Harington, James A. Chalmers, Gregers Dam, i Henrik Nohr-Hansen. Correlation of Cenozoic sequences of the Canadian Arctic region and Greenland; implications for the tectonic history of northern North America. 47. Bulletin of Canadian Petroleum Geology, setembre 1999, p. 223–254.
- ↑ Hoffman, P.F. 1989: Precambrian geology and tectonic history ofNorth America. In: Bally, A.W. & Palmer, A.R. (eds): The geology of North America, 447–512. Boulder,Colorado: Geological Society of America.
- ↑ Niels Henriksen, A.K. Higgins, Feiko Kalsbeek and T. Christopher R. Pulvertaft «Greenland from Archaean to Quaternary». Greenland Survey Bulletin [Consulta: 4 octubre 2009]. Arxivat 2008-12-07 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-12-07. [Consulta: 8 març 2016].
- ↑ Chadwick, B. & Garde, A.A. 1996: Palaeoproterozoic obliqueplate convergence in South Greenland: a reappraisal of theKetilidian Orogen. In: Brewer, T.S. (ed.): Precambrian crustalevolution in the North Atlantic region. Geological SocietySpecial Publication (London) 112, 179–196}
- ↑ Peter A. Ziegler (1990) Geological atlas of Western and Central Europe. London. Geological Society. p. 125. ISBN 978-90-6644-125-5
- ↑ Stein, S., Sleep, N.H., Geller, R.J., Wang, S.-C. & Kroeger, G.C.. Earthquakes along the passive margin of eastern Canada. 6. Geophys. Res. Lett., 1979, p. 538–540.
- ↑ Allison L. Bent. The 1933 Ms=7.3 Baffin Bay earthquake: strike-slip faulting along the northeastern Canadian passive margin. 150. Geophys. J. Int., 2002-03-18, p. 724–736.
